Malgrat la pandèmia i uns quants terratrèmols polítics, el Debat Constituent continua endavant i acaba d’engegar la fase de participació perquè tothom qui ho vulgui digui la seva sobre com voldria que fos el futur polític i social de Catalunya. Per a això cal registrar-se en primer lloc a una app de Debat Constituent, que ja és disponible a l’App Store d’Apple i a Google Play Store, per a poder obtenir una identificació amb la qual accedir a les cent quaranta-quatre preguntes que hi ha a la web. Són unes preguntes repartides en els set àmbits temàtics sobre el model de societat: elements constitutius, drets, participació política i organització del poder, organització territorial, règim econòmic, territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques i seguretat i relacions públiques. Hi poden participar tots els majors de 16 anys residents a Catalunya, i el resultat de totes les respostes que s’hagin recollit en la base de dades s’acabarà traslladant, previ debat en un gran Fòrum Cívic i Social, a les institucions del país, començant pel Parlament de Catalunya.

El qüestionari definitiu del Debat Constituent és el resultat de molt temps de discussió entre els membres de l’antic consell assessor i els voluntaris de l’actual comissió de metodologia, amb aportacions externes molt diverses i després de la feina feta en el centenar d’enteses que hi ha repartides per tot el Principat. Gabriela Serra, ex-diputada i membre de la coordinadora d’enteses del Debat Constituent, diu: “El qüestionari no és un llibre blanc, sinó que interpel·la el conjunt de la ciutadania sobre els aspectes que tenen a veure sobre una constitució democràtica, però incloent tot de debats que planteja la societat civil a l’hora de pensar en una possible nova constitució.”

Serra explica que haver pogut arribar a aquest punt de poder engegar el procés participatiu és un exemple d’apoderament de la ciutadania. “Es tracta que això sigui un exercici de poder constituent, que la ciutadania prengui posició sobre els aspectes que l’afecten a la vida. Per a dir al poder constituït què és allò que la gent vol.” Es tracta de definir una possible constitució per a Catalunya? No, respon Serra. “No som nosaltres que hem de fer la constitució, però l’assemblea constituent que hi pugui haver haurà de tenir en compte el resultat d’aquest procés, d’aquest mandat.” Per això el propòsit és de lliurar el resultat d’aquest procés de discussió i de resposta a aquest ampli qüestionari al govern i al Parlament de Catalunya.

Amb quin calendari? Des d’ara fins al 31 de desembre hi haurà la fase participativa, que inclourà debats per tot Catalunya que organitzaran les enteses (més de cent) que hi ha repartides, tant en l’àmbit local i comarcal. Uns debats que comptaran en molts casos amb la complicitat d’entitats i organitzacions locals, i que han de servir per a discutir i enriquir les preguntes que planteja el qüestionari, i ajudar així a anar definint les posicions de cadascú. En tot cas, la votació s’haurà de fer de manera telemàtica, a la web de Debat Constituent, previ registre a l’app.

A final d’any, quan hagi acabat el procés de votació, es descarregarà de la base de dades el resultat de totes les respostes, preservant la confidencialitat dels qui hi hagin participat, creuant les dades per edat, gènere i territori (una de les dades requerides en el registre és el codi postal). Entre el gener i l’abril de l’any vinent es prepararà i es reunirà el Fòrum Cívic Social, que es preveu que l’integrin un miler de participants sorgits de les enteses. Aquest Fòrum acabarà de decidir com traslladarà a les institucions el resultat del procés, amb el propòsit que pugui servir de material per a a una futura constitució catalana o bé que els representants polítics en recullin algunes de les idees per a aplicar-les en forma de polítiques públiques.

Tant Gabriela Serra com Lluís Llach, impulsor del Debat Constituent, han presentat aquesta nova fase avui a l’Institut d’Estudis Catalans, on han rebut el suport de desenes d’entitats, organitzacions i personalitats, entre les quals el president Quim Torra i el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.