I tu, també penses gastar menys enguany?

  • Després d'una campanya de Nadal més bona que no es preveia, torna la incertesa per la possibilitat que els consumidors redueixin les compres, sobretot, de productes que considerin prescindibles

Jordi Goula
16.01.2023 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El consum de l’any no ha començat tan malament com alguns gabinets d’anàlisi econòmica preveien fa uns mesos. La setmana passada vam tenir a les mans l’indicador de Comertia, que tot i que no és una mostra representativa del total del comerç, sempre és una referència a tenir en compte. I deia que tancava l’any 2022 en positiu. El 61% dels empresaris feia una valoració positiva de la campanya de Nadal i el 39% la valorava com a neutra. El passat mes de desembre, el 85% de les empreses afiliades va tenir un augment de facturació en relació amb el mateix mes de l’any anterior; el 7,5% es va mantenir i un 7,5% més va tenir una disminució. En conjunt, les vendes de les empreses al detall van créixer de mitjana un 10,7% el desembre respecte del mateix mes del 2021. A la vista de la forta inflació, això vol dir que les coses no han anat malament, però tampoc és per fer salts d’alegria. Per fer-ne una avaluació més precisa, caldria comparar-ho amb la campanya del 2019.

Però hi ha un fet important a destacar. Les dades de venda en línia de l’indicador de Comertia del desembre constaten que el consum va ser més presencial que no pas digital per a les marques catalanes: les vendes en línia es van reduir d’un 6,7% aquest mes respecte del mateix mes de l’any anterior. Si observem les vendes per categories del desembre, tots els sectors, tret de l’alimentació, van veure reduïdes les seves vendes en línia. La mitjana del seu pes, que fa referència al percentatge total de la facturació obtingut per aquest canal, es va situar en un 5,5% el mes de desembre. Sembla, doncs, que el consumidor torna a voler veure i tocar allò que compra.

Això fa pensar que alguns dels pronòstics que dominaven durant la pandèmia sobre com canviarien els hàbits de consum –i a la feina– no acaben d’arrelar com s’aventurava. Ni les compres ni el teletreball van pel camí que es deia, però aquest és un capítol a part. Avui la flaire que hi ha entre els comerciants és d’incertesa. Una vegada superat l’escull de les festes, ara hi ha les rebaixes. Fonts del sector comenten que, en general, les vendes per Nadal van ser superiors de les esperades i que les rebaixes han començat molt bé: la facturació supera en molts casos del 10% i el 15% la de l’any passat. Tot i que no ha fet fred, el comportament és bo en els articles de vestir.

Però després de les rebaixes, què farà el consumidor? Quina és la visió sobre el seu comportament els mesos vinents? Precisament, divendres passat, la consultora Kantar va presentar l’informe “Perspectives del consumidor”, corresponent al quart trimestre del 2022. El resum queda clar en el titular que encapçala la nota de premsa: “Quatre de cada deu espanyols creuen que és millor reduir el seu nivell de consum enguany, tot i que un 88% pensa que la seva feina no perilla pas.” Una bona síntesi de les explicacions que fa l’informe, si bé els raonaments interns són menys estridents que no pas apunta el titular.

La realitat és que és molt probable que els mesos vinents es redueixi el consum de productes prescindibles, com el lleure, anar a bars i restaurants, col·laborar amb alguna ONG, fer viatges de cap de setmana… I també, com ja s’indicava en trimestres anteriors, que les famílies tornin la mirada al consum a la llar. De fet, la meva impressió és que això ja va començar fa un temps.

Demano a la directora de màrqueting de Kantar Insights i responsable de l’estudi, Teresa de Ledesma, què l’ha sorprès més de l’informe. I diu: “La manera com el consumidor, en general, sembla haver assumit la crisi d’inflació i sembla disposat a desenvolupar-se amb els recursos de què disposa. Ho anomenem la racionalització de la crisi. Això és un fet, esperem que no s’incrementi, perquè amb això podrem entomar la situació.” I afegeix: “D’altra banda, es comença a veure un impacte en el lleure. És un dels productes i serveis que més ens costa de deixar, per les nostres característiques, perquè tenim bon temps… Però finalment, i un cop passat Nadal, sembla que tocarà retallar.”

En aquest període veiem, curiosament, com es manté el doble clima d’opinió: la valoració positiva de la situació econòmica de la llar i la negativa del país. Segons l’informe, es pot dir que la majoria veu confortable o assumible la seva situació econòmica domèstica –i estables els seus llocs de feina i ingressos– però contempla amb inquietud la del país. En les actituds de consum això es tradueix en un fre a les grans compres, les que impliquen fortes despeses o compromisos a llarg termini. La idea estesa que s’han de contenir les despeses conviu amb una altra típica de les situacions de crisi, que és l’acceptació elevada de les marques de distribució, en detriment de les marques de fabricant.


Sembla que el sanejament de les economies familiars els darrers anys, la reducció del nombre de llars en risc d’insolvència per les hipoteques i la xarxa de seguretat que les mesures del govern han teixit, com ara la subvenció a la despesa en combustible i l’increment del salari mínim, han fet que els consumidors pensin que l’impacte de la crisi inflacionària s’ha esmorteït. De totes maneres, sobre la valoració del moment per a fer compres, l’indicador ens mostra una elevada cautela per part dels consumidors, i la situa en un nivell molt semblant del que hi havia en la sortida de la crisi del 2013-14.

Cal ser molt valent per a fer previsions, avui. I és d’agrair. En aquest cas, com que no es tracta d’avaluacions numèriques, el risc d’errar és menor. A més, les raons aportades per Kantar semblen d’un gran sentit comú. Però la situació és molt volàtil. Tal com deia aquest cap de setmana el rector de la UPF, Oriol Amat: “La realitat del 2023 pot variar segons com evolucionin molts factors. N’hi ha que estan fora del nostre control. Per exemple, la guerra d’Ucraïna, la inflació o els tipus d’interès.” I té raó. A mi m’ha semblat curiós que Funcas, després de molts canvis a l’alça en les previsions dels preus durant l’any passat, hagi rebaixat ara la taxa mitjana anual d’inflació prevista per al 2023, del 4,4% al 3,8%. I no és l’únic símptoma que indica una inflexió. Esperem que n’hi hagi més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes