Barcelona, Looe
Mapa a Google

“En un dels meus darrers viatges, i quan ja creia que Cornualla no tenia secrets per a mi, em passà una cosa tan insòlita com inesperada. Anava amb el cotxe per una carretera de segon ordre en direcció a Looe, quan em vaig trobar amb un autobús de línia que venia en direcció contrària. Com que la carretera era estreta, tots dos reduírem la velocitat i, en creuar-nos, maquinalment em vaig fixar en el rètol que indicava el seu recorregut i amb la més gran de les sorpreses vaig veure que deia: ‘Liskeard-Pelynt-Barcelona’.”

Amb aquesta anècdota arrenca pràcticament el primer capítol del llibre Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges, publicat el 1957 per l’actiu periodista barceloní Josep Manyé i Vendrell (1909-2000), que es va establir a Anglaterra des de la guerra del 1936-1939 i va formar part del Consell Nacional de Catalunya, va impulsar el Casal Català de Londres i l’Anglo-Catalan Society, i va treballar de comentarista en català al servei europeu de la BBC (1947-1957). La troballa d’aquell inesperat topònim, a milers de quilòmetres de la seva ciutat natal, li va disparar la curiositat fins al límit de visitar unes quantes vegades més aquella antiga regió celta a l’extrem sud-occidental d’Anglaterra a la recerca d’una explicació. “S’inicià el que podria molt bé constituir el subtítol d’aquest reportatge: ‘Les aventures d’un barceloní en busca de Barcelona’”, com deia molt encertadament ell mateix.

I el que va descobrir, després d’una investigació gairebé porta a porta per la zona de Looe, va ser que aquella Barcelona era vinculada a una de les famílies més conegudes de Cornualla, els Trelawny, amb la casa pairal just en aquell indret. “Pocs han estat els membres de la família Trelawny que no s’hagin destacat en alguna empresa extraordinària”, assegurava Manyé al reportatge. Es va destacar especialment Sir Jonathan Trelawny (1650-1721), bisbe de Bristol, d’Exeter i de Winchester i implicat en la Revolució Gloriosa, l’aixecament de les classes altes angleses del 1688 contra els intents absolutistes de la dinastia escocesa dels Estuard. L’himne patriòtic cornuallès The Song of the Western Men, conegut popularment com a Trelawny, podria fer referència a la implicació de la família en aquella revolta.

Doncs bé, un dels dotze fills que va tenir aquell baronet amb Rebecca Hele, Henry Trelawny (1692-1707), resulta que va lluitar enrolat en les tropes aliades a la guerra de Successió al tron hispànic, a les ordres de l’almirall Cloudesley Shovell, i va participar en la reeixida presa austriacista de Barcelona el 1705. Però el 16 de novembre de 1707, quan ja tornava cap a Anglaterra des de Gibraltar, a causa del mal temps la flota de Shovell va embarrancar a les illes Scilly, no gaire lluny de la costa còrnica, i hi van perdre la vida no pas menys de mil vuit-cents mariners, entre els quals el mateix almirall i el seu oficial Henry Trelawny, que anaven a bord de l’Association.

La tràgica mort del fill prop de casa, en un dels pitjors desastres navals de la història del país, va convèncer Sir Jonathan Trelawny de donar el nom de Barcelona a una part de les terres que durant molts segles havien pertangut a la família. I de retruc, concloïa Manyé, “associava indirectament el nom del seu fill amb la culminació d’una proesa en la qual havia pres part inicial i retia tàcit homenatge a Barcelona en uns moments en què el món sencer n’admirava l’heroisme”, amb els fets de l’11 de setembre de 1714 com a punt culminant. Tres segles després, aquell topònim continua designant un minúscul indret de Cornualla amb una gran història al darrere. I, al voltant seu, han aparegut noves vinculacions amb la capital catalana, en aquest cas en forma d’homenatge al Barça: el Pelynt FC, aprofitant que té el terreny de joc als límits administratius de la Barcelona còrnica, va decidir amb certa sornegueria de batejar-lo com a New Camp.

I una mica més: Gràcies a la recerca de Manyé, la història de la Barcelona de Cornualla va arribar a l’historiador i cronista barceloní Lluís Permanyer, que el 12 de maig de 1990, a les pàgines de La Vanguardia, va suggerir la idea de dedicar un carrer a Trelawny a la nova ciutat olímpica que s’aixecava aleshores al Poblenou. El 9 de gener de 1993, la seva petició es va fer realitat en una petita via entre l’actual Parc de Recerca Biomèdica i l’Hotel Arts, a tocar del Port Olímpic.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.