Colòmbia: el president que era guerriller

Petro ha guanyat per un marge mínim i l'oposició li posarà entrebancs, després de la victòria històrica de l'esquerra

VilaWeb
Martxelo Otamendi
20.06.2022 - 21:40
Actualització: 20.06.2022 - 22:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A la tercera, i de manera molt ajustada, Gustavo Petro ha aconseguit guanyar les eleccions colombianes. Era la darrera oportunitat de Petro, perquè era el seu tercer intent de ser president –també s’havia presentat el 2010 i el 2018–, de la mateixa manera que era la darrera oportunitat per a l’esquerra, per molts anys, si no hagués guanyat ahir.

Ho ha aconseguit amb una gran tasca en favor de la unitat i deixant al marge les antigues manies i aversions, amb les generacions de joves concentrades en el projecte i amb les comunitats ètniques marginals centrades en el missatge, un missatge d’esquerres suavitzat. I amb tot, l’ex-guerriller de l’M-19 ha guanyat les eleccions sense haver arribat a obtenir el 51% dels vots.

La seva ha estat una victòria treballada després d’haver dedicat gairebé tota la vida a la política. Amb l’M-19, a la guerrilla juvenil, i a la política institucional, després de l’acord del grup armat amb el president Virgilio Barco el 1990.

Davant, hi ha tingut Rodolfo Hernández, un empresari desconegut fins fa poc per als ciutadans i un candidat insòlit. Tan inusual que no tenia organitzat cap acte per a seguir l’escrutini. En canvi, Petro va celebrar la seva festa en una sala on es fan els grans concerts, amb milers de seguidors entusiastes. I milers de ciutadans més van sortir al carrer a tot el país per celebrar la victòria.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Petro es va posar al capdavant quan el recompte de vots va arribar al 10%. I de mica en mica, va anar marcant la diferència fins a aconseguir una victòria històrica. Perquè la votació de diumenge ha superat dos rècords: la quantitat més gran de vots que ha aconseguit mai el guanyador (11,2 milions), i el marge més estret entre guanyador i perdedor (només un 0,5% dels vots). I això, gràcies al fet que Petro ha guanyat 2,5 milions de vots des de la primera volta.

La netedat del recompte de vots havia estat objecte de molta polèmica durant la campanya i el tema encara sobrevolava el dia de l’escrutini. Però no hi va haver queixes i en el termini d’una hora, quan ja tenien escrutat el 80% dels vots, Hernández va admetre sense problemes que havia perdut, en un vídeo d’un minut enregistrat a casa.

Petro, que prendrà possessió del càrrec el 7 d’agost, també va rebre de seguida el missatge de felicitació de l’actual president, Iván Duque, i el compromís de fer una transició tranquil·la.

El partit de Petro, Pacte Històric, va guanyar les eleccions al congrés del març, però no té majoria a la cambra parlamentària. Ara els congressistes, obligats pel reglament del congrés, han de declarar públicament si són partidaris de Petro o contraris. L’anterior president, Iván Duque, ha tingut una majoria còmoda al congrés. Ara caldrà esperar a veure què declaren els diputats per saber si Petro tindrà una legislatura tranquil·la o no.

Petro ha fet propostes innovadores durant la campanya sobre els grans temes del segle XXI: corrupció, pobresa, gènere, medi ambient. Però la victòria ha estat fruit de la feina de molta gent.

És coneguda la tendència incurable de l’esquerra cap a les actituds caïnites. De manera que la seva primera tasca ha estat evitar les fissures internes. Però necessitarà una mà esquerra fina que haurà d’utilitzar amb la mateixa destresa amb què fa servir l’oratòria.

En aquest sentit, la formació del govern podria ocasionar la primera crisi, perquè haurà de fer govern amb membres de diferents ideologies, i segurament posant gent no gaire d’esquerres a ministeris poderosos: economia, hisenda, exèrcit.

I la segona crisi arribarà quan el nou president tingui problemes per a complir els mandats de campanya, perquè els qui han tingut el poder real a Colòmbia aquest darrer segle el boicotejaran. No tindrà ni un mínim període de gràcia, de la mateixa manera que tampoc no el va tenir Salvador Allende.

A més, essent un ex-guerriller, sembla que és obligat obrir una negociació amb l’ELN. El nou president ho tindrà més difícil amb els narcos, amb els paramilitars, amb els dissidents de les FARC i haurà de posar especial cura perquè no matin més líders socials.

Finalment, l’escàs marge registrat ahir entre els dos candidats donarà una importància especial a l’escrutini oficial dels vots. Si el recompte de diumenge el van fer els responsables de les taules, l’escrutini oficial el faran jutges i funcionaris del departament de Justícia les setmanes vinents. Esperem que no hi hagi sorpreses.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes