Croàcia prepara una nova llei de mitjans que amenaça d’ofegar el periodisme lliure

L’Associació de Periodistes de Croàcia ha emès un dur comunicat contra la proposta d’una nova llei de mitjans, afirmant que el govern croat està intentant dur a terme “un atac directe des de l’Estat als mitjans de comunicació amb la intenció d’ofegar el poc que queda del periodisme lliure”.

El projecte inclou propostes per a la creació d’un organisme estatal que supervisaria tots els mitjans (com ja passa a Hongria), ajuts estatals destinats als mitjans afins al govern i un registre oficial de periodistes, que donaria a l’estat la possibilitat de decidir qui és periodista i qui no ho és.

Si s’aprova, la llei també afectaria els editors independents, principalment els diaris digitals, mitjançant la introducció d’un nou impost d’internet i excloent-los de la majoria de subvencions estatals. Fa unes setmanes, el primer ministre croat Andrej Plenković va afirmar que l’espai dels mitjans digitals a Croàcia “manca de control informatiu” i va afirmar que des d’ell “s’estan creant guerres híbrides”.

La directora de la Federació Europea de Periodistes, Renate Schroeder, s’ha manifestat en contra de la proposta, a través d’una publicació a Twitter on afirma que cal aturar la proposta inspirada en Orbán abans que es faci oficial.

També el lloc web més popular a Croàcia, Index.hr, ha publicat un anàlisi del projecte, on s’afirma que “el partit en el govern, l’HDZ, intenta obligar els contribuents a donar diners als mitjans que lloen el govern”:

Davant l’allau de crítiques, el Ministeri de Cultura i Mitjans ha reaccionat afirmat que és només una proposta de treball i que moltes disposicions de a nova llei encara estan per acabar de definir-se. En una roda de premsa dijous, el president de l’Associació de Periodistes, Hrvoje Zovko, va dir que entenen que es tracta només d’un projecte, però va avisar que va en una direcció totalment antidemocràtica. “Aquesta llei legalitzaria la censura i introduiria el control estatal sobre les associacions de periodistes”, va afirmar. L’Associació de Periodistes de Croàcia també va enviar una carta oberta al Ministeri, detallant les seves crítiques:

Una de les disposicions de la nova llei es dirigeix específicament contra Telegram, després que les nostres investigacions hagin desemmascarat casos de corrupció en diversos alts càrrecs. Així l’Estat introduiria subvencions per als llocs web que tenen un mur de pagament, però només si també tenen una edició impresa diària. Això exclouria llocs com el portal educatiu Srednja.hr i especialment Telegram, l’únic diari de notícies generals que té un mur de pagament i no té edició impresa.

“L’Estat estaria introduint així una separació inacceptable i perillosa dels mitjans de comunicació, influïnt directament en la seva capacitat econòmica al mercat”, va afirmar al respecte l’Associació de Periodistes. “És discriminatori, estem gairebé al davant d’una lex specialis, que busca incloure alguns mitjans i excloure’n d’altres”.

En els darrers anys, a causa d’investigacions publicades a Telegram, un alt càrrec del partit ha estat condemnat a presó, i un exministre ha estat detingut per la fiscalia europea per càrrecs de frau. Tres altres ministres han estat obligats a dimitir, i dos d’ells enfronten càrrecs criminals.

El govern afirma que la seva proposta es basa en la llei de mitjans austríaca, que també  és objecte de controvèrsia. Però el fet és que no inclou alguns elements clau d’aquella: a Àustria, per exemple, les empreses públiques i els òrgans governamentals han de fer públiques totes les despeses promocionals i de qualsevol tipus que fan en els mitjans de comunicació mentre que a Croàcia, aquestes despeses són completament opaques i ho seguiran sent segons la nova proposta.