La participació serà un dels ‘punts clau’, que donarà ‘solvència o no’ al referèndum de l’1 d’octubre i que pot condicionar-ne el reconeixement internacional. Ho deia Santi Vila la setmana passada, hores abans de ser nomenat conseller d’Empresa i Coneixement. Si la participació és significativa, va assenyalar, serà ‘ inapel·lable’. I un dels aspectes que preocupa el govern i la societat, pel que fa a la participació, és el vot dels milers de catalans a l’exterior. Un vot condicionat pels requeriments burocràtics i per l’eficàcia o ineficàcia del correu.

El vot exterior sempre ha significat, només, un percentatge petit del cens. En les eleccions al parlament del 2015, d’un cens electoral de 196.062 catalans registrats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), en van votar 14.781, és a dir, un 7,5%, malgrat que en sol·licitessin el vot 21.771. El CERA és el registre permanent d’espanyols a l’estranger que fan els consolats i les ambaixades espanyoles a l’exterior.

Tanmateix, segons dades de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), hi va haver 1.841 catalans que van votar com a residents temporals a l’estranger. El total del vot exterior, doncs, fou de 16.622.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’1 de gener de 2017 hi havia 284.374 catalans residents a l’exterior, però només 220.708 eren registrats al CERA fet públic l’1 de maig i, per tant, ara com ara, tenen dret de vot. De totes maneres, el govern assenyala que una gran part dels ciutadans inscrits al CERA són fills o néts d’emigrants i, tot i que conserven la nacionalitat espanyola, no voten mai perquè no tenen cap lligam amb Catalunya.

Segons un estudi publicat recentment, la comunitat catalana que vota des de l’exterior és majoritàriament partidària de la independència. Dels 14.781 catalans registrats al CERA que van votar el setembre del 2015, un 64% es va decantar per Junts pel Sí o la CUP.

Per a votar des de l’estranger en el referèndum cal estar inscrit al CERA i al registre de catalans a l’exterior del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, i acreditar l’últim veïnatge administratiu a Catalunya. A diferència d’eleccions anteriors, els catalans que vulguin votar des de l’estranger no es podran registrar als consolats ni ambaixades espanyoles com a residents temporals, fet que exclourà centenars d’electors potencials que no es volen censar de manera permanent a l’exterior o que no tindran temps de fer-ho. Tots aquells que compleixin aquests requisits hauran de votar per correu des del país on resideixin i no ho podran fer presencialment des de Catalunya.

Aquesta complexitat fa que, ara mateix, molts catalans residents a l’estranger estiguin molt confusos sobre com podran votar i fins i tot sobre si podran votar. Molts sospesen si venir a votar directament i ja han reservat el vol, però aquesta opció només la podran fer servir els qui no s’hagin inscrit al CERA. Hi ha una gran confusió, tal com han manifestat a VilaWeb diversos catalans residents als cinc continents.

Miquel Fernández (Oklahoma, Estats Units): ‘Inscriure’s al registre de la Generalitat és carregós’

Però votar des de l’exterior no ha estat mai fàcil. Ho explica aquest desenvolupador de programari informàtic resident a Norman, Oklahoma, des de fa uns quatre anys. Malgrat sol·licitar el vot per correu en el termini previst en les eleccions al parlament del setembre del 2015, les butlletes electorals li van arribar dues setmanes després d’acabar-se el termini per a votar per correu i, en les dues últimes eleccions espanyoles, no li van arribar. Per al referèndum de l’1 d’octubre, Fernández mirarà de votar per correu, seguint els passos indicats per la Generalitat. És inscrit al CERA i al registre de catalans residents a l’exterior del Departament d’Exteriors de la Generalitat. Però aquesta vegada, com que el procés no depèn de la Junta Electoral Central ni de l’administració espanyola, espera que cap jutge no bloqui l’enviament de les paperetes electorals per correu i que arribin a temps.

Fernández és el tresorer i cap de premsa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) als Estats Units. Assegura que, des que es van fer públics els requisits per a poder votar des de l’exterior, han tingut moltes consultes sobre com inscriure’s al registre de la Generalitat, un procés que considera ‘carregós’ per la quantitat de passos que s’han de seguir. Explica que l’Assemblea i els casals catalans als Estats Units han organitzat trobades per a explicar com inscriure’s al registre de catalans de la Generalitat. No obstant això, Fernández creu que el fet que els residents temporals no puguin votar des de fora del país i l’afegit d’haver d’inscriure’s al registre de catalans a l’exterior faran que la participació des de l’estranger sigui baixa, especialment d’aquells que no viuen a Europa.

Josep Lluís Guallar (Carolina del Nord, Estats Units): ‘La majoria dels meus coneguts que van sol·licitar el vot per correu en els últims comicis no van poder votar’

Josep Lluís Guallar viu als Estats Units des del 2000, on treballa d’enginyer de sistemes de control. Va fer els tràmits per inscriure’s al CERA el 2008 però alguna cosa va fallar perquè les paperetes i tota la informació electoral li ha continuat arribant a Lleida, on encara figura que és empadronat. Per tant, sempre que ha volgut votar ha hagut de viatjar a Catalunya. Ho va fer a les últimes eleccions al parlament, el setembre del 2015, i assegura que ho tornarà a fer per al referèndum del primer d’octubre. ‘De la manera com va el vot per correu, no he intentat tornar-me a inscriure al CERA.’ Diu que la majoria dels seus coneguts que van sol·licitar el vot per correu en els últims comicis no van poder votar perquè van rebre les paperetes fora del termini.

Guallar és coordinador de l’ANC de Carolina del Nord i vocal de l’ANC dels Estats Units. Diu que hi ha molta desinformació entre la comunitat catalana sobre com poder votar des de l’exterior i que la ‘informació canviant’ que s’ha publicat a la premsa no ha ajudat. Assegura que la informació que es va publicar fa unes setmanes segons la qual, per poder votar des de l’exterior, calia que la inscripció al CERA fos d’un any abans, va crear ‘una certa confusió’.

Creu que el resultat del referèndum serà favorable a la independència perquè ‘des de l’altre costat fan tant com poden perquè surti el sí. Com més governs del PP hi hagi, més independentistes hi haurà.’ Espera que la participació sigui semblant a la de les últimes eleccions al parlament però pensa que entre els expatriats serà baixa, ‘malgrat que hi ha molta gent que vol votar’.

Marc Kichner (Nova York, Estats Units): ‘No m’he registrat mai al cens permanent d’espanyols a l’estranger per a poder votar’

Marc Kichner tampoc no confia en el vot per correu. Fa nou anys que treballa d’informàtic a Nova York i assegura que no s’ha registrat mai al cens permanent d’espanyols a l’estranger. No ho ha fet, precisament, per poder votar. En les dues últimes eleccions al Parlament de Catalunya es va desplaçar fins a Montgat, on consta com a empadronat, per votar. I també ho va fer el 9 de novembre del 2014 per a la consulta sobre la independència. Preveu tornar-ho a fer el cap de setmana de l’1 d’octubre, tot i que assegura que no sap si s’arribarà a fer el referèndum. ‘Crec que ni Puigdemont no sap què passarà i no sabem com reaccionarà l’estat espanyol.’ Però diu que, si es fa, és molt important que tingui una participació alta. ‘Una participació igual o superior al 70% seria molt bona.’ Pel que fa al vot exterior, no creu que sigui gaire elevat ‘pels impediments que hi ha per a votar’. Si guanya el sí, diu, serà per un resultat ‘ajustat’.

Marc Cabré (Ciutat de Mèxic, Mèxic): ‘Volar des de Mèxic per a votar pot ser complicat. Són quinze hores de vol i no és barat’

Des de Mèxic, volar a Catalunya per poder votar pot ser més complicat. Així és com ho veu Marc Cabré, un consultor financer que fa quatre anys que viu a Ciutat de Mèxic. Fa uns dos mesos que es va inscriure al CERA i, posteriorment, al registre del Departament d’Exteriors. Va fer aquests passos per poder votar al referèndum perquè aquesta vegada no creia que pogués desplaçar-se a Catalunya.  No obstant això, diu que és ‘escèptic’ amb el sistema de correus mexicà perquè és molt ‘lent’. Abans d’apuntar-se al cens estatal, havia viatjat per votar en les últimes eleccions al parlament i el 9 de novembre del 2014. ‘Són quinze hores d’avió i no és barat. Aquesta vegada intentaré votar des d’aquí [Mèxic].’

Malgrat que llegeix regularment la premsa, Cabré diu que se sent força desinformat i que el sistema no facilita el vot des de l’exterior. ‘Algú que no estigui tan motivat, dubto que es registri i segueixi tots els passos. És un procés llarg i una mica complicat.’ Creu que els catalans que resideixen a Europa probablement sí que es mobilitzaran per votar però la participació serà força més baixa entre els que viuen en un altre continent.

No creu que s’arribi a fer el referèndum perquè creu que l’estat mirarà de boicotar el procés en diferents fronts: bé per la cessió d’espais municipals per a votar, bé per la compra d’urnes, el sistema informàtic o el vot estranger. I, si no es pot fer, ‘un dia o altre s’haurà d’acabar votant alguna cosa. La massa social favorable a la independència hi continuarà essent. No es pot viure en un país en què hi ha un 48% de gent que vol la independència.’

Elisa Inglès, Lusaka, Zàmbia: ‘Si haig de votar per correu, no ho podré fer. A Zàmbia no arriba res’

A Zàmbia, també hi ha preocupació per l’eficàcia del correu. Elisa Inglès treballa de professora de castellà a l’escola americana de Zàmbia, l’única del país. Fa un any que hi viu i, una de les primeres gestions que va fer en arribar-hi va ser fer un viatge de deu hores amb cotxe per inscriure’s al cens estatal de residents a l’estranger a l’ambaixada assignada, la de Zimbabwe –perquè a Zàmbia no hi ha ambaixada espanyola. No obstant això, no ha rebut mai cap confirmació de l’ambaixada. ‘No sé segur si estic inscrita al CERA. Suposo que sí, però ho hauria de preguntar.’

Diu que li falta molta informació, perquè a Zàmbia no hi ha cap ANC exterior ni cap casal que pugui actuar de suport per als catalans que hi viuen. Ara fa vacances a Catalunya i diu que començarà a fer els tràmits per inscriure’s al registre de la Generalitat. De totes maneres, veu difícil de votar per correu des de Zàmbia: ‘Si haig de votar per correu, no ho podré fer. A Zàmbia no arriba res.’

Dani Fernández (Cambridge, Anglaterra): ‘Si hi ha referèndum, el dia 1 d’octubre serè a Mataró. Sempre que hi ha eleccions baixem a Mataró a votar’ 

Per a Dani Fernández, enginyer de Mataró, votar l’1 d’octubre no serà cap problema. Viu a Anglaterra i no s’ha inscrit mai al CERA. De totes maneres, sap segur que, si hi ha referèndum, el dia 1 d’octubre serà a Mataró. ‘Sempre que hi ha eleccions baixem a Mataró a votar. És una excusa per a baixar.’ També va volar a Catalunya el cap de setmana del 9-N. ‘En dies com aquests, s’ha de ser a Catalunya.’

Creu que el referèndum es farà però no s’atreveix a dir-ne cap resultat. En tot cas, assegura que el resultat serà ‘ajustat’.

 

Marc Colell  (Glasgow, Escòcia): ‘Volaré divendres i tornaré dilluns a la tarda. Crec que l’ocasió s’ho val’

Colell és lector de català a la Universitat de Glasgow des de fa dos anys. Com la majoria de catalans que viuen a Europa, no és inscrit al CERA. Hi havia estat quan vivia a França però, en tornar a Catalunya, es va tornar a empadronar al Principat i no se n’ha desempadronat més. En les últimes eleccions, ha anat a Barcelona per votar. També ho va fer pel 9-N i també ho farà el cap de setmana de l’1 d’octubre. ‘Vull viure la jornada des de Catalunya. Volaré divendres i tornaré dilluns a la tarda. Crec que l’ocasió s’ho val’, diu Marc Colell.

Colell creu que el fet que els residents temporals a l’estranger no puguin votar serà un filtre per a alguns catalans, sobretot per a aquells que viuen més lluny. ‘Crec que hi haurà gent que voldrà votar i no podrà perquè, per motius de feina o econòmics, no es podrà desplaçar fins a Catalunya.’

Pel que fa al vot exterior per correu, Colell tem que hi pugui haver algun boicot per part de les administracions espanyoles. ‘Veient els intents de boicot del govern espanyol a alguns actes de catalans a l’exterior, podrien provar de boicotar el correu.’

Núria Pérez (Bucarest, Romania): ‘Crec que l’estat espanyol aplicarà totes les mesures per a impedir el referèndum’

Pérez és més escèptica pel que fa al referèndum i no creu que s’arribi a fer. ‘Crec que l’estat espanyol aplicarà totes les mesures per a impedir-ho. Però si es fes crec que sortiria que sí. Hi ha molta gent que ho vol.’

És professora de música a l’escola britànica de Bucarest, on fa un any que hi viu. Abans havia viscut a Escòcia i a Jordània. No s’ha inscrit mai al cens permanent d’espanyols a l’exterior i no sap si es podrà desplaçar a Catalunya a votar.

Diu que si no es fa el referèndum la gent es mobilitzarà molt. ‘Però tant de bo es pugui votar!’

Xavier Macià (Xangai, Xina): ‘El vot exterior és molt favorable a la independència. Malgrat haver-me inscrit al CERA i al registre de catalans, el dia 1 d’octubre seré a Catalunya. És un dia històric’

A l’est asiàtic també hi ha catalans disposats a votar, malgrat viure a uns quants milers de quilòmetres. Macià fa un any que viu a Xangai, on treballa de director de màrqueting per a una empresa suïssa. Abans de viure a la Xina, havia estat deu anys a Singapur. És inscrit al CERA i al registre de catalans a l’exterior de la Generalitat i votarà per correu, però assegura que el primer d’octubre serà a Catalunya. Vol viure aquest dia que considera ‘històric’ des del Principat.

Malgrat les dificultats per a votar des de l’exterior, creu que la comunitat catalana expatriada es mobilitzarà perquè ‘en té ganes’ i el vot exterior és ‘molt favorable a la independència’. I espera que, pel fet que sigui la Generalitat qui organitzi el referèndum i no l’estat espanyol, hi hagi menys impediments per a poder votar fora del país.

Lluís Ferré (Bangkok, Tailàndia): ‘Si el referèndum és vinculant guanyarà el no. Em plantejo de desplaçar-me amb tota la família a Catalunya per viure aquesta jornada històrica.

Lluís Ferré està molt pendent de l’actualitat política catalana des de Tailàndia. Fa vint anys que se’n va anar a Catalunya i, durant tot aquest temps, ha viscut a Anglaterra, als Estats Units, a Suïssa, a Alemanya i, més recentment, a Singapur. Ara fa tres anys que viu a Bangkok i és director d’una empresa cervesera tailandesa. Consta inscrit al CERA i va poder votar, sense problemes, quan vivia a Singapur. Aquesta vegada també haurà de votar per correu, però no sap si desplaçar-se amb la família per viure la jornada des del país.

El 9 de novembre del 2014 va anar a Catalunya per participar en la consulta. Confia que l’enviament per correu per al referèndum de l’1 d’octubre serà eficaç i la correspondència arribarà dins el termini previst.

Ferré creu que el referèndum s’ha convocat massa aviat. Ell hauria esperat deu anys a fer-lo, perquè pensa que els joves són majoritàriament partidaris de la independència i això ho mantindran quan es facin grans. No obstant això, confia que el referèndum es faci. Tanmateix diu que si és vinculant guanyarà el no, perquè votaran tant els partidaris del sí com els del no. Si no es fa de ‘manera oficial, guanyarà el sí’.

Antonio Codinach (Singapur): ‘Hi ha molta desinformació sobre el vot exterior del referèndum i no sabem on adreçar-nos per informar-nos-en’

Antonio Codinach es troba molt vinculat amb la comunitat catalana a Singapur. Actualment treballa amb l’oficina d’Acció –la xarxa exterior d’oficines de la Generalitat dedicades a donar suport als empresaris catalans a l’estranger– per engegar un casal català al país on viu. Malgrat haver-hi uns 444 catalans censats a Singapur, encara no hi ha cap casal català.

Codinach treballa en l’àmbit de la formació corporativa i està compromès amb el referèndum. Diu que té ganes de votar i, si vota, votarà no.  Diu que la situació política actual ha arribat a un punt d’on ‘ja no es pot tornar enrere’ i, per tant, que s’hauria de votar. Creu que el debat sobre el referèndum fa molt de temps que dura i que els dos costats s’han debilitat mútuament.

És inscrit en el cens d’espanyols residents a l’exterior i assegura que ha pogut votar cada vegada que hi ha hagut eleccions des que s’hi va registrar. No obstant això, no està segur de com haurà de votar al referèndum de l’1 d’octubre. ‘Hi ha molta desinformació sobre el vot exterior per al referèndum i no sabem on adreçar-nos per informar-nos-en.’

Codinach creu que hi ha ‘moltes incògnites’ sobre el futur d’una possible república catalana, com ara les pensions als jubilats, les ajudes als pagesos o la pertinença a la Unió Europea, entre més. Creu que ‘si el català mitjà té dubtes, es decantarà pel ‘no’.

Pel que fa a la participació exterior, preveu que serà més alta que en eleccions anteriors. ‘Hi ha molts catalans que volem votar.’

Carlos Monforte (Singapur): ‘No poder votar com a resident temporal serà un impediment per a alguns catalans expatriats que, per motius econòmics o professionals, no es puguin desplaçar a Catalunya’

Carlos Monforte, fotògraf, es mou entre Singapur i Borneo, al sud-est asiàtic. Monforte té ganes de votar però no és inscrit al CERA i dubta que tingui temps de fer els tràmits per a poder votar l’1 d’octubre. A les últimes eleccions al parlament, es va registrar com a resident temporal a Singapur, però va rebre les paperetes amb retard. Aquesta vegada, però, farà el possible per viatjar a Catalunya per poder votar. Encara no té el vol perquè dubta que s’arribi a fer el referèndum. De totes maneres, espera poder votar: ‘Els catalans portem el referèndum tatuat a la pell des que naixem.’ Apunta que volar des de Singapur vol dir dotze hores d’avió i entre nou-cents i mil euros, si es compra el bitllet amb prou antelació.

Monforte creu que el fet de no poder votar com a resident temporal serà un impediment per a alguns catalans expatriats que, per motius econòmics o professionals, no es puguin desplaçar a Catalunya.

Clàudia Montserrat (Queensland, Austràlia): ‘No he pogut fer els tràmits. El termini és just i el consolat fa vaga de manera indefinida’

Des d’Oceania, el referèndum es veu molt lluny. Clàudia Montserrat viu a Cairns, un municipi de l’estat de Queensland, al nord d’Austràlia, des de fa uns mesos. Viu a tres hores i mitja en avió de Sydney i encara no ha pogut passar pel consolat per inscriure’s al registre d’espanyols a l’estranger. No creu que pugui fer els tràmits, perquè el termini és just i el consolat fa vaga de manera indefinida.

