Descobreixen una muralla, un fossat militar i la porta d’entrada ibèrica al jaciment del Coll del Moro a Gandesa

La troballa confirma que el poblat va ser un assentament militar clau en el control del territori fins a la romanització

VilaWeb
Redacció / ACN
09.07.2021 - 14:03
Actualització: 09.07.2021 - 16:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La campanya d’excavació al jaciment del poblat ibèric del Coll de Moro a Gandesa ha descobert un tram de muralla de 30 metres, un fossat defensiu a la part nord i la porta d’entrada a l’assentament. La troballa s’ha fet pública avui després de tres setmanes d’intervenció. Els arqueòlegs han dit que les troballes certifiquen que el poblat va ser una fortificació militar important al territori fins al període de la romanització i en destaquen el bon estat de conservació. En la propera campanya, es continuarà excavant la banda de la muralla i de l’entrada per verificar la seva data de construcció, ja que per ara els experts daten la descoberta entre el segle III i IV abans de Crist.

Segons que ha explicat el professor de la Universitat de Barcelona i codirector de les excavacions al Coll del Moro de Gandesa, Rafel Jornet, l’objectiu de la campanya d’enguany ha estat delimitar les fortificacions del jaciment. “Ha estat una sorpresa important perquè en alguns trams d’aquesta muralla hem pogut documentar 30 metres i en algunes parts la conservació arriba fins als dos metres d’alçada”, ha detallat. Així mateix, ha destacat la localització del fossat i de la porta monumental d’accés, ubicada a la zona est.

Carme Belarte, investigadora d’ICREA a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ha explicat que la porta està delimitada per un passadís en forma d’embut que es va estrenyent i que es conserva en diversos metres d’alçada. La investigadora ha assenyalat que la porta es va reaprofitar durant l’època romana i republicana a l’inici de la romanització. “Es fa més estreta i es construeixen uns murs; això ens confirma la importància d’aquesta fase, d’època romana, que hem documentat en diferents sectors dels jaciments”, ha dit.

En aquest sentit, Belarte ha subratllat que les troballes certifiquen que va ser un enclavament militar rellevant al territori. “Aquest jaciment és un punt molt important, fortificat, amb un significat defensiu, de control de territori, és un tipus de jaciment que es coneix a altres zones de Catalunya com a castelum”, ha afegit. A la vegada, ha recalcat el seu bon estat.: “Tot el jaciment té una potència impressionant, d’estat de conservació, des de la torre que és element que es coneix des de fa més temps a la muralla exterior; ara, però s’ha de seguir excavant perquè falta molt per baixar i pot tenir molta més monumentalitat.”

Així i tot, des de les primeres campanyes, es van localitzar les estances ibèriques que indicaven el caràcter econòmic del jaciment, els arqueòlegs ja sospitaven que el poblat tenia una funció militar. “Ja havíem vist que per damunt d’aquestes estances s’havien construït una sèrie de murs, que dibuixaven una planta diferent de l’hàbitat i que ens remetien a una ocupació romana d’una certa importància, sempre hem trobat nivells romans abans d’excavar els ibèrics”, ha puntualitzat Belarte.

La campanya d’excavació va començar el 21 de juny i s’ha allargat durant tres setmanes. Els treballs es van iniciar l’any 2014 i des de llavors s’han fet actuacions anuals. Una vintena de persones, entre estudiants de diverses universitats i professionals, han participat en les excavacions. L’objectiu de la pròxima campanya serà excavar les mateixes zones per verificar com funcionava el fossat i la cronologia de les construccions.

L’ajuntament necessita més recursos per conservar el jaciment

El batlle de Gandesa, Carles Luz, ha celebrat la troballa per la seva importància per al conjunt de l’arqueologia i el patrimoni de Catalunya. Tot i que ja s’han senyalitzat parts del jaciment, tal com estableix el pla director, la conservació de l’espai encara no està consolidada. Segons Luz, el consistori treballa amb la Generalitat i el govern espanyol per sol·licitar ajudes que en permetin la preservació.

“Estem davant d’un repte molt important, els treballs que es fan a l’estiu són molt importants, però necessitem més recursos per consolidar-lo, per tal que no es deteriori amb el temps perquè està a l’aire lliure”, ha dit. Per això, es planteja demanar ajuts com l’1% cultural, entre d’altres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes