José Rodríguez ‘Trinitro’ treballa a l’equip de comunicació de la UGT però a Twitter, l’arena pública on ha fet fama d’opinador, es defineix per activista independentista. La seva figura va irrompre el 2013, quan militava al PSC i el partit dirigit per Pere Navarro va abandonar el compromís pel dret de decidir. D’aleshores ençà s’ha convertit en un habitual de l’entorn del procés.

Ex-socialista i ex-membre de Súmate i ugetista. Intenta examinar uns quants col·lectius que coneix bé i als quals el procés ha d’intentar arribar si vol superar la barrera del 50%. Ens explica que l’independentisme ha de canviar el discurs per adreçar-se als fills dels immigrants. Critica l’estratègia de Súmate i ataca especialment Catalunya Sí que es Pot, que creu que centra la seva estratègia a destruir el procés.

—Com es pot eixamplar la base social de l’independentisme?
—Hi ha el mite que hem d’anar a cercar els indecisos. No existeixen els indecisos, ni hi ha gent amb poca informació. Sí que hi ha gent que té barreres, que per una banda són barreres d’identitat i per una altra són pors. Hi ha un grup d’independentistes dins de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) que votarien sí en un referèndum. Però han de veure que el procés va de debò, que no tinguin els dubtes si tardarem un any o divuit mesos. Quan vegin que va de debò, ja seran nostres.

—I el segon grup?
—Hi ha la segona generació de les immigracions. És a dir, els fills dels qui han vingut. És gent que no té una identitat espanyola forta, que no se sent atreta pel relat dels nous catalans que es feia als anys vuitanta, ni tampoc pel relat de la identitat catalana pura. Tenen una identitat híbrida perquè ensenyen els seus fills en català, perquè entenen la identitat catalana… És per aquí per on podem créixer.

—Aquest retrat robot que em feu vota principalment CSQP?
—No tots. N’hi ha que voten PSC ocasionalment, alguns han pogut votar els partits de Junts pel Sí i tot en algun moment determinat… És difícil fer un patró fix. És clar que ara mateix no són independentistes, votarien que no en un referèndum o en tindrien molts dubtes, però estan a favor del dret de decidir. Alguns són federalistes, uns altres no es defineixen com a tals, uns altres tenen una posició ambigua sobre el procés… Però és gent que podria arribar a ser independentista si arribem a crear un discurs d’identitat que també els apel·li a ells.

—I com pot arribar a ells l’independentisme?
—Oferir-los un ‘nacionalisme banal català’, per dir-ho d’alguna manera. Ells són híbrids en identitat i no se senten identificats ni amb la identitat purament catalana, ni amb l’espanyola, ni amb la dels seus pares, que poden haver vingut d’Argentina. Són els fills de la immersió i s’ha d’aconseguir travar un discurs d’identitat català que els pugui arribar.

Rufián no mou un sol vot a l'àrea metropolitana; no mobilitza sinó els votants independentistes que ja ho són i els dóna un motiu per a votar a les eleccions espanyoles

—I això no ho fa Súmate?
—De fet, van ser els criteris d’estratègia, els que van crear la divisió interna de Súmate. Van ser els primers a dir que es podia fer independentisme en castellà i sense ser nacionalista català. Entesos, fantàstic, però no ha creat un discurs que arribés a les identitats híbrides, a aquestes persones que dic. Crec que Rufián fa molt bona feina al congrés espanyol, però no mou un sol vot a l’àrea metropolitana. No mobilitza sinó els votants independentistes que ja ho són i els dóna un motiu per a anar a votar a les eleccions espanyoles.

—Per què dieu que els comuns es volen carregar el procés?
—Bé, ells han fracassat en el seu full de ruta. És a dir, volien transformar Espanya. I és evident que Podem no té força, ni la tindrà en una repetició d’eleccions, ni d’aquí a quatre anys. Espanya és sòlida i hi ha un 70% de votants que no vol un canvi profund. Per tant, el full de ruta de CSQP per a canviar Espanya és tan magre com el full de ruta del PSC per a canviar l’estat espanyol. És igual. Llavors, com que no poden guanyar la partida del poder a Espanya, en juguen una segona per a intentar dominar l’hegemonia cultural. A la política catalana el punt central és el procés, és indiscutible, és