ETA

TEMA DEL DIA
Enemic.
El nacionalisme espanyol sempre ha necessitat un enemic exterior per a cohesionar Espanya. La incapacitat endèmica d’assumir la diversitat nacional i cultural com a estat ha segregat un nacionalisme agressiu que obliga a afirmar la nació espanyola en contra d’una amenaça. Durant molts anys, va ser el nacionalisme basc, mentre ETA era activa i Xabier Arzalluz dirigia el PNB. Quan Jordi Pujol era designat ‘espanyol del año’ pel diari ABC i Miquel Roca festejava amb el govern espanyol, l’enemic eren els bascs, especialment durant l’etapa del lehendakari Juan José Ibarretxe. El catalanisme era vist com una opció de seny i moderació, en contraposició amb el nacionalisme basc, sospitosament sobiranista i permeable a la violència.

L’existència d’ETA contaminava el debat sobre el model d’estat i servia de coartada per a negar qualsevol proposta per a reformar-lo. La pastanaga que es va inventar José María Aznar per justificar el seu immobilisme era que ‘en absència de violència’ es podia ‘parlar de tot’. Però mentrestant, el debat sobre Espanya era tabú. Va acabar la violència, ETA va deixar de matar i fins i tot s’ha dissolt, però s’ha demostrat que no es pot parlar de res que qüestioni la unitat d’Espanya. La cantarella d’Aznar s’ha canviat per la de Pedro Sánchez: ‘Dins el marc condicional es pot parlar de tot.’ És a dir, no es pot parlar d’autodeterminació.

Ara la situació ha canviat i l’enemic principal del nacionalisme espanyol és l’independentisme català, contra el qual val tot. Des de les càrregues policíaques de l’1-O fins a la presó preventiva dels seus dirigents. Els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra són les figures amb què l’espanyolisme reflecteix totes les seves pors i inseguretats. Però amb aquesta campanya electoral tan barroera no en tenen prou, potser perquè l’independentisme és pacífic i no remou tant les entranyes com els atemptats d’ETA. El cas és que el PP i Ciutadans no han tingut cap escrúpol a ressuscitar ETA després de nou anys sense cap mort, sis anys i mig des de la fi de l’activitat armada i un any després de la dissolució definitiva.

Pablo Casado i Albert Rivera fan servir ETA per criminalitzar l’independentisme català i basc i també el PSOE mateix. El fantasma d’ETA els serveix per a tapar la seva aliança amb l’extrema dreta i radicalitzar encara més el nacionalisme espanyol. ETA torna a servir com a excusa per a rebutjar les propostes polítiques democràtiques de l’independentisme català i per a convertir en sospitós Pedro Sánchez. En la seva delirant campanya, Pablo Casado va arribar a proposar en un míting a Galícia que, dels mil assistents, vuit-cents imaginessin que havien estat assassinats. Un exercici macabre per a acabar dient que Sánchez tenia les mans tacades de sang per haver rebut els vots de Bildu, la formació política que encapçala Arnaldo Otegi.

Ho diu el cap d’un partit que ha negociat amb ETA, que s’ha assegut en una taula amb els seus principals dirigents per negociar la pau. Però en aquesta espiral electoral demencial, sobretot del tripartit de dretes, ressuscitar ETA és una falta de respecte a les seves víctimes, que reviuen el dolor del passat, i un mal favor a la democràcia que diuen defensar. Les incursions d’Albert Rivera al País Basc, on és i serà extraparlamentari, també serveixen per a remoure el temps de la violència. La darrera que va fer a Errenderia va aixecar fortes protestes, i avui ha presentat una denúncia a la fiscalia acusant-ne l’esquerra abertzale. Forma part de la mateixa estratègia. Però en una campanya on tot s’hi val i on la mentida no és l’excepció sinó la norma, alguns sembla que trobin a faltar ETA per tensar encara més la societat espanyola.

MÉS QÜESTIONS
El cas Alqueria sacseja la campanya electoral valenciana.
L’alçament del secret de sumari del cas Alqueria sacseja la campanya electoral perquè afecta directament el PSPV i Compromís. La fiscalia acusa l’ex-president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, de possibles contractacions irregulars a Divalterra, empresa pública de la diputació. Concretament, hauria designat persones pròximes als socialistes i als nacionalistes per a càrrecs sense feina concreta, però remunerats. Després de saber-se la notícia, Rodríguez, que és batlle socialista d’Ontinyent, ha renunciat a repetir com a candidat, un gest que li ha agraït el secretari general del PSPV, Ximo Puig. El candidat a la presidència de la Generalitat ha aplaudit el gest perquè les responsabilitats polítiques van més enllà de les jurídiques i això clarifica les coses ‘davant tanta contaminació’. Puig  ha contraposat l’actitud de Rodríguez amb la del PP en casos de corrupció i també ha reiterat que el PSPV es presentaria a tots els comicis. Per la seva banda, la candidata de Compromís, Mònica Oltra, ha manifestat la seva preocupació sobre el cas, però ha volgut remarcar que no havia estat pas ‘un saqueig de diners públics, sinó de contractacions no ajustades a dret que no s’havien d’haver produït’. Oltra ha recordat que Compromís sempre havia estat ‘contundent’ amb aquestes qüestions que poden fer perdre la confiança de la ciutadania en el sistema, i que per això van apartar immediatament dels seus càrrecs de Compromís la cogerent de Divalterra, Agustina Brines, investigada en la causa.

L’Obra Cultural Balear convoca el 4 de maig una Diada per la llengua i els drets civils. L’Obra Cultural Balear ha anunciat la convocatòria d’una nova Diada per la llengua i la cultura, que enguany afegeix la reclamació dels drets civils per a denunciar la situació dels presos polítics. Es farà el dissabte 4 de maig a la plaça Major de Palma i hi haurà diverses expressions de cultura popular (xeremiers, ballada popular…) i també elements reivindicatius. Com cada any que s’ha fet, la participació dels assistents serà essencial per a fer visible el lema, que aquesta vegada és: ‘Som aquí per la llengua, la cultura i els drets civils’. Cada assistent tindrà un fragment del mural que es vol fer omplint tota la plaça.

Els socialdemòcrates proposen una sindicatura compartida amb els liberals. La manca de majoria absoluta de Demòcrates al Consell General després de les eleccions andorranes ha fet multiplicar els contactes entre les formacions per arribar a possibles pactes. El Partit Socialdemòcrata, encapçalat per Pere López, s’ha reunit aquest matí amb els Liberals per presentar-los una proposta de sindicatura plural de la nova legislatura i per analitzar les possibilitats d’obtenir el suport dels consellers liberals a la investidura de López com a cap de govern. Els socialdemòcrates critiquen la manca de voluntat de diàleg real dels Demòcrates en la reunió que van fer amb Xavier Espot. Aquesta reunió d’avui amb els Liberals, encapçala Jordi Gallardo, amb els quals es van presentar en coalició, ha estat un primer contacte exploratori. Per una altra banda, els Liberals es deixen estimar i asseguren que estudiaran les ofertes rebudes pels Demòcrates i pel PS. La setmana vinent reuniran el comitè executiu per decidir què votaran a la sessió constitutiva del Consell General del 2 de maig. Avui –diuen– s’han limitat a escoltar les propostes del PS perquè la sindicatura sigui representativa de totes les forces parlamentàries i els punts més destacats que López exposarà en el debat d’investidura, però no n’han fet cap valoració.

Vueling recupera els vols entre l’Alguer i Barcelona. La companyia aèria Vueling ha reprès aquesta setmana els vols entre l’Alguer i Barcelona, que seran operatius fins el 23 d’octubre. Durant els mesos d’abril, maig, juny i octubre hi haurà dos vols per setmana: el dimecres i el diumenge. Els mesos de juliol, agost i setembre hi haurà un vol més, el dijous.

LA XIFRA
17% és el percentatge de residents de l’estat espanyol a Andorra que han demanat al consolat de poder votar a les eleccions espanyoles. Dels 23.176 residents censats, només 4.010 han fet els tràmits per a votar a distància. Amb tot, és una xifra superior a les eleccions del 2016, que va ser del 13,5%.

TAL DIA COM AVUI
El 17 d’abril de 1931 Francesc Macià acceptà de renunciar a la República per pressions del govern republicà espanyol. En canvi d’això, es restituí la Generalitat, de la qual fou president, i es va començar a elaborar un nou estatut d’autonomia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb