D’Alemanya a l’Alta Ribagorça: documenten el recorregut més llarg fet mai per un llop

  • L'animal va néixer a Nordhorm el 2020, va passar per l'estat francès dos anys més tard i es va trobar a la Ribagorça el 2023

VilaWeb
Redacció / ACN
19.02.2024 - 15:51
Actualització: 19.02.2024 - 16:55

Els excrements d’un llop trobat a Vilaller (Alta Ribagorça) l’any 2023 ha permès de documentar els moviments de dispersió d’aquest animal més llargs fets mai a tot el món; 1.240 quilòmetres en total. L’exemplar, un Canis lupus, va néixer a prop de Nordhorn (Alemanya) l’any 2020, va passar per l’estat francès l’any 2022 i es va trobar a Vilaller el febrer del 2023. La col·laboració entre Alemanya, l’estat francès i Catalunya en el seguiment del llop sobre el terreny i la comparativa de mostres en laboratoris genètics han permès de saber-ne el recorregut. La femta va ser trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) dels Agents Rurals. D’ençà del febrer del 2023 no s’ha tornat a trobar cap prova de la presència d’aquest llop a l’Alta Ribagorça.

Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment dels llops i dels óssos dels Agents Rurals, ha explicat que el viatge d’aquest llop era especialment impressionant si es tenia en compte que l’animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats de l’Europa occidental. Tot i que encara no se sap on és ara l’animal, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar-lo, tant a ell com a la seva descendència. Lampreave ha dit que era la primera vegada que es detectava a Catalunya un llop que no era alpí.

Desplaçaments de llarg recorregut de llops

L’espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre’s per centenars de quilòmetres. El llop GW1909m és un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física d’aquest gran cànid salvatge. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s’havien registrat eren 1.092 quilòmetres entre Noruega i Finlàndia (2007), 880 quilòmetres entre Alemanya i Bielorússia el 2009 i 829 quilòmetres entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023.

La troballa sorgeix arran de la localització fa un any d’uns excrements pel Grup Especial Caní (GEK9) dels Agents Rurals en el marc del seguiment del llop que fa el cos i que coordina l’agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En concret, els excrements de llop es van detectar el 13 de febrer de 2023 a l’Alta Ribagorça gràcies a gossos del Grup Especial Caní (GEK9) ensinistrats especialment per identificar femtes de grans carnívors. D’ençà del febrer de l’any passat no s’ha tornat a trobar cap prova que aquest mateix animal fos a l’Alta Ribagorça.

En aquesta zona hi ha un mascle identificat d’ençà del 2021, però les fotografies automàtiques durant l’hivern del 2022 al 2023 van aportar elements que feien sospitar que n’hi hagués un altre. Per això, es va augmentar l’esforç de prospecció, que va permetre la recollida d’una mostra al vessant sud del Pirineu, al municipi de Vilaller. L’anàlisi genètica feta pel laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge “w1”, referit a la població de llops de l’Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d’aquesta mena al país.

En el marc d’una llarga col·laboració entre l’estat francès i Catalunya en matèria de seguiment del llop, es va enviar una mostra per a l’anàlisi al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu localitzat anteriorment a la regió de la Borgonya, a l’est de l’estat francès.

El recorregut per l’estat francès i Alemanya

El mateix llop detectat a Catalunya ja va ser localitzat el 17 de juny de 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-lès-Faverney (Alt Saona, Borgonya). El va identificar com un cànid semblant al llop, va aconseguir fer-ne una fotografia i va avisar les autoritats locals. Gràcies a aquest avís, un oficial de l’Agència de Biodiversitat francesa (OFB), membre de la xarxa de seguiment de l’espècie, va aconseguir de recollir uns pèls en un tancat de filferro espinós al lloc on el testimoni va indicar que havia passat el llop, que van ser analitzats genèticament. El laboratori de referència Antagene, encarregat de fer anàlisis genètiques de llops, va trobar l’haplotip d’ADN anomenat “w1”, que és força inusual per als llops a l’estat francès.

Com que aquest individu tenia un tret genètic que freqüent a Alemanya i zones adjacents al centre i al nord-est d’Europa, es va enviar una mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany de referència. La validació creuada va revelar que aquesta mostra coincidia perfectament amb un mascle anomenat GW1909m pels científics, ja conegut a la base de dades genètica alemanya.

Gràcies a mostres fecals analitzades a Alemanys l’agost del 2020 pel Senkerberg Research Institute, se sap que GW1909m neix en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia), a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L’anàlisi va permetre d’assignar aquest individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig del 2021. La prova genètica demostra que GW1909m devia haver nascut la primavera del 2020, atès que el seu grup parental no es va reproduir abans d’aquest any.

El seguiment del llop a Catalunya

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a començament del segle XX. A partir de l’any 2003, se’n van començar a fer les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després, a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops de l’estat francès; per tant, tots són d’origen italo-alpí.

Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; aquests darrers cinc anys no s’hi ha detectat cap femella i, en conseqüència, no hi ha cap prova de reproducció, ha dit Gabriel Lampreave. La gestió del llop en el territori català, l’executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.

Nico Espinós, tècnic de flora i fauna de la Generalitat, ha explicat que el llop no s’havia reintroduït, a diferència de l’ós, i que ha arribat d’uns altres països. Espinós diu que igualment s’apliquen mesures de prevenció de danys i a tall d’exemple ha explicat que a Vilaller, on s’ha detectat el llop, els tancats per als animals es fan més alts per evitar que el llop pugui saltar dins el ramat. Les mesures de prevenció de l’ós i el llop són les mateixes, però les tanques són més altes en cas del llop. Espinós detalla que segons la zona s’apliquen unes mesures o unes altres; tancats més alts (Vilaller), ajuts econòmics per fer autoprotecció i tancar els animals a la nit (Port del Compte), tancats de protecció a les granges (Figueres) o cessió de collars GPS per tenir controlats els animals i poder-los tancar a la granja.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any