Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La tornada a les escoles i als instituts del país va suscitar una controvèrsia social molt intensa. Encara ara, hi ha molts pares i mares que no les tenen totes i alguns altres que s’estimen més no portar els fills als centres educatius mentre l’epidèmia del coronavirus no s’hagi controlat. Un dels principals arguments d’aquests darrers era que les escoles podien actuar com a motor de contagi i que en poques setmanes o mesos molts centres s’haurien de tancar i no hi hauria cap més remei que fer una educació telemàtica.

Els centres educatius van tornar a obrir les aules el 7 de setembre al País Valencià i una setmana més tard al Principat. Per tant, ja han transcorregut més de quinze dies, temps prudencial del punt de vista científic per a començar a obtenir conclusions sobre l’efecte d’aquesta obertura. Ara el Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, juntament amb el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya del IGTP, han publicat un estudi en què sostenen que la tornada a les escoles s’ha fet d’una manera segura. ‘L’estudi ens ha permès de veure que, de moment, l’obertura de les escoles no ha fet canviar la tendència en el nombre de casos. Les comunitats on la incidència anava a l’alça ha continuat a l’alça i les comunitats on s’havia estabilitzat continua estabilitzada’, explica Martí Català, coautor de l’estudi.

Els experts han estudiat les comunitats autònomes de l’estat espanyol que publiquen sèries de dades retrospectives desgranades per edats, entre les quals hi ha Catalunya i el País Valencià. Per analitzar l’efecte de l’obertura de les escoles, observen la incidència acumulada dels últims catorze dies que hi havia el dia que es van obrir les escoles i la comparen amb la de les setmanes següents.

El cas més clar és el País Valencià, on la situació és millor ara que abans d’obrir les escoles. El primer dia hi havia una incidència de 127 casos per 100.000 habitants. Les setmanes següents aquesta xifra va davallar fins a 114, 105, 101 i 103, el dia 2 d’octubre. Al Principat, podríem dir que la incidència actual és la mateixa que fa tres setmanes, quan es van obrir les escoles. Aleshores era de 150 i ara de 156.

Aquesta situació la pot explicar la sospita científica que els nens transmeten menys el virus als adults que no pas els adults als nens. Per tant, els menors no actuen com un motor de contagi social que pot alterar la transmissió comunitària quan surten de les aules.

És igualment significatiu que els menors tampoc no s’encomanen la covid-19 entre ells dins els centres escolars. Segons dades del Departament de Salut, en el 87% dels casos de covid-19 detectats en grups estables només ha sortit positiu l’alumne sospitós. Això pot ser producte de l’alta immunitat dels menors o de l’eficàcia de les mesures de protecció que s’han aplicat a les escoles.

Més menors infectats?

El grup de recerca de biologia computacional i sistemes complexos de la UPC també ha analitzat si la reobertura de les escoles ha fet desplaçar el patró d’incidència cap a edats pediàtriques. En el cas de Catalunya, s’observa una pujada de tres punts en la franja infantil. ‘Hi ha hagut un lleuger augment percentual de diagnòstic de casos en edat escolar, però és petit i pot ser degut a molts factors. Probablement, la raó és que es fan més proves als infants, justament per evitar brots a les escoles, i això fa que el percentatge de diagnòstic sigui més alt en aquesta franja d’edat’, explica Martí Català.

Aquestes taules mostren quina incidència mitjana té cada grup d’edat en cada període de temps. A grans trets, és un índex elevat per a la gent gran al començament de l’epidèmia i es mou cap al rang 20-29 durant els mesos d’estiu. La reobertura escolar va seguida d’un augment lleuger en les franges més joves, no solament a Catalunya, sinó en més comunitats de l’estat espanyol.

L’excepció és al País Valencià, on fins i tot s’observa una millora associada a la reobertura les escoles. Si la primera quinzena de setembre el grup de 0-9 anys era el 9% dels infectats, la segona quinzena la xifra baixa al 8,5%. I això mateix passa al grup de 10-19 anys.

La controvèrsia sobre la tornada a les escoles ha començat a amainar, tot i que molt probablement es revifarà si hi ha brots. Ara com ara, Martí Català és clar: ‘Les escoles i els instituts a Catalunya són un entorn segur. Hem de procurar no parlar-ne tant, els cal poder treballar amb tranquil·litat. Els mestres fan una feina molt valuosa i es mereixen el nostre respecte i admiració.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.