Estimada Tamara:

No ens coneixem personalment, ni tan sols he estat mai a Viladecans, el teu poble, però des d’ahir no em trec el teu nom del cap. I vull dir-lo ben alt, i vull repetir-lo fins a no poder més, fins a quedar exhausta si cal, perquè avui has estat tu la segrestada per aquest règim infame, però demà pot ser qualsevol altre. I el crido perquè ets dona i valenta, des de la sororitat, des del compromís, des de la denúncia pública i des del convenciment que la República pot ser un lloc on pagui la pena viure.

Tamara Carrasco, dignitat del Baix Llobregat més combatiu, lluitadora pels drets i les llibertats de totes en cada lletra del teu nom. Que ningú intenti invisibilitzar-te ni deshumanitzar-te amagant el teu nom i reduint-te a un titular anònim. Que els carronyaires no facin sang amb el teu patiment. Tu ets nosaltres, i nosaltres, des d’aquí fora, som tu, perquè tots som CDR.

Cap ben alt davant els carcellers, puny alçat davant la inquisició. Pensa que representes més de dos milions de persones que, com tu, aquell 1 d’octubre defensàvem poder votar, que aquell 3 d’octubre protestàvem contra la violència policíaca, que dia rere dia, en cada acció, demanem llibertat preses polítiques i cridem prou vulneració de drets fonamentals. Ni estàs sola, ni ho estaràs mai.

Maleïts siguin. Aquell règim podrit, corrupte i violent ens està robant la nostra gent, la dels barris, pobles i ciutats que es mouen. La dels moviments autoorganitzats, la del carrer que batega. Als CDR ningú mana perquè tots volem manar sobre les nostres vides. I no saben que com més facin, més farem, perquè no hem nascut per renunciar a res, perquè tallar una flor, tu avui, no atura la primavera catalana.

Segurament tindràs mil pensaments al cap pels teus, segurament tindràs mil preguntes sense resposta pel teu futur. No et preocupis, el cuidem-nos no és només un eslògan, és una filosofia de vida que apliquem les vint-i-quatre hores. Serem amb els teus pares i amics. Hi serem perquè la unitat davant la repressió és necessària, però també perquè és la nostra força. Tant de bo desperti més gent per acompanyar-te, per denunciar això que et fan.

Fora el feixisme d’una vegada. Prou impunitat de l’extrema dreta que governa encorbatada i sentencia en aquells seus tribunals. Ahir que va fer vint-i-cinc anys de l’assassinat de Guillem Agulló, per tu també, ni oblit ni perdó, per cada minut que et privin de l’anhelada llibertat. I la lluita continua, fins a la victòria, sempre, fins que et puguem treure d’aquella cel·la on et tenen tancada, fins que tornis a casa i aleshores sí, m’ensenyis el teu Viladecans estimat.

Els terroristes són ells. Terrorisme d’estat, se’n diu. Si guanyen, perdem tots. La protesta no violenta, la desobediència civil no són delicte, mai no ho poden ser. I que no es pensin que pararem, estem decidits a no agenollar-nos mai més. Ens hem aixecat. Resistim i resistirem. Orgull de tots aquells que, com tu, són CDR. La nostra força és col·lectiva, la seva derrota és voler individualitzar-nos. Poder popular.

Recorda, davant el jutge, dins la cel·la, fins que surtis, hi som tots. Sent el nostre alè rere teu, t’apuntalarà en aquestes hores difícils.

Milions d’abraçades.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb