Ciutadans s’ha destacat sempre com una formació bel·ligerant amb les singularitats i les aspiracions polítiques del Principat. El pas a la política espanyola no ha fet sinó accentuar aquesta línia dura. L’entrada al congrés espanyol l’ha dotat d’un poder mediàtic, que el partit que dirigeix Albert Rivera no ha dubtat a utilitzar. ‘Fractura social’, ‘trencar la convivència’ i ‘cop d’estat a la democràcia’ són alguns dels missatges que han enviat d’una manera reiterada. I aquí hi ha el quid de la qüestió: el missatge. El relat. És indiferent si el contingut és cert o no. Ciutadans fa temps que explica un relat de violència i confrontació a Catalunya i fa servir tots els ingredients per a alimentar la seva teoria. Això inclou, també, les notícies falses. L’últim cas ha estat l’agressió al parc de la Ciutadella de Barcelona, però l’historial és força més llarg. Revisem-ho.

Dissabte a la tarda. Una parella amb fills passejava pels volts del parc de la Ciutadella de Barcelona. La tanca és plena de llaços grocs. La família en retira alguns i els llença a terra. Un home els retreu que llencin els llaços a la vorera. Comença una discussió entre les dues parts i l’home profereix un insult xenòfob. La tensió puja i arriben a les mans. La dona acaba amb ferides al rostre i una fractura nasal (després desmentida). Vianants acaben separant els implicats. L’home prova de fugir del lloc, però els Mossos l’aturen. Davant els agents assegura que ell també té lesions per culpa dels cops de la dona. Ensenya unes esgarrapades i assegura que ha rebut una mossegada. La dona és traslladada a l’Hospital del Mar. El marit de la dona, militant de Ciutadans de Ciutat Vella, assegura que presentaran una denúncia. L’home diu que també ho farà.

La notícia de seguida es fa pública, els Mossos no ofereixen detalls sobre els fets i uns quants mitjans acaben citant la publicació ultra Las Voces del Pueblo. L’escenari és perfecte per al relat. Llaços grocs, una família retirant-ne i una agressió. La fractura social és això. Els dirigents de Ciutadans, després d’un piulet de l’agrupació de Ciutat Vella, comencen a propagar la notícia. Els Mossos no confirmen cap dels titulars que corren. ‘Hospitalitzada amb el nas trencat una dona agredida per haver llençat llaços grocs a les escombraries’, per exemple. És igual, la màquina per a justificar el relat fa estona que treballa i manipula.

El president del partit, Albert Rivera, s’expressa així a Twitter: ‘Un radical separatista ha agredit de gravetat la parella d’un company de Ciutadans perquè retirava llaços grocs. La meva condemna i tot el meu suport a Lídia. La Catalunya supremacista de Torra entra en una deriva perillosa. L’estat ha de protegir els ciutadans de seguida.’

La dirigent de Ciutadans al Principat, Inés Arrimadas, exigeix al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ‘defensi als milions de catalans que som atacats pel separatisme i deixi d’emblanquir els qui volen trencar la convivència a Catalunya.’

Arrimadas, de fet, també ataca la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que demana prudència als partits polítics fins que els Mossos no hagin donat detalls de la investigació. La dirigent de Ciutadans retreu a la batllessa que defensés el ‘periodista separatista’ Jordi Borràs quan fou agredit per un policia espanyol i no faci això mateix amb ‘una dona constitucionalista’.

El PP, amb Xavier García Albiol i Alberto Fernández Díaz al capdavant, també miren de treure partit de la suposada agressió, però fan tard. Ciutadans domina el cicle informatiu. Han agafat l’onada al punt culminant i hi fan surf al damunt, davant tots els seus contrincants polítics. És indiferent que el diari ultra Periodista Digital, amb més de 55.000 seguidors a Twitter, publiqui imatges falses de la dona agredida. El relat ja ha encaixat amb la realitat, si més no una estona.

Al vespre La Vanguardia publica la versió dels Mossos d’Esquadra: l’agressió i la baralla no tenen ‘motivació política’. Ho confirma més tard l’home implicat en els fets. Arrimadas, tanmateix, no retira el seu piulet i el manté destacat al seu timeline. Ciutadans, com el PP, no pensa canviar el rumb. El relat torna a no encaixar, però el partit insisteix a dominar el cicle informatiu. No hi haurà rectificació.

Arrimadas convoca una conferència de premsa i, com que el relat s’ha esquerdat, el partit fa un canvi de guió per mantenir la tensió mediàtica. Arrimadas refusa de respondre a les preguntes sobre la versió dels Mossos. Simplement diu: ‘Ens costa de pensar que algú acabi a cops de puny perquè suposadament ha vist un paper a terra.’ A més, assegura que Ciutadans denunciarà els fets a la fiscalia per un presumpte delicte d’odi. Parla de ‘agressió brutal’ també anuncia que dimecres es farà una concentració de suport a la dona al parc de la Ciutadella.

L’endemà passat del dia dels fets, Ciutadans no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva versió: és una agressió política de l’independentisme. El marit de la dona ha declarat als mitjans que encara no s’ha presentat cap denúncia –perquè ella està molt afectada– i ha explicat que no té el nas trencat, com asseguraven les primeres informacions. L’home també ha dit que ignora si la baralla tenia motivació política. Però la concentració continua convocada. ‘Tu també estàs cansat dels llaços grocs? Concentració per la convivència i contra la violència’, anuncien a la xarxa. A més, l’acompanyen de l’etiqueta #NoNosCallarán que identifica el partit. La concentració és ‘en suport de la dona agredida’, però acabarà essent un acte de Ciutadans.

El manual de la manipulació
El relat de la violència i la confrontació és difícil de justificar sense fets objectius. D’aquí ve que l’estratègia de Ciutadans sigui apoderar-se dels casos aïllats per sacsejar-ne l’aigua i ‘multiplicar-ne la força’, en paraules del professor Thomas Harrington. D’aquesta manera es crea la sensació que hi ha aquesta situació gairebé bel·licosa. És indiferent que ells mateixos la fomentin amb campanyes per a arrencar llaços grocs i assaltin edificis públics com ara l’Ajuntament de Reus.

El partit, doncs, mira d’influir els mitjans i propaga aquestes històries perquè al final els ciutadans ho percebin com una cosa real. ‘El seu control enorme dels mitjans podrà amagar el seu paper en la gestació d’aquesta violència i fins i tot acusar amb èxit els insurgents pacífics de ser violents’, explica Harrington.

El manual, tanmateix, té un altre apartat: el cicle informatiu. És a dir, la vida de les notícies, siguin certes o no, i la influència que tenen en l’actualitat. Qui domina aquest cicle és aquell que és capaç de marcar l’agenda. D’aquí ve la metàfora de l’onada i el surfista. El cicle de les notícies solia ser de vint-i-quatre hores, però amb la immediatesa d’internet i les xarxes socials, els impactes duren poques hores.

Així doncs, Ciutadans, més enllà d’apoderar-se dels casos aïllats i exposar-los com si fossin la norma que impera al Principat, cerca la manera de posar-los a primera fila de l’aparador mediàtic. En el cas de la Ciutadella ha aconseguit que durant tot el cap de setmana no es parlés de res més. De fet, ha aconseguit tapar que un dels fundadors del partit, Arcadi Espada, havia estat identificat i denunciat per haver fet actuacions vandàliques en una rotonda de l’Ametlla de Mar on hi havia un llaç groc.

La vida de les notícies, com dèiem, és certament curt. Per això el partit ha mirat de  forçar el relat quan la història de l’agressió s’ha començat a esquerdar. Contra els desmentiments, Ciutadans ha fet mans i mànigues per a retornar a la cresta de l’onada. Ha anunciat una denúncia a la fiscalia i ha convocat la concentració de suport. Tanmateix, l’exercici no ha acabat de reeixir a mesura que han sorgit nous detalls sobre la baralla. El manual no és infal·lible.

Un historial llarg de manipulacions
La baralla de la Ciutadella no és pas l’única informació que Ciutadans ha fet córrer de manera intencionada aquest cap de setmana. Diumenge Albert Rivera va piular una notícia de l’ABC que assegurava que un home gran havia estat atonyinat al Festival Figatell Sound després d’haver criticat una pancarta a favor de l’alliberament dels presos polítics.

‘El nacionalisme ha trencat la convivència, continua l’escalada violenta’, va etzibar Rivera a Twitter. L’organització del festival va condemnar l’agressió. Tanmateix, dalt l’escenari només es va ensenyar una pancarta feminista. No es va fer cap referència als presos polítics. Ho ha confirmat la policia local d’Oliva (Safor).

L’ajuntament del municipi ha emès un comunicat on condemna l’agressió, de la qual no s’ha identificat l’autor, però, segons alguns testimonis, podria ser de nacionalitat anglesa. ‘Pel que fa a la pancarta, només hi ha constància d’una amb reivindicacions feministes a dalt l’escenari, sense que conste l’existència de cap altra proclama amb contingut polític per part de l’organització, dels grups musicals ni del públic’, diu l’ajuntament.

Rivera no ha retirat el piulet ni ha demanat disculpes. La notícia encaixa massa bé amb el relat de la ‘violència nacionalista’ i la confrontació social. El cas de la pancarta podria semblar anecdòtic, però l’historial és massa llarg i les intencions, massa clares. Un altre exemple recent i especialment flagrant és el cas dels professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca.

L’abril passat, Rivera va piular un reportatge del diari El Mundo que assenyalava directament nou professors per suposades humiliacions a alumnes que són fills de guàrdies civils. ‘Els nou mestres de la infàmia’, es titulava l’article. El dirigent de Ciutadans va escriure: ‘Els mestres separatistes que van assenyalar públicament fills de guàrdies civils a Catalunya. La fiscalia els investiga per delictes d’odi, però el govern d’Espanya diu que no els obrirà expedient. Amb covardia no es venç mai el nacionalisme.’

Al cap de pocs dies, el jutge va arxivar cinc de les nou denúncies contra els docents. Rivera no en va dir ni mitja paraula. De la rectificació, no n’hauria tret cap rèdit polític. Assenyalant i justificant el seu relat, sí. La confrontació no és social, sinó informativa. I al final, les armes són les mentides i les manipulacions.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb