Colòmbia vota en unes eleccions presidencials que poden passar a la història

El candidat d’esquerres Gustavo Petro encapçala els sondatges i pot causar un tomb al capdavant del país

VilaWeb
Alexandre Solano
28.05.2022 - 21:40
Actualització: 28.05.2022 - 16:26

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Colòmbia pot viure aviat un canvi històric amb la victòria de qui podria ser el primer president d’esquerres del país en molt de temps: Gustavo Petro encapçala còmodament els sondatges de la primera volta de les eleccions presidencials, que es fa avui.

Per trobar el darrer president colombià d’esquerres ens hem de remuntar almenys abans de la Segona Guerra Mundial, en un estat marcat per la violència paramilitar, un establishment de partits conservadors, l’església i els terratinents i l’augment de la pobresa i la desigualtat.

“Estic segur que diumenge canviarem la història”, clamava Petro en l’últim acte de campanya, davant vuitanta mil persones a Bogotà, ciutat de què va ser batlle entre l’any 2012 i el 2015. El candidat va fer una crida a aconseguir el poder per mitjà de les urnes i va descartar la violència: “No necessitem fusells ni gasos lacrimògens. Ni tots els fusells junts podrien canviar la història de Colòmbia.”

Malgrat que encapçala els sondatges, és gairebé segur que hi haurà una segona volta el 19 de juliol, tot i que encara no és gens clar qui serà el seu rival. Aquests darrers dies, el suport del candidat populista de dretes Rodolfo Hernández ha augmentat de manera important i amenaça la segona plaça que fins ara s’assegurava el continuista Federico “Fico” Gutiérrez. Per contra, l’ex-batlle de Medellín Sergio Fajardo, d’ideologia centrista, sembla haver-se despenjat de la cursa presidencial.

Petro és el gran protagonista de les eleccions, amb una societat molt polaritzada entorn de la seva figura. Per alguns, representa l’esperança al canvi, mentre que per uns altres és un extremista perillós, i la dreta sol fer-hi comparacions amb Veneçuela. Ex-guerriller de l’M-19, l’any 1990 es va adherir a un acord de pau i va ser escollit diputat l’any següent amb l’Aliança M-19, amb ex-membres de la guerrilla.

El candidat d’esquerres es va presentar per primera vegada a les presidencials l’any 2010, amb un resultat més aviat modest: va ser el quart més votat, amb un 9,13% dels vots. El 2018 va aconseguir una fita històrica per a l’esquerra: va passar a la segona volta amb un 25,1% dels vots, però en va obtenir tan sols el 41,77% contra Iván Duque.

Tot i això, el resultat de les eleccions ha permès de formar una base sòlida, afavorida per una gestió impopular de Duque, que ha portat importants protestes socials durant el mandat, i amb una pandèmia que ha fet créixer la desigualtat i la pobresa. La coalició Pacte Històric impulsada per Petro s’ha creat a partir d’una amalgama de partits, com ara la Unió Patriòtica, el Partit Comunista i el Pol Democràtic Alternatiu. Totes les forces que volen un canvi.

Hernández, l’alternativa que vol aixafar les aspiracions de Petro

La principal alternativa sense gaire competència era, fins fa pocs dies, “Fico” Gutiérrez, que acusa Petro d’haver fet un “pacte amb el diable” pels acords a què ha arribat amb formacions d’extrema esquerra. Tanmateix, els sondatges d’aquests darrers dies mostren un empat amb Rodolfo Hernández, ex-batlle de Bucaramanga.

Mentre que Petro manté un lleuger avantatge contra Gutiérrez en una hipotètica segona volta, i el darrer sondatge estima que guanyaria amb un 53% dels vots, la diferència amb Hernández és més estreta i fins i tot alguns estudis diuen que podria perdre-hi.

Hernández, candidat de la dreta populista sota el nom de Lliga de Governants Anticorrupció, va rebre fa una setmana el suport d’Ingrid Betancourt, que va decidir de deixar la cursa presidencial quan tenia un suport de vora un 1% dels vots. Ha estat comparat amb Donald Trump, fa servir un llenguatge groller i col·loquial i va arribar a fer una entrevista amb la CNN en pijama.

Víctima de la guerrilla Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), va ser segrestat i van assassinar la seva filla l’any 2004. Tot i que es mostra a favor de complir els acords de pau amb les FARC, hi va votar en contra en el referèndum. El candidat va obtenir una bona valoració com a batlle i es vanta d’haver construït tres-centes obres entre escoles, parcs, infrastructures, cultura o zones esportives. Entre les propostes hi ha el de baixar l’IVA, eliminar alguns imposts i legalitzar la marihuana.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies