Bloomberg · Soo-hyang Choi

Un dels arguments amb què tant els Estats Units com Israel van justificar la decisió d’atacar l’Iran, a final de febrer, fou d’impedir que la república islàmica arribés mai a poder produir armes nuclears pròpies. Corea del Nord, un altre estat fora de l’òrbita occidental, fa temps que té arsenal nuclear propi i aquests darrers anys ha redoblat esforços en matèria de producció d’armes nuclears, segons l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA).

Durant el primer govern Trump, els EUA van provar de persuadir Corea del Nord perquè es desnuclearitzés. Però el cap del país, Kim Jong-un, va optar per conservar “l’escut i l’espasa nuclears” que, segons els mitjans estatals, han protegit el règim d’atacs com els de l’Iran.

Quants caps nuclears té Corea del Nord?

El director general de l’OIEA, Rafael Grossi, va dir la setmana passada que l’agència estimava que l’arsenal del país es limitava a “unes poques dotzenes d’ogives”. Fa anys que Corea del Nord no permet als inspectors de l’OIEA d’entrar al país, però l’organisme de control nuclear de l’ONU en continua supervisant l’evolució del programa nuclear mitjançant imatges per satèl·lit i més eines d’anàlisi.

L’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm, un think tank independent, va calcular el gener del 2025 que Corea del Nord disposava d’una quarantena de caps nuclears, com també prou material fissionable per a produir-ne una quarantena més.

Kim ha promès d’ampliar l’arsenal nuclear nord-coreà a curt termini. L’OIEA, per la seva banda, diu que té indicis que l’ampliació ja ha començat. Concretament, l’organització assegura haver constatat un augment de l’activitat en algunes instal·lacions que apunta a una millora significativa de la capacitat de produir material fissionable.

Quin és l’abast de les armes nuclears de Corea del Nord?

Corea del Nord té una sèrie de míssils balístics, que sol provar habitualment en assaigs a les aigües de la costa oriental, i treballa per millorar les capacitats nuclears. Un dels grans objectius de Pyongyang és poder armar els seus míssils de curt abast i mitjà abast –i, probablement, també els d’abast més llarg– amb ogives nuclears.

Això, sens dubte, situa Corea del Sud dins l’abast de l’arsenal nuclear de Corea del Nord: tècnicament, totes dues Corees continuen en guerra. La península va quedar dividida després de la Segona Guerra Mundial i ambdues parts van lliurar una guerra els anys cinquanta: el nord, amb el suport de la Xina; el sud, amb el suport dels EUA. El conflicte es va acabar amb un armistici, però no pas amb un tractat de pau.

El Japó –que, com Corea del Sud, també rep una xifra significativa de soldats nord-americans– podria ser un altre objectiu dels míssils d’abast curt de Corea del Nord.

Un atac nuclear nord-coreà contra els EUA –o fins i tot contra Guam, l’illa del Pacífic on es troba una base important de l’exèrcit nord-americà– sembla més difícil. Corea del Nord ha desenvolupat míssils balístics intercontinentals (ICBM) que poden volar prou lluny i impactar als Estats Units, però no és clar si podrien superar els sistemes antimíssils nord-americans, ni tampoc si estan prou perfeccionats per a atacar objectius triats prèviament. Una altra incògnita és si les ogives nord-coreanes podrien sobreviure a la reentrada a l’atmosfera.

Es podria persuadir Corea del Nord de renunciar a l’arsenal nuclear?

En un intent de pressionar Corea del Nord perquè renunciï a les armes nuclears, l’ONU, els Estats Units i els seus aliats l’han convertit en un dels països més sancionats del món. Tota aquesta pressió, tanmateix, ha aconseguit ben poca cosa: ni tan sols les tres reunions cara a cara entre Kim i Trump durant el primer mandat de l’actual president dels EUA van tenir cap resultat tangible.

Aquests darrers anys, l’aïllament de Corea del Nord s’ha atenuat a mesura que el país ha anat estrenyent vincles amb Rússia. El 2024, ambdós països van signar un pacte que incloïa compromisos de defensa mútua. La Xina, per la seva banda, continua proporcionant suport diplomàtic i assistència econòmica a Corea del Nord, un ajut que històricament ha estat clau a l’hora de garantir la supervivència del règim.

En un discurs pronunciat al febrer davant un congrés del Partit dels Treballadors nord-coreà, Kim Jong-un va presentar la seva visió de futur per al programa nuclear nord-coreà, tot prometent de construir míssils balístics intercontinentals més potents, segons els mitjans estatals. El líder suprem de Corea del Nord també ha instat els EUA a reconèixer el seu país com a potència nuclear i a renunciar a la pretensió de desnuclearitzar Pyongyang.

• scribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb