22.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 23.05.2023 - 09:27
Ningú no espera que les eleccions del País Valencià, les de les Illes i les municipals siguin les de la remuntada de Ciutadans, que, enmig de lluites internes, escissions i patacades electorals, arriba agonitzant a la cita de 28 de maig.
Els resultats que va aconseguir l’any 2019 en municipis i parlaments li permet de tenir encara la visibilització dels grans partits, amb presència en debats i en l’espai públic, però uns quants aspectes semblen mostrar que ben aviat en pot restar ben poca cosa a les institucions.
Una dada sobre les perspectives és que al país presenta menys de la meitat de les candidatures de fa quatre anys: de 408 a passat a 187. I llavors ja no era de les formacions amb més musculatura territorial. De fet, al Principat, tot i que va obtenir representació en 135 localitats, només han pogut bastir 93 llistes, i això vol dir que almenys en una quarantena de municipis on va tenir regidors no ha estat capaç ni de configurar una candidatura.
L’anunci de baixes i desercions ha estat constant en aquest mandat. Dels 244 regidors que va obtenir al Principat, una setantena han abandonat el partit, bé deixant l’acta sigui continuant com a no adscrit.
Sobre això, TV3 ha revelat que 42 candidats de Ciutadans el 2019 ara es presenten per Vox, i alguns ex-dirigents destacats del partit ara són caps de llista del PSC en ciutats com Tarragona o Vila-seca. Un dels darrers càrrecs electes que se n’ha anat abruptament és Paco Sierra, regidor a Barcelona i autoproclamat president del grup municipal, que aquest mateix mes de maig ha decidit d’incorporar-se al PP i ha fet una crida a convertir el partit en “la unió del constitucionalisme”.
Aquest procés ha anat acompanyat d’una baixada espectacular dels afiliats. Tot i que el partit es resisteix a donar dades, les primàries fetes enguany mostren que a la ciutat de Barcelona han passat de 944 militants el 2018 a 236; d’aquests, només 113 van acabar votant en el procés que va situar Anna Grau al capdavant de la candidatura. I aquest és un dels casos més reeixits de votació interna, perquè la candidata a la Generalitat, Mamen Peris; el de la ciutat de València, Fernando Giner; la de les Illes, Patricia Guasp; i Eva Pomar a Palma, han estat els únics capaços de trobar prou militants i no ha calgut convocar cap votació.
Què li quedarà, a Ciutadans?
D’ençà de l’any 2019, quan va passar de 57 escons al congrés espanyol el mes d’abril a solament 10 al novembre, la caiguda ha estat continuada. Les autonòmiques del 2020 no li van donar cap diputat a Galícia i un al País Basc, gràcies a anar en coalició amb el PP. A Catalunya el 2021 va passar de tenir 36 representants (i ser primera força) a tenir-ne solament 6, per sota de la CUP, comuns o Vox, i es pot dir que va ser un dels millors resultats d’aquests últims anys, perquè a la Comunitat de Madrid directament va passar de 26 a 0, a Andalusia de 21 a 0 i a Castelló i Lleó, d’11 escons a un de sol.
Les expectatives són baixes en tots els parlaments autonòmics on es vota i, de fet, podria perdre la representació a tots. Si a les Corts Valencianes va aconseguir ser tercera força, amb un 17,5% dels vots i 18 representants, un més que Compromís, en els sondatges publicats aquest darrer mes el màxim que assoleix és un 3,7% dels vots, molt lluny de la barrera electoral del 5%.
En les eleccions municipals, a València, on un sol regidor pot ser imprescindible per a decantar majories, tampoc no sembla acostar-se al 5% de vot necessari i també es preveu que desaparegui de Castelló de la Plana, Elx, i Gandia. De fet, trobem una dada reveladora en el CIS per a la ciutat de València: només un 5% dels que van votar Cs ara fa quatre anys veuen clar de tornar-hi, un 54% votaran el PP i un 11% Vox.
A les Illes, el panorama és molt semblant. Si l’any 2019 va ser el tercer partit més votat al parlament i va aconseguir 5 escons, ara s’estima que, a tot estirar, obtindrà un 2,7% dels vots i en cap sondatge no es preveu que tingui representació. A Palma, només un 23% coneix la candidata del partit, tot i que ja va ser cap de llista el 2019, i les estimacions de vot volten el 2,3%.
A Catalunya la situació no és pas millor i, tot i haver-hi algunes de les ciutats més poblades i haver estat un dels feus del partit, Inés Arrimadas no ha previst d’assistir en cap míting de campanya. A Barcelona no hi ha cap sondatge que prevegi que Grau pugui aconseguir l’acta de diputat, i tampoc no sembla que hagi d’aconseguir cap mena de representació en localitats com ara Lleida, Tarragona, Badalona, Terrassa i Vilafranca del Penedès. Així doncs, sembla que, si no hi ha sorpresa, l’excepció serà allà on aconsegueixi de tenir algun regidor.
Això pot deixar el partit en una situació límit. Per una banda, el partit té ara l’espai mediàtic–debats–, espai públic i anuncis televisats, gràcies als resultats electorals del 2019, cosa que no tindria la següent vegada que hi hagués eleccions.
A més, una gran part del finançament dels partits arriba pels resultats electorals. Hi ha una subvenció de 270,9 euros per cada regidor electe, i una altra de 0,54 euros per cada vot aconseguit. Uns resultats baixos, sumats a la dràstica baixada d’afiliats, obligarà a reduir encara més l’estructura del partit. El personal eventual de consells comarcals i diputacions perdran el lloc de feina i molt possiblement tot això pot accelerar el procés de desintegració.
Un enfonsament que no té aturador
Els últims intents de refundació del partit no semblen haver reactivat la formació i cada procés de renovació i cites electorals han acabat en enfrontaments. De fet, un dels temes principals de debat intern a Ciutadans és la possible absorció per part del PP.
Sobre això, en la desfeta electoral a Andalusia, on Ciutadans va desaparèixer del parlament i del govern, els dirigents principals, Juan Marín i Marta Bosquet, van trobar càrrec en l’administració del PP de Juanma Bonilla. En el cas de Madrid, 6 regidors dels 11 ja han abandonat la formació d’Arrimadas, i al País Valencià, després d’anar-se’n Toni Cantó al PP, 4 diputats van passar al grup mixt. La previsible derrota electoral fa perillar l’existència del partit.
A Alacant, on forma part del govern de l’ajuntament i de la diputació, la crisi del partit es resumeix amb la imatge publicada fa uns mesos, d’una reunió de l’executiva de la demarcació en un McDonald’s, després de trobar-se sense seu. Ara els sondatges no preveuen que hi obtingui ni un sol regidor.
