Per què els científics creuen que finalment poden haver trobat una manera de reciclar la roba?

  • És gairebé impossible convertir fils vells en roba nova, però els científics treballen per canviar això

VilaWeb
The Washington Post
07.07.2024 - 21:40
Actualització: 07.07.2024 - 22:24

The Washington Post · Nicolás Rivero

Gairebé tota la teva roba acabarà cremada o en un abocador, però els científics han trobat noves maneres de reciclar aquests teixits tot convertint-los en roba nova o productes útils. Serà un pas crític esbrinar com gestionar els teixits barrejats que combinen diferents materials, principalment cotó i polièster, en una sola peça de roba. Una vegada les fibres es barregen, és difícil de separar un material de l’altre perquè cadascun es pugui reciclar per separat.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Delaware proposen una nova tècnica de reciclatge que descompon els teixits barrejats mitjançant productes químics i microones. Els investigadors diuen que el procés dura quinze minuts i pot dissoldre qualsevol barreja de cotó, polièster, niló i licra en molècules que es poden utilitzar per a fer nous teixits i productes com ara tints, electrònica i pneumàtics.

Tècniques de reciclatge com aquesta podrien ser l’última línia de defensa per a no haver de llençar la roba fora a l’abocador, segons Tasha Lewis, professora clínica associada en estudis de moda i venda al detall a la Universitat Estatal d’Ohio. Hi ha solucions més senzilles i econòmiques per als residus de moda: la gent pot comprar roba de segona mà i fer que el seu vestuari duri més temps. Les empreses poden fabricar peces de roba més duradores i fetes d’un sol material perquè siguin més fàcils de reciclar. Els teixits desgastats es poden triturar i utilitzar com a aïllament en edificis.

Però quan no hi ha cap més opció, el reciclatge químic podria ser la salvació. “Aquest seria l’últim recurs per a les restes que no tenen cap més ús”, va dir Lewis.

L’estat del reciclatge tèxtil

La necessitat de reciclar la roba es fa com més va més urgent amb l’augment de la moda ràpida, el model de negoci on els minoristes produeixen roba barata i fràgil ràpidament per mantenir-se al dia amb les tendències de moda canviants. El món llença ara 92 milions de tones de roba l’any i només una vuitena part es recicla, segons una anàlisi de la Fundació Ellen MacArthur, una organització sense ànim de lucre centrada en el reciclatge. La resta acaba en abocadors o incineradors on contamina l’aire i l’aigua.

La major part de la roba que es recicla es “degrada”, és a dir, es tritura en un material menys valuós que s’utilitza com a farciment o aïllament. Menys de l’1% de totes les peces de vestir es converteixen en una peça de roba nova, segons la Fundació Ellen MacArthur. Aquesta rara forma de reciclatge és clau, segons molts ambientalistes i dissenyadors de moda, per a un futur on la majoria de la roba es faci amb materials reciclats i les mateixes fibres es puguin utilitzar una vegada i una altra en noves peces de roba.

“Idealment, si recicléssim tots els residus tèxtils, tindríem prou materials per sempre i no necessitaríem produir nous materials”, va dir Miriam Ribul, investigadora principal en Circularitat de Materials al Royal College of Art de Londres. Avui dia, això passa en un nombre reduït d’instal·lacions que agafen teixits vells i els converteixen en fibres i fils nous. De la mateixa manera que el vidre i el metall es poden fondre i modelar en nous productes, els teixits sintètics com ara el polièster es poden fondre en bocins de plàstic i tornar a convertir-los en fibres. I de la mateixa manera que el paper es pot batre en pasta i transformar-se en noves làmines, les fibres naturals com ara el cotó es poden triturar i tornar a filar.

La majoria d’aquestes plantes es concentren en un sol tipus de material, com ara el cotó i el polièster, i algunes tenen dificultats per a trobar empreses disposades a comprar els seus fils reciclats, que sovint són de menys qualitat que els teixits nous. Renewcell, una empresa emergent sueca que va obrir una planta per convertir cotó vell en raió nou el 2022, va fer fallida el mes de febrer.

Què passa amb els teixits barrejats?

El desafiament és encara més difícil per als teixits barrejats que s’han de separar abans de ser reciclats. “La indústria de la moda no sempre és transparent sobre què contenen les peces de roba”, va dir Erha Andini, autora principal de l’estudi de la Universitat de Delaware sobre el reciclatge de teixits barrejats. Els comerciants solen incloure una mica de licra o niló en les peces modernes per fer-les més elàstiques i que s’adaptin millor, però no sempre ho indiquen a l’etiqueta. Les empreses també no enumeren gairebé mai els tints i acabats que afegeixen als teixits per fer-los resistents a les arrugues o impermeables.

Per a tractar amb peces complicades amb materials misteriosos, Andini i els seus col·laboradors han desenvolupat un procés de reciclatge químic que descompon els teixits fins als components moleculars. Utilitzen microones i dissolvents químics per trencar els enllaços que mantenen les fibres sintètiques unides, tot deixant enrere les molècules bàsiques utilitzades per fer polièster, niló i licra, juntament amb les fibres de cotó intactes. Les molècules es poden tornar a convertir en fibres per a la roba o utilitzar-se per fer productes com ara cinturons de seguretat i airbags.

A diferència dels mètodes de reciclatge existents, els investigadors poden utilitzar aquesta tècnica fins i tot si no saben exactament què conté una peça de roba. Però solament ho han demostrat en un laboratori. Diuen que podria passar una dècada o més abans les empreses no transformin la idea en un negoci rendible.

Mentrestant, els experts diuen que la indústria de la moda també hauria de pensar en unes altres maneres de reduir els residus, com ara fer peces de roba d’un sol material perquè siguin més fàcils de reciclar i produir menys roba en primer lloc. “No podem només reciclar per a sortir d’aquest problema”, va dir Sophie Scanlon, especialista en tèxtils a WRAP, una organització benèfica britànica centrada en els residus. “Cal abordar l’arrel del problema: per què produïm i consumim quantitats com més va més grans de roba?”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor