25.04.2023 - 12:53
|
Actualització: 25.04.2023 - 14:03
El govern de Catalunya ha anunciat que enguany concedia la Creu de Sant Jordi a vint personalitats i deu entitats. Entre els guardonats, hi ha personalitats de camps diversos: activistes com Jordi Cuixart i Vicki Bernadet, artistes com el pintor Antoni Miró o el director de cinema Agustí Villaronga, i entitats de la talla del Festival Sònar o el grup de música Sopa de Cabra.
Heus ací una breu biografia de tots els premiats:
Vicki Bernadet i Rius, activista social. Supervivent de l’abús infantil, el 1997 va fundar l’associació FADA, reconvertida en Fundació Vicki Bernadet el 2006, per tal d’ajudar víctimes com ella. Abans també havia estat vinculada a diversos projectes amb col·lectius en risc d’exclusió social. Es destaca el seu paper com a presidenta de la Coordinadora Catalana Antidroga. Va ser pionera a evidenciar aquesta gran xacra social i a emprendre un gran treball, des del món associatiu, per treure a la llum els abusos i ajudar a prevenir-los.
Dolors Bramon Planas, acadèmica i investigadora. Com a doctora en Filosofia i Lletres i en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i professora d’aquesta universitat i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, ha investigat les minories religioses a la corona catalanoaragonesa i sobre el passat andalusí en terres avui catalanes, gràcies a la traducció i la interpretació de les cròniques àrabs que s’hi refereixen.
Maria Zoraida Burgos, escriptora i bibliotecària. És una de les escriptores més importants de la generació tortosina de la postguerra. És una veu destacada de la poesia i la prosa infantil i juvenil de les Terres de l’Ebre. La seva obra poètica arrelada a la terra, intimista, amb una veu pròpia i de gran força lírica, se situa al començament dins la poesia social de lluita contra la dictadura, però evoluciona amb el temps per preguntar-se i reflexionar sobre alguns dels grans temes que ens fan humans com el pas del temps, la bellesa, l’amor o la mort.
Francesc Buscató i Durlan, jugador i entrenador de bàsquet i professor d’educació física. És considerat un dels millors bases d’Europa de la seva generació. Va ser jugador de la UDR Pineda, el FC Barcelona, amb qui va guanyar la lliga i la copa; el CB Aismalibar de Montcada i el Joventut de Badalona, on va guanyar novament la lliga i la copa. Va disputar els Jocs Olímpics de Roma, Ciutat de Mèxic i Munic i va guanyar la medalla d’argent al campionat d’Europa de bàsquet masculí del 1973, a més de ser seleccionat en diverses ocasions com a jugador de la selecció europea de bàsquet. Una vegada retirat, va formar part del cos tècnic del FC Barcelona, el Joventut de Badalona i el CB Hospitalet.
Joana Costa Benaiges, armadora i adobaire. Armadora i adobaire, i dipositària d’una centenària tradició vinculada al món de la pesca que també ha viscut en l’àmbit familiar, com a besneta, néta, filla, esposa i mare de pescadors. De generació en generació, l’art de l’ofici d’adobar és un dels més antics, femení, i sovint invisibilitzat, i constitueix una de les millors mostres del nostre patrimoni marítim.
Jordi Cuixart i Navarro, empresari i activista. Entre el desembre de 2015 i el febrer de 2022, va ser president d’Òmnium Cultural i va esdevenir una figura clau a favor del dret a expressar pacíficament i lliurement les idees polítiques en el marc de la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya. És director de l’empresa Aranow Packaging Machinery i també va ser patró de la Fundació Privada d’Empresaris FemCat, que treballa pel desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
Edelmira Domènech i Llaberia, metgessa i psicòloga. Gràcies a la seva feina, ha contribuït a posar el focus sobre una problemàtica que abans passava gairebé desapercebuda en el món de la medicina. Compta amb una gran trajectòria vinculada al coneixement i tractament de la psicopatologia infantil i d’adolescents, tant en l’àmbit assistencial com l’acadèmic, on ha publicat nombrosos articles a algunes de les revistes més prestigioses i ha dirigit 36 tesis. A més, és catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ignasi Garcia i Clavel, filòleg i educador. Com a director general de Presons, va lluitar per promoure un model penitenciari amb la reinserció com a principal punt de referència, i també per millorar les condicions dels presos. Va impulsar més tard la creació del primer Departament d’Afers Religiosos a la Generalitat de Catalunya, en el qual va tenir un paper molt destacat el foment del diàleg interreligiós, que es va aconseguir gràcies a l’amistat i coneixença mútua de les principals veus i corrents del país. Ha estat molt vinculat també a l’Escola de Sant Felip Neri, on s’educa els alumnes amb esperit crític i estima al país.
Antoni Gelonch Viladegut, advocat i escriptor. Mecenes cultural i membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, ha construït amb sacrifici i estima la Col·lecció Gelonch Viladegut, una col·lecció privada de gravats i llibres d’art amb peces de gran qualitat i significació, considerada una de les més importants d’Europa.
Antoni Miró, pintor i escultor: La seva obra, situada dins del realisme social, però lligada, igualment, a altres estils experimentats al llarg de les diferents etapes de la seva trajectòria, com l’expressionisme, el neofigurativisme o l’art pop, rebutja tota mena d’opressió i clama per la llibertat i la solidaritat humanes. Artista compromès, fundador del Grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia a Brescia, ha experimentat el llenguatge plàstic i la funció social de l’art i ha participat activament en la promoció i el foment de la cultura.
Custòdia Moreno Rivero, activista veïnal i infermera: Figura destacada tasca dintre del món de l’associacionisme i l’activisme veïnal, on ha lluitat des de fa moltes dècades, junt amb les seves veïnes i veïns, per tal de millorar les condicions de vida i els drets de la gent del barri del Carmel de la ciutat de Barcelona.
Miquel Morera i Darbra, supervivent de la Lleva del Biberó: Ex-combatent de la Guerra Civil Espanyola, es va presentar voluntari amb 16 anys a la Columna Macià-Companys, al front d’Aragó. Al final de la guerra va ser interrogat i torturat a la presó Model de Barcelona, abans de ser traslladat als camps de concentració d’Horta i Reus. És un dels darrers supervivents de la Columna Macià-Companys i el seu testimoni és fonamental per poder donar veu a les nombroses víctimes de la Guerra del 36-39 que es van veure silenciades durant les dècades posteriors.
Bombo Ndir, integradora social: És una històrica militant al nostre país de la lluita per la igualtat de drets, l’antiracisme i el feminisme decolonial. Des de la seva pròpia experiència i la seva expertesa, com a integradora social, mediadora intercultural i agent de salut comunitària, s’ha mobilitzat sempre a favor dels drets humans i de la igualtat de drets efectiva, i ha estat una cara visible de diverses associacions, com la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya.
Xavier Nieto Prieto, arqueòleg: És una de les figures més rellevants en aquest camp, gràcies al seu paper destacat en la introducció de l’estudi científic d’aquesta matèria a Catalunya. Va ocupar l’any 1981 la primera plaça d’arqueòleg subaquàtic a tot l’estat, i va encapçalar posteriorment l’excavació del derelicte Culip IV, el primer jaciment subaquàtic excavat totalment amb metodologia científica amb un equip d’arqueòlegs a la península. A més, també ha dirigit el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i el Museo Nacional de Arqueología Subacuática.
Julieta Serrano Romero, actriu: Durant la seva prolífica carrera destaquen grans interpretacions, tant sobre les taules del teatre com a la televisió i al món del setè art. Gràcies a elles ha aconseguit un gran respecte i estima per part del públic, i diversos premis en reconeixement del gremi, com el Premi Goya a la millor actriu de repartiment per la pel·lícula Dolor y gloria; el Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu pel seu paper a La casa de Bernarda Alba o el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter per la seva trajectòria.
Jaume Sisa, músic: PVa emprendre el seu camí com a cantant als anys seixanta i setanta vinculat a la contracultura experimental i mística, dintre d’un estil propi que ell ha qualificat de “galàctic”. Original i provocador, s’ha anat reinventant constantment, fins i tot a través de les múltiples personalitats que ha adquirit al llarg de la seva carrera musical sota els pseudònims de Ricardo Solfa o El Viajante. Dintre d’aquesta heterogènia musical i cultural, destaca una de les seves creacions més populars Qualsevol nit pot sortir el sol, un gran referent intergeneracional en el repertori de la música popular catalana actual.
Maria del Carme Valls i Farrà, cantant, directora de cant coral i professora de música: Ha dedicat la seva vida a l’ensenyament del cant coral, i ha format, gràcies als seus coneixements en pedagogia musical, infants i adults en l’art de la música. Ha contribuït significativament a difondre la música i els compositors del país, especialment a les terres de Ponent. És una de les creadores de la Coral Shalom de Lleida, entitat cultural que busca sensibilitzar i enriquir musicalment la societat amb l’organització de concerts i actes culturals.
Joan-Pere Viladecans, pintor: Pintor autodidacte, la seva obra es caracteritza pel diàleg constant entre la figuració i l’abstracció, on busca per mitjà de materials no ortodoxos investigar noves formes de pintar. La seva sensibilitat i habilitat per a la creació artística destaca també en el món del cartellisme. La seva important col·laboració amb el món literari l’ha portat a il·lustrar diverses obres destacades de la literatura catalana i universal, com són els textos de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.
Josefina Vilajosana Carné, ceramista: Artesana de la terra i dels bolets, es dedica a reproduir-los, per mitjà de la seva obra autodidacta, de forma realista. Ha tingut obra exposada al Museu del Bolet de Montmajor, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La seva obra té una gran importància en la divulgació de la micologia.
Agustí Villaronga Riutort, director de cinema: Cineasta mallorquí, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria en l’àmbit del cinema català. Va tenir una prolífica carrera de gairebé cinquanta anys, durant la qual va dirigir una vintena de pel·lícules amb una gran sensibilitat per explicar històries. Entre les seves obres, destaquen algunes adaptacions de clàssics de la literatura catalana contemporània, com Incerta glòria, de Joan Sales i, sobretot, Pa negre, d’Emili Teixidor, tot un èxit entre el públic i la crítica, i el primer film de l’estat en una llengua no castellana a optar a un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Va morir el 22 de gener d’enguany arran d’una llarga malaltia.
El govern també ha acordat de premiar, amb una placa, entitats i col·lectius com Sopa de Cabra, la Societat Coral “El Progrés”, l’Estaquirot Teatre, Fundació Tot Raval, Fundació Privada Vozes, Festival Sònar, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Casino recreatiu i instructiu d’Amposta, Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat, Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre.
