El crit de socors de pagesos i ramaders per l’impacte en els preus de la guerra d’Ucraïna

El camp denuncia que viu una situació crítica arran de la guerra d'Ucraïna · Els pagesos diuen que multinacionals i supermercats especulen amb el preu dels aliments

VilaWeb
Noèlia Llobera
22.03.2022 - 19:32
Actualització: 22.03.2022 - 20:27

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Si no revertim aquesta situació en tres o quatre mesos, ho tindrem tot molt costa amunt i alguns productors no ho podran suportar.” “Les explotacions es van fent petites. Animal que es mor, animal que no se substitueix.” “Les nostres explotacions no tenen cap mena de viabilitat.” Així s’expressen pagesos i ramaders per denunciar la situació crítica que viuen, motivada per les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, que descriuen com el graner d’Europa.

Ucraïna és el quart productor mundial de blat de moro i és capdavanter en el comerç de gira-sol, productes imprescindibles sobretot per a la fabricació d’aliments per a bestiar. En conjunt, segons dades de l’Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses (ACCOE), l’estat espanyol hi compra el 42% dels cereals que importa, el 27% de blat de moro i el 62% de gira-sol. Això ha tingut un impacte directe en els agricultors i ramaders del país. A la llista de traves, s’hi ha afegit l’encariment de la llum i dels hidrocarburs arran de l’esclat del conflicte. A més, Rússia també és cabdal per al sector primari: en prové bona part del fòsfor que es fa servir per fabricar fertilitzants.

Tots aquests factors s’han traduït en forts augments de preu en els productes usats en l’agricultura i la ramaderia, cosa que ha encarit molt els costs de producció. Pere Roqué, president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors de Lleida (ASAJA) ho explica així: “Els adobs i fitosanitaris s’han encarit de més d’un 30% i els hidrocarburs, de més d’un 40% respecte de l’any passat. Si posem d’exemple un productor de pomes, ara mateix el quilo l’hi paguen a 18 cèntims. Però produir les pomes li costa més: perd més de 20 cèntims per cada quilo.”

Quant a la ramaderia, Sebastià Orominas, president de la Unió de Pagesos de Mallorca, explica que si fa un any pagaven la tona de pinso entre 220 euros i 260, ara s’ha encarit fins a 400-420 euros. Carles Peris, president de la Unió de Llauradors de País Valencià, afegeix que el blat de moro, imprescindible per a la ramaderia, ha doblat el preu. “Hem passat de pagar una tona a 150 euros a pagar-la a 350.”

De fet, la situació del sector ja fa temps que és greu. “Estem en una crisi agrària i la guerra l’ha agreujada encara més”, diu Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos de Catalunya. “La sequera també és una llosa bastant gran per a nosaltres. La collita d’enguany ja no serà d’un 100% i caldrà veure si les setmanes vinents plou.”

“Seria lamentable que algú volgués especular amb els preus dels aliments”

“Si l’encariment dels costos de producció repercutís en el preu final dels productes, serien caríssims per al consumidor”, adverteix Orominas. Però la realitat és que, ara com ara, aquest augment dels costs de producció no es trasllada als ciutadans. Si més no, directament. Els productors denuncien que els preus als supermercats sí que han pujat, malgrat que ells continuen venent-ho tot al mateix preu. Ho atribueixen a l’especulació de les multinacionals i grans supermercats, que acusen de voler ampliar beneficis aprofitant-se de la situació.

“A nosaltres no ens apugen el preu al qual ens compren els productes. Que els preus pugin es culpa de les multinacionals, que tenen milions de tones de cereal, comprat l’any passat, a un preu vell, i que ara en treuen un benefici de més d’un 100%”, explica Roqué. I afegeix: “Seria lamentable que algú volgués especular amb els preus dels aliments.”

“La cistella de la compra ha pujat de preu i, per exemple, la llet s’ha encarit d’un 10% de mitjana, però als productors ens la continuen pagant al mateix preu, a 37 cèntims el litre, per sota del preu de cost. És el lliure mercat: si els grans supermercats diuen que per a ells la llet val això, els productors no tenim força per a plantar-hi cara”, afegeix Peris. “Els grans supermercats i els grans distribuïdors continuen guanyant milions d’euros. Hi guanyen els de sempre.”

Vicente assenyala també la llei, que diu que no afavoreix el repartiment del valor dels productes agroalimentaris. “Si comparem els resultats dels grans supermercats i distribuïdors amb els nostres, veiem que ells tenen molts guanys i nosaltres, per sota de zero. Només alguns productors, potser, no tenen pèrdues. La majoria hi perdem entre un 5% i un 8%.”

Les reivindicacions dels pagesos

Aquesta setmana l’estat espanyol ha aprovat de retirar requisits per a facilitar la importació de productes agraris provinents de països com ara l’Argentina, el Brasil i els Estats Units. Aquesta mesura, que té l’objectiu d’evitar un possible desproveïment dels productes que fins ara s’importaven d’Ucraïna o Rússia, ha despertat recels.

Unió de Pagesos de Catalunya demana que també es miri la producció local. Vicente ho explica així: “Aquí també som productors de cereals i en bones condicions podem estar a l’altura. La normativa europea fa que perdem terra de conreu per complir uns criteris de biodiversitat. Ara cal una flexibilització d’aquests requisits perquè durant el temps que calgui puguem produir al 100%.”

El sindicat ha emès un comunicat en què critica que el govern espanyol renunciï a mesures destinades a la producció local. “Per al ministeri és més significatiu i prioritari importar cereal d’unes altres parts del món com a alternativa al d’Ucraïna que no apujar quantitativament el que ja es produeix a Catalunya.” Unió de Pagesos entén que la crisi, agreujada per la guerra d’Ucraïna, posa de manifest que com menys sobirania alimentària té un estat menys resilient és a les crisis globals.

ASAJA s’uneix a aquesta reivindicació. “A la Política Agrària Comuna (PAC) actual, s’estableix el guaret ecològic, que són uns marges que no podem cultivar. Si això canviés a la nova PAC, podríem augmentar d’un 20% la producció en l’àmbit europeu. A vegades a Europa o aquí es legisla sense pensar en el sector agrari”, diu Roqué. “És trist que després hàgim d’anar a tercers països a comprar productes que aquí ja es produïen.”

Per una altra banda, els pagesos i ramaders també demanen rebaixes fiscals. “Reclamem una baixada del 50% dels impostos dels hidrocarburs. No és igual ingressar l’IVA dels 80 cèntims que costava el litre de gasoil agrari fa un any que ingressar el d’1,50 euros el litre que val ara. L’estat ingressa gairebé el doble i no pot ser”, diu Roqué.

Peris afegeix una reivindicació de fons. “Volem que la nova PAC vagi realment adreçada als professionals agraris. També que hi hagi acords internacionals per evitar la competència deslleial al mercat europeu. Si nosaltres produïm de manera sostenible i responsable però els altres no ho fan, quedem en fora de joc.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes