Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Al Principat, les energies renovables fa una dècada que estan paralitzades. De l’objectiu europeu per al 2020 d’un 20% d’energia total consumida –i no solament electricitat– a partir de fonts renovables, només n’assoleix el 8,5% i incomplirà l’objectiu molts anys si no hi ha canvis estructurals ràpids. Fins ara, se’n feia responsable una legislació catalana del 2009, que havia blocat qualsevol parc eòlic des del 2012 i totes les plantes solars d’ençà del 2013. Tanmateix, un decret del passat 26 de novembre va derogar aquesta legislació. Amb la reforma del 2019, el sector esperava desenvolupar les renovables amb la mateixa normalitat que es fa arreu d’Europa. Malgrat això, aquests dies, diverses organitzacions i personalitats han denunciat que l’òrgan regulador de la Generalitat de Catalunya, la Ponència d’Energies Renovables, continua oposant-se a la majoria de projectes presentats. Arran d’aquesta situació, el sector adverteix amb gran preocupació que, si continua la paràlisi, d’ací a dos anys el Principat podria quedar al marge de les renovables de manera definitiva.

El balanç amb la nova legislació i les causes del blocatge

Jaume Morron, gerent d’EolicCat, l’Associació Eòlica de Catalunya, que des del 2006 agrupa el 99% d’empreses del sector eòlic, i una de les persones que més en sap, d’energia i renovables al país i en fa un seguiment puntual al seu bloc, ha fet un balanç de l’estat d’aprovacions dels projectes presentats a l’administració catalana des de la reforma del 2019, en la qual s’havien posat grans esperances. La conclusió és que és desolador, especialment per a l’energia solar, on s’han denegat el 60% dels projectes presentats. Un 63% rebutjat, si tenim en compte la potència elèctrica dels projectes afectats, el paràmetre més important. Les reaccions no s’han fet esperar.

Quins són els motius d’aquest blocatge? El primer que cal tenir en compte és que les peticions per a desenvolupar projectes renovables són revisades per la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat. Aquesta ponència, tot i formar part del Departament de Territori i Sostenibilitat, responsable de Medi Ambient, inclou també representants d’altres departaments de la Generalitat: Energia, Urbanisme i Paisatge, Agricultura i Cultura (Patrimoni); a més de representants de cada ajuntament afectat. La Ponència és un òrgan col·legiat, on les decisions es prenen per acord general i són assumides per tots els seus membres. Abans del 2019, el govern havia definit unes àrees molt concretes on es podien desenvolupar les renovables. Però amb la reforma legal, tot Catalunya s’obre a les renovables (excepte els espais protegits), per la qual cosa una ponència d’aquestes característiques, amb representants de l’administració de diversos àmbits, és un element necessari per a avaluar-ne els impactes i contraposar els diversos interessos que conflueixen a cada proposta.

Més enllà d’aquest marc general d’actuació, la polèmica d’aquests dies ha estat incrementada pel resultat de les votacions en la Ponència, com mostra la taula inferior. En la majoria de projectes, els departaments d’Energia, Urbanisme, Territori, Cultura i els ajuntaments involucrats, no hi han vist problemes. En canvi, el Departament d’Agricultura s’hi ha oposat, i el seu criteri és el que ha acabat prevalent en molts casos. El principal argument que esgrimeix Agricultura és que els projectes es planifiquen en sòls d’alt valor agronòmic. Els sòls es classifiquen d’acord amb les seves característiques (inclinació, contingut en matèria orgànica, insolació…). Sembla que Agricultura veta qualsevol projecte planificat en terrenys de categoria I i II –màxima qualitat–, mentre que deixa oberta la porta als de categoria III i IV –qualitat mitjana-alta– i completament lliure als de categoria V –baix valor. El conflicte d’interessos és que els sòls tipus I i II corresponen a terrenys plans i gran assolellament, precisament els de més interès per a desenvolupar-hi energia solar. Jaume Morron argumenta que el sector és conscient del valor dels terrenys i que, precisament per aquesta raó, no es demana de construir en explotacions actives i amb una clara utilitat alimentària. El problema ve pel fet que es rebutgen projectes en terrenys que, tot i ser del tipus I i II, no són explotats agrícolament. A més de comptar amb l’acord dels propietaris i dels ajuntaments involucrats, són projectes sense objeccions per part dels responsables de Medi Ambient, Paisatge i Patrimoni Cultural.

Resultat de les votacions dels projectes presentats a la Ponència d’Energies Renovables. Font i elaboració: Jaume Morron.

‘El debat també és de model econòmic, de quin paper ha de desenvolupar el món rural’, declara a VilaWeb Manel Torrent, membre de la Ponència i director de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Un debat on es planteja si un món rural amb explotacions no rendibles econòmicament s’ha de reorientar cap al turisme o cap a la indústria. En el primer cas, se’n preservarien valors com el paisatge per acollir a turistes que cerquin un entorn rural. En el segon, els terrenys afectats passarien de conrear aliments a conrear energia, proporcionant un desenvolupament econòmic important a la zona, amb els llocs de feina generats i els imposts locals que se’n deriven, a més de la garantia de subministrament energètic local. Aquest és, també, un segon element del debat: la contraposició entre la independència alimentària –defensada per Agricultura, que veta a les renovables uns terrenys encara que no s’hi conreï actualment perquè es podrien fer servir en el futur– i la independència energètica –defensada pel sector renovable, que evitaria també el desviament de milers de milions a països tercers per a la compra de combustible, i que restarien dins l’economia catalana. A més, el sector renovable argumenta que les instal·lacions es poden desmuntar amb facilitat, de manera que els terrenys es podrien tornar ràpidament al seu ús agrícola si fos justificat.

Les arbitrarietats en les denegacions

El sector renovable, de fet, també es queixa de la manca d’uns criteris clars que permetin als promotors de saber si la seva proposta es denegarà d’entrada. Volen un marc clar on actuar de manera segura i ràpida. Però el sector va més enllà, i denuncia arbitrarietats i irregularitats en els processos de rebuig. Així, per exemple, en un dels projectes la denegació va ser motivada per la falta d’un estudi d’impacte i integració paisatgística. ‘En la fase inicial de la tramitació no s’ha d’aportar aquest d’estudi, és per a fases posteriors’, afirma contundent Jaume Morrón. Continua: ‘No es poden fer projectes en zones protegides, però la legislació no n’exclou els que siguin a prop d’aquestes zones. Es rebutgen projectes perquè són a 200 metres d’aquests espais.’ Hi ha més exemples: ‘Es rebutgen parcs eòlics sencers pel potencial impacte negatiu de dos molins i prou. A més, això s’ha de veure als estudis de les fases posteriors. Sabem, per altres projectes, que les aus aprenen a esquivar els molins. No ens oposem a estudiar els seus moviments amb GPS i fer les modificacions pertinents, com es fa arreu d’Europa.’ VilaWeb ha detectat més casos com aquests en els resums de les sessions de la Ponència. Com ara, fer esment de la importància dels corredors ecològics per permetre la mobilitat de la fauna, però tot seguit admetre que la zona afectada pel projecte rebutjat no presenta cap corredor significatiu.

Pau Vila forma part de l’equip directiu de LC Paper, una empresa de Besalú referent al sud d’Europa en el seu sector. ‘La nostra opció per les energies renovables no la fem per un benefici econòmic. Ben al contrari, perquè les tarifes no ens resulten millors. Ho fem per consciència ecològica i per ajudar a disminuir l’impacte ambiental en la mesura de les nostres possibilitats.’ LC Paper ja va provar de posar plaques solars a la teulada de la seva fàbrica el 2006, però la legislació municipal li ho va denegar. Van desistir en aquesta via, però recentment han plantejat de construir una planta fotovoltaica per autoconsum a 90 metres de les seves instal·lacions, en terrenys agrícoles que no es fan servir i amb l’interès tant del propietari de la superfície com de l’ajuntament. El seu projecte va ser el primer analitzat sota la nova legislació. ‘Un dels motius de la denegació ha estat que no aportem llocs alternatius per a avaluar si el lloc proposat és el millor possible. Però és que la llei no diu que s’hagin d’aportar.’ Pau Vila també es queixa de manca de transparència, comunicació i un calendari clar: ‘Informalment ens han dit que s’acabarà aprovant. Estem segurs que hem fet les coses bé. Però no hem rebut cap comunicació oficial ni cap tècnic s’ha posat en contacte amb nosaltres durant el procés d’avaluació. Tampoc sabem si hem d’esperar un mes o un any per rebre’n el vist-i-plau oficial.’

A la cua d’Europa en renovables

Més enllà dels casos concrets exposats, la realitat és clara: amb un 8,5% d’energia total consumida a partir de renovables i amb un sector completament paralitzat, Catalunya és una excepció negativa en el context europeu. Els problemes i incidències que causen l’aturada de projectes renovables aquí, no són cap impediment a la resta d’Europa. Només se’n salven les petites instal·lacions residencials per autoconsum, que viuen un boom gràcies a les reformes en la legislació espanyola. Fa una dècada que Catalunya s’exclou de la revolució energètica que s’esdevé arreu del món. Estudis de les universitats més importants del món mostren com les renovables són una font de riquesa econòmica per als països. Creen feines locals qualificades de manera directa i indirecta (instal·lació, manteniment, restauració, habitatge…). Ajuden a frenar la dependència energètica de l’exterior del país i la seva seguretat enfront de talls elèctrics. Gràcies a una eficiència més gran de l’electrificació del consum, permeten d’utilitzar fins a un 57% menys d’energia per fer el mateix que fem ara, evitant el malbaratament de recursos. Aturen les emissions de CO2 que causen el canvi climàtic. Ajuden a lluitar contra la contaminació atmosfèrica que causa milers de morts cada any i que afecta la salut de gairebé tota la població. Sense oblidar la contaminació sonora, que s’evitaria amb l’electrificació del transport, on les renovables són cabdals per a cobrir l’augment de demanda sense perjudicar el medi ambient. A més, les instal·lacions productores evitarien el drenatge anual de milers de milions d’euros que va a l’exterior per comprar energia –a països com l’Aràbia Saudita, Algèria i Rússia. Diners que romandrien en l’economia catalana, fent-la créixer i permetent d’augmentar la riquesa del país.

El sector renovable demana al govern que acabi de posar ordre i s’eviti la situació actual de paràlisi, especialment quan es donen arguments que sovint són qüestionables, si no arbitraris. En aquest sentit, demanen una jerarquització dels interessos que hi ha, que es deixi de prioritzar el sector turístic i s’opti definitivament per un sector industrial, l’energètic, que és clau per al futur de l’economia catalana. Si la situació continua així, el país quedarà al marge de la revolució renovable i haurà de comprar la seva energia a l’exterior, especialment a Espanya. Assistirem a una nova espoliació, en aquest cas, energètica? Al cap i a la fi, l’energia és una de les necessitats vitals que tenim tots els ciutadans.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.