Ciutadans ja no és un partit impol·lut, als ulls d’Espanya. Aquell partit salvador de la unitat d’Espanya que s’havia forjat en la Catalunya independentista, el partit de centre regenerador, emmirallat en Adolfo Suárez per a reformar des del centre polític l’Espanya de la crisi i de la caiguda del bipartidisme, ha quedat sense ‘dopatge mediàtic’. I amb uns quants draps bruts que se li acumulen, per crítiques i denúncies d’alguns dels seus membres, amplificades considerablement en els mitjans espanyols que fa poc més de mig any aplaudien el partit de Rivera.

El fracàs de la negociació i la repetició de les eleccions espanyoles pot haver perjudicat la imatge pública, sobretot de Podem i del PSOE, per la tibantor interna en aquests partits, però també ha servit per a constatar el fracàs de l’operació Ciutadans. El ‘Podem de dretes’ va obtenir el 20-D un resultat més fluix que no deien les enquestes, i això ha fet impossible l’aliança amb el PP o amb el PSOE. I ara Ciutadans comença a perdre el favor de l’aparell mediàtic que el va fabricar.

La presència del partit a diaris, ràdios i televisions continua essent molt notable. Però alguns dels principals mitjans de comunicació que van fer-lo sortir exageradament durant la pre-campanya i la campanya del 20-D ara, coincidint amb la convocatòria de la nova contesa electoral, exposen els casos més greus de discrepàncies internes i de desconfiança envers el funcionament intern del partit. Mitjans com El Mundo, La Razón i fins i tot El País han publicat fa poc informacions molt crítiques amb Ciutadans.

L’atac duríssim de La Razón
Per exemple, dimarts La Razón va publicar un reportatge amb aquest titular tan contundent: ‘Desmuntant Ciutadans, despullant Rivera: “C’s és una màfia i una secta”‘. L’article és un enfilall d’atacs al partit de Rivera, basant-se en el cas dels anomenats ‘dissidents de Jaén’, tres ‘professionals encara joves i ben qualificats que un dia es van decidir a afegir-se al projecte il·lusionador de Ciutadans’. Però aquests joves han estripat el carnet i s’han volgut mantenir de regidors no adscrits, alhora que han denunciat les pràctiques de la direcció del partit, com ara l’obligació que tenen els càrrecs locals d’ingressar les assignacions que reben dels ajuntaments a un compte corrent únic d’una sucursal de Madrid. Aquests diners, diu l’article de La Razón, són controlats pel vice-secretari general del partit, José Manuel Villegas, i el secretari de Finances, Carlos Cuadrado.

Aquesta obligació és establerta en l’anomenada ‘carta ètica i financera’ de Ciutadans, que estipula que els diners recollits dels càrrecs municipals es destinen a pagar els crèdits del partit per a les campanyes electorals. La direcció del partit diu que els diners que recapten no provenen de les assignacions municipals, sinó de les subvencions estatals que reben els partits pels vots de cada municipi; i ho atribueix tot a un malentès i a una redacció poc afortunada de la carta ètica. Però els protagonistes d’aquest reportatge són contundents: ‘Són uns mentiders! Tots sabíem que aquest punt de la carta ètica es referia als diners dels grups municipals, i així continuaria essent si no s’hagués destapat.’

L’ofensiva dels crítics
Aquest afer ja el va destapar El Mundo, un altre dels diaris que ha posat Ciutadans al punt de mira. Aquest diari va posar en la primera plana de l’actualitat una associació que d’un temps ençà aplega els afiliats i ex-militants de Ciutadans crítics amb la direcció d’Albert Rivera. La Plataforma por las Garantías Ciudadanas va presentar el proppassat 2 de març una denúncia contra el partit a la fiscalia anticorrupció ‘per si hi hagués indicis de l’existència d’un finançament il·legal o una altra mena de delicte contra l’administració pública’. Ciutadans fiscalitza els ingressos dels seus càrrecs públics perquè financin el partit.  La plataforma crítica considera que la finalitat de les aportacions públiques per als grups municipals són per a ‘despeses de funcionament’. Això pot contravenir la llei de finançament de partits, segons que diuen.

Els atacs contra Ciutadans des d’El Mundo van tenir un episodi destacat amb l’article que els va dedicar Carlos Cuesta, un dels periodistes de referència de la dreta espanyola. A l’article ‘Ciutadans immaculats‘ diu, a propòsit de l’acusació de desviament de subvencions per a despeses de campanya: ‘Dediquen els diners que els ciutadans (amb minúscula) els paguem per a gestionar els problemes municipals i autonòmics al pagament de les campanyes de Ciutadans (amb majúscula).’ I recorda a Albert Rivera una frase que ell mateix va dir: ‘Qui ni pot netejar casa seva, no pot netejar Espanya’, retraient-li que acceptés el vet del PSOE a pactar amb el PP.

El diari ABC s’ha afegit a l’atac, amb un article de fa uns quants dies que destacava el ‘degoteig de baixes a la rereguarda de Ciutadans aquests últims mesos’. Recollia els casos de dimissions de regidors en uns quants municipis andalusos: Alcalá de Guadaira, Algesires, Jaén, Arcos de la Frontera, Torredelcampo, Torremolinos, Vélez de Málaga… L’ex-regidora d’Algesires Elena Abada disparava: ‘Els valors de transparència, igualtat, solidaritat i llibertat no hi són.’

Fins i tot ha furgat en el partit de Rivera el diari El País, el que més va contribuir a inflar la bombolla de Ciutadans durant la campanya passada i que sobretot va crear unes expectatives electorals que no es van complir. El País va destapar que una part del pla fiscal de Ciutadans, dissenyat per l’economista Luis Garicano, és una còpia del de la FAES (el ‘think tank’ del PP impulsat per Aznar) del 2013 en relació amb el model d’IRPF, l’IVA i l’impost de societats i de successions.

Ciutadans arriba a l’inici d’una nova cursa electoral en una situació desfavorable en comparació amb l’anterior. No únicament per aquests draps bruts que té ara damunt la taula i per la pèrdua del favor mediàtic, sinó també perquè les enquestes no li assignen el paper d’alternativa real al bipartidisme crònic espanyol. Dimarts El Economista destacava una dada important del CIS que s’ha fet pública aquesta setmana: Ciutadans és el partit amb el tant per cent més alt de votants que es penedeixen del seu vot del 20-D: més d’un 14% dels votants del partit de Rivera diu ara que s’hauria estimat més de votar algú altre. O no haver anat a votar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb