La variant òmicron també ha entrat a les residències. Si bé és cert que la situació no es pot comparar amb el drama viscut en la primera onada de la pandèmia, les xifres de contagi han crescut amb les entrades i sortides dels residents durant les festes de Nadal. La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, explica que aquesta és la seva principal preocupació ara per ara i que les residències centren els esforços a minimitzar els efectes dels nous brots. Tot i el maldecap i el risc de contagi que signifiquen les festes, ella és partidària de no haver prohibit les entrades i sortides. “Hi ha gent molt fotuda i potser és l’últim any que anirà a dinar amb la família.”

Ha passat un any d’ençà que es va administrar el primer vaccí. Quina fotografia mental guardeu d’aquell moment?
—Va ser una emoció enorme. A molts companys de camí en aquell moment ens queien les llàgrimes. Havíem patit tant, però tant… A vegades ens diuen que vam ser els conillets d’índies, perquè els avis i els treballadors de residències van ser els primers a rebre la vacuna. Quan em deien que no se sabia què passaria amb la vacuna, jo sempre els deia el mateix: “Com es nota que no heu patit com nosaltres.” Quan estàs tan malament com estàvem i et diuen que això podia solucionar la situació de molta gent que havia mort… Va morir molta gent gran.

El patiment que teniu ara és que durant les festes, amb l’entrada i sortida de les famílies, s’hagi contribuït a fer entrar nous brots a les residències?
—Sí, aquest és el nostre patiment ara mateix. Avui, una directora d’una residència em deia que trenta-nou persones li havien marxat a casa per festes, que com ho podia controlar. Quan et surt un positiu, és una gota d’oli que s’escampa ràpidament.

Ja ha passat més d’una setmana de Nadal i Sant Esteve. Heu notat cap augment?
—Moltíssim. Entre els usuaris, hi ha 367 casos actius en 118 residències. A banda, tenim el personal que s’ha contagiat durant les festes malgrat tenir la tercera dosi. Hi ha 777 professionals afectats. Aquest matí, supervisàvem els centres de Catalunya i tenim moltes unitats compromeses. Nosaltres hem intentat dividir les residències en petites unitats convivencials. Una unitat compromesa vol dir que allà hi ha hagut un treballador positiu i, per tant, els residents a qui fa la higiene o serveix menjar a la boca són contactes estrets. Ara pràcticament no hi ha cap residència que no tingui cap unitat compromesa. Per sort, es queda internament, però ens obliga a treballar de manera sectoritzada, amb doble EPI… És molt dur per al treballador i per al resident.

Creieu que s’hauria d’haver limitat l’entrada i sortida dels residents durant les festes?
—M’ho pregunten molt, però jo no sóc partidària de posar limitacions. No podem dir “no pots sortir” i “no pots entrar”. Hi ha gent molt fotuda i potser és l’últim any que anirà a dinar amb la família. Crec que el departament i nosaltres mateixos ho hem intentat fer de la millor manera, que és mirant de respectar. Hi ha moltes famílies que han estat molts responsables i han vingut ells per ser al costat del resident. Però negar a ningú la possibilitat de sortir fa molt de mal. Ho hem fet tan bé com hem pogut, encara que ara ens cau la llàgrima de la tensió i la feina que tenim. Perquè quan hi ha un brot, treballem amb molta tensió. Però valdrà la pena.

La manera com es propaga l’òmicron tampoc no hi ajuda.
—És cert que és molt més contagiosa, però el principal problema és un altre.

Quin?
—Que els avis no porten màscara. Hi ha qui se la posa al cap, un altre sota el nas… Ara mateix, amb l’única cosa que podem lluitar per a evitar els contagis és amb la màscara. Per tant, els contagis dins les residències són molt més fàcils. Nosaltres tenim analitzat que és en un 10% dels casos, que la infecció passa del treballador a l’usuari, màxim un 15%. Però quan un usuari té la covid, la unitat de convivència s’encomana en un percentatge altíssim. No els pots dir que s’apartin, o que vigilin o que sempre portin ben posada la màscara. Són persones amb demència, amb trastorns cognitius, amb pluripatologies… Vivim en tensió perquè no vols que es contagiïn, perquè llavors també els canvia la vida. Per sort, la nova variant els afecta com una grip i la mortalitat ha baixat molt.

Hi ha risc de col·lapse a les residències per positius entre treballadors?
—Ara mateix hi ha un col·lapse en el sistema de salut. I això també ens afecta a nosaltres. Hem hagut de treure vacances arran d’aquesta onada que ha vingut de cop. I això esgota el personal. Penseu que nosaltres ens fem les PCR i també ens posem les vacunes. Si tens un treballador positiu, necessites saber que aquella unitat la tens neta, perquè és el que ho acaba escampant. El pitjor de tot és que estem esgotats perquè vivim en una tensió constant perquè no entri el virus. Hi ha molts vectors d’entrada.

El fet que els vaccinats no hagin de fer quarantena si són contacte estret us deu haver alleugerit, perquè hauria pogut significar moltes baixes.
—Sí. Ens hauria anat molt malament. I ja no vull ni pensar què hauria passat a Salut. Hauria estat del tot inviable poder treballar. Tot i això, podem trobar residències amb cinc positius entre els treballadors, i les mans són fonamentals perquè funcioni una residència. I als que són contactes estrets els fem PCR constantment per assegurar-nos que estan nets. Això obliga a un control permanent.

El 98% de les persones que viuen en centres residencials estan del tot vaccinades. Són xifres molt bones, però entenc que el negacionisme també és present en alguns residents.
—Sí, tenim un 2% de negacionisme. Generalment, és pels fills, que són negacionistes i diuen que no volen vacunar el pare o la mare. També hi ha algun avi, sí, però majoritàriament són familiars. En treballadors, el percentatge encara és més alt. I no hi podem fer res, la llei no ens avala a fer absolutament res. Ara mateix, els no vacunats s’han contagiat molt. Em refereixo a personal. I han acabat contagiant la covid a usuaris, perquè les càrregues virals són més altes que en altres variants.

A Alemanya és obligatori que el personal sanitari estigui vaccinat.
—A Alemanya, a França, a Itàlia, als Estats Units…

Esteu a favor d’implantar aquesta obligació aquí?
—Totalment. Hi ha llocs de feina on et pots permetre de prendre les teves decisions, no faltaria sinó. Però en un lloc on la teva llibertat acaba afectant un tercer, no. Si tu tens cura de la meva mare i no estàs vacunat, la meva mare agafa el virus, es posa malalta i es mor, evidentment la teva llibertat ha afectat la meva. Per això molts països han establert que sanitaris i sociosanitaris hagin de vacunar-se si volen continuar treballant. Jo a alguns els he demanat que agafin excedències o que facin el que vulguin, però que no es plantegin no vacunar-se, perquè pot ser un drama. I és un drama. No podem ser els últims sempre, s’ha d’obligar els treballadors a vacunar-se. I això he dit a l’estat espanyol, que és qui té la competència. Fins i tot hi ha un debat intern en la societat. A molta gent no li sembla bé que sigui obligatori vacunar-se, però sí en residències i hospitals. En aquest debat guanyem en golejada.

La cobertura de la tercera dosi en residències arriba al 90%. Heu notat cap canvi?
—Jo ja ho dic, que ens posin les dosis que vulguin. Vaig insistir molt amb la tercera dosi als mitjans i als governs perquè el mes d’agost vam veure com la immunitat de les persones grans havia desaparegut. La cinquena onada va entrar molt fort en algun centre. Passa que teníem tots els mitjans al nostre abast, amb uns CAP que aleshores no estaven col·lapsats com ara. Ara el col·lapse que hi ha al sistema de salut també ens col·lapsa a nosaltres.

Hi ha una coordinació més bona amb la Conselleria de Salut i la de Drets Socials d’ençà del canvi de govern?
—Jo crec que la coordinació en aquesta última etapa de la pandèmia ha estat bona i ara també és bona. No he notat un canvi d’un govern a l’altre, perquè bàsicament s’ha treballat en la mateixa línia. Ara hem signat el primer conveni català de geriatria i volem que s’apliqui amb el nou pressupost, de tal manera que hi hagi un increment salarial del 3% per als treballadors de les residències de gent gran concertades de Catalunya. Penseu que Salut paga un 35%-40% més que nosaltres. Quan vénen les infermeres a vacunar a la residència, jo sóc la primera a aplaudir-les. Però cobren el doble que les nostres, nosaltres no podem competir amb això. Vivim en dos nivells diferents. Fins que Salut no tracti tot el personal sanitari de manera igual, tindrem un problema.

Què vau aprendre de la primera onada?
—Crec que tothom va entendre el que nosaltres sempre havíem denunciat, que no estàvem ni a l’agenda dels polítics ni a la de la societat; que amb la dependència i les cures tothom mirava cap a un altre costat. Tenim una quantitat de gent gran molt gran, malalta i que necessita ser cuidada. Ara ve un baby boom que serà espectacular, cada vegada hi ha més gent gran i les llistes d’espera creixen. Nosaltres sempre dèiem que els països del nostre voltant dedicaven una inversió del 2% a cuidar la gent gran, i aquí, un 0,56%. Amb la pandèmia, ha pujat fins al 0,70%, però això és completament insuficient. Cal més inversió per a tenir més mans i millors condicions per als avis. No és res que no hàgim demanat anys i anys. No pot ser que tinguem una llista d’espera pública tan gran com la que tenim i una de concertada amb deu mil places lliures. No té sentit.

Us vau sentir culpabilitzats?
—Sí, al principi ens culpabilitzaven del que passava, i això era molt dur. Veníem d’un dany reputacional; hi havia una falta d’entesa del que passava. Una persona gran ha cotitzat tota la vida i té dret, igual que tu i que jo, a una salut universal. I nosaltres, al principi de la pandèmia, vam quedar totalment exclosos del sistema. Ens van estancar. Trucaves a un CAP i no sabien ni que existies. Feia anys que reivindicàvem que les residències havien de formar part de l’atenció primària. I quan parlaves amb Salut et deien que el sistema estava tensat. La covid ha canviat això, i ara hi ha més coordinació.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.