Per volar a Catalunya hauria de menester més d’un dia de viatge i 1.500 euros, amb molta sort, i no s’ho pot permetre. Abans havia viscut a Eivissa i a Londres i, sempre que podia, anava a votar i als actes de l’Onze de Setembre. El 9-N va votar des d’Eivissa.

La convocatòria del referèndum l’ha enganxat d’imprevist. ‘No m’havia pensat mai que el convoquessin tan de pressa.’ Si tingués més temps, assegura que no dubtaria a inscriure’s al CERA.

Creu que el referèndum es farà. Hi veu molta determinació del govern i de la societat. Espera que l’electorat ‘no ens decebi’ i que guanyi el sí. Pel que fa a la participació, creu que serà més alta que en eleccions anteriors perquè ‘es tracta d’una decisió molt important’, però que la campanya dels partits contraris al plebiscit en determinarà la participació.

Ramon Querol (Queensland, Austràlia): ‘Molts catalans que viuen a Oceania no podran votar

Ramon Querol, de la Seu d’Urgell també es mira i, sobretot, treballa pel referèndum des de l’hemisferi sud. Viu a Surfers Paradise, una ciutat de l’estat de Queensland, al nord del país. És el representant d’Oceania a la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i el fundador i coordinador nacional de l’ANC Austràlia. Treballa en el sector de l’hostaleria i, a més, estudia Economia, especialitzada en comerç internacional. Es va traslladar a Austràlia el 2011 i no s’ha registrat mai al CERA. No ho ha fet ‘per principis’, diu. ‘El consolat no em representa. Ni m’ha ajudat, ni m’ajuda, ni m’ajudarà.’

El 2012 es va inscriure com a resident temporal al consolat de Sydney, però tal com han denunciat milers de catalans, les paperetes li van arribar quan ja s’havia tancat el termini per votar per correu. De totes maneres, assegura que, si es volgués inscriure al CERA en aquest moment, es trobaria amb impediments consulars.

Es va desplaçar fins a Catalunya per poder votar el 27 de setembre de 2015 i el 9 de novembre de 2014. Diu que li sap ‘molt de greu’ perquè aquesta vegada no s’ho podrà permetre. No obstant això, diu que, des de l’ANC, difon informació sobre com poder votar i ajuda qui li demana a inscriure’s al registre de la Generalitat, un tràmit que troba ‘carregós’ i que pot ser difícil per a persones poc avesades a la informàtica.

Segons dades de l’Idescat, hi ha 2.828 catalans que viuen a Oceania, entre els que resideixen a Austràlia i a Nova Zelanda. Querol, però, diu que aquesta xifra fa curt i que la FIEC creu que n’hi viuen cap a 4.000. ‘Hi ha molta gent de pas que ve per a estades curtes i que no es registra mai al CERA, i també hi ha gent com jo, que no s’hi apunten per principis. Molta d’aquesta gent –afegeix– no podrà votar al referèndum’.

Pel que fa a la participació exterior, creu que serà molt baixa, probablement inferior a la dels altres comicis, pel requisit d’haver de formar part del CERA. ‘Si la participació exterior arribés al 10% del total de catalans amb dret de vot (220.708), seria molt.’

Querol no està segur que el referèndum es pugui arribar a fer. Hi veu determinació per part del govern i interès per a votar per part de la societat, però creu que hi pot haver impediments difícils de superar. No obstant això, diu: ‘L’1 d’octubre comença tot. L’estratègia del govern és un win-win. Si no podem votar, guanyarem igualment. Es declararà la independència.’ Creu que la part proporcional del deute públic espanyol serà la clau perquè la Unió Europea pressioni l’estat espanyol a començar la negociació amb Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.