Les cares visibles de Ciutadans han activat aquests últims dies una campanya per a atacar i menystenir el cos de Mossos d’Esquadra i han fet una crida a desobeir les seves actuacions. És una posició radicalment oposada a la via ultralegalista per a desacreditar l’independentisme. Aquest atac és una reacció a l’actuació policíaca del 19 d’agost, quan van identificar catorze individus i tres vehicles que arrencaven símbols independentistes a Móra la Nova i Tivissa (Ribera d’Ebre). Portaven mànecs amb cúters enganxats en un cap, materials de tall, frontals, mocadors per a tapar-se el rostre i mapes amb instruccions detallades de l’operació.

Després d’identificar-los, el Departament d’Interior de la Generalitat va anunciar que emprendria accions contra la presumpta infracció greu de la llei 4/2015 de seguretat ciutadana, coneguda per ‘llei mordassa’, que sanciona aquestes accions amb multes de sis-centes euros a trenta mil.

Ràpidament, els dirigents de Ciutadans van exclamar-se amb un atac calcat: els Mossos són una policia política i no tenen autoritat. Tanmateix, en aquests declaracions ometien deliberadament que els identificats anaven armats amb tallants i amb mocadors per a tapar-se el rostre. A més, van aprofitar la polèmica creada per ells mateixos per a atacar també el president espanyol, Pedro Sánchez, que acusen de col·laborar amb l’independentisme.

Durant la setmana, Ciutadans ha insistit en la mateixa idea. Dimarts Inés Arrimadas va ser entrevistada a ‘El món a RAC1’ i va insistir en la idea de desobeir l’autoritat policíaca quan, segons ella, actuïn com a ‘policia política’. ‘No és no acceptar l’autoritat dels Mossos, sinó tan sols quan actuen com a policia política’, va dir, amagant una altra vegada que els identificats portaven tallants i que fins i tot un era un guàrdia civil.

Una mostra de l’operació mediàtica coordinada i planificada van ser els piulets del mateix dia 19 de Juan Carlos Girauta, Albert Rivera, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa. La campanya ha fet que el govern espanyol proposi de convocar la junta de seguretat per a abordar ‘la convivència en l’espai públic’, un fet que condiciona el contingut de la reunió entre l’executiu de Sánchez i la Generalitat.

La campanya de Ciutadans condiciona el govern espanyol
Tenint en compte la relació dels cossos policíacs espanyols amb alguns incidents, el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar per carta al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que hi intervingués per aturar ‘l’escalada de violència’ que es viu a Catalunya arran dels actes de ‘grups organitzats’, i li demanà que depurés responsabilitats en les policies espanyoles. A més, recordà que ja havia demanat a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que actués per les agressions de policies al periodista Jordi Borràs i dos diputats d’Esquerra Republicana.

Com a resposta, Grande-Marlaska va demanar de convocar la Junta de Seguretat durant la primera setmana de setembre i va proposar com a punt de l’ordre del dia la ‘convivència a l’espai públic’. En la missiva, el ministre assegurava que aquesta reunió serviria per a tractar les qüestions que el president de la Generalitat havia assenyalat en les cartes que va enviar a Cunillera i a ell.

El dia abans, la secretària d’estat de Seguretat, Ana Botella, ja havia avançat que proposarien de convocar la junta, però ho va enfocar com a reacció a l’actuació dels Mossos d’Esquadra contra els grups ultres, no pas contra la violència. Botella va dir que si els Mossos havien pres la iniciativa d’identificar persones i advertir-les que podien ser multades, en aplicació de llei de seguretat ciutadana, era perquè entenien que tenien la capacitat de fer-ho. Tanmateix, va manifestar que calia estudiar la situació del punt de vista legal per poder ‘reconduir-la’. Segons ella, és una qüestió ‘sensible’ i si grups no independentistes comencen a omplir l’espai públic d’uns altres símbols es pot entrar en una ‘escala inabastable’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb