Un equip internacional d’astrònoms dirigit per l’investigador Chervin Laporte, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC), ha publicat un mapa del disc exterior de la Via Làctia fent servir dades de la missió espacial Gaia que mostren noves subestructures. “Fins ara no s’havia explorat gaire aquesta regió de la Via Làctia a causa de la interferència de la pols que hi ha entremig i que enfosqueix la major part del pla mitjà galàctic”, assenyala Laporte. Els resultats s’han publicat a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’.

La pols afecta la lluminositat de les estrelles, però no el seu moviment. Així, els investigadors poden fer servir el moviment de les estrelles per obtenir una tomografia de les regions més extenses de la galàxia. L’equip va analitzar les dades de moviment del darrer catàleg de Gaia, disponibles a partir del desembre del 2020, per identificar estructures coherents. El mapa revela l’existència de moltes estructures filamentoses de rotació coherent a la part exterior del disc que fins ara eren desconegudes. També ofereix una visió global més nítida de les estructures que ja es coneixien anteriorment.

Les simulacions numèriques prediuen la formació d’aquestes estructures filamentoses en el disc exterior a partir d’interaccions en el passat, però els investigadors no s’esperaven la gran quantitat de subestructures que s’han pogut observar en aquest nou mapa, que encara són un misteri.

Què podrien ser les estructures filamentoses?

La nostra galàxia està envoltada per cinquanta galàxies satèl·lit i en va atrapar moltes més en el passat. Ara es creu que la galàxia nana Sagitari va pertorbar la Via Làctia, fet que confirma els primers models teòrics de Laporte. Sagitari ja havia interactuat amb un altre intrús en el passat: la galàxia nana anomenada Salsitxa de Gaia (Gaia Sausage), que ara ha dispersat les seves restes per l’halo estel·lar. Els investigadors van formular la hipòtesi que aquestes estructures primes són les restes dels braços de marea del disc de la Via Làctia, excitats en diferents moments per diverses galàxies satèl·lit.

Laporte explica que en un estudi anterior ja va mostrar que una de les estructures amb forma de fil en el disc exterior, anomenada Corrent de l’Anticentre, tenia estrelles de més de vuit mil milions d’anys d’antiguitat. “Això la fa potencialment massa antiga per haver estat causada només per Sagitari, però sí que va més en línia amb un origen com el de la Salsitxa de Gaia”, indica l’investigador de ICCUB-IEEC.

“Una altra possibilitat és que no totes aquestes estructures siguin realment autèntiques subestructures del disc, sinó que siguin degudes a una projecció del moviment que produeix la il·lusió òptica que el disc està molt subestructurat”, suggereix Laporte.

L’equip ha obtingut un programa de seguiment científic amb l’espectrògraf WEAVE per estudiar les similituds i diferències en les poblacions estel·lars de cada subestructura. Mitjançant l’estudi de les velocitats radials complementàries, les abundàncies químiques i la determinació de les edats potencials de les estrelles, les sondes WEAVE, SDSS-V i PFS també contribuiran a aclarir els orígens de les subestructures.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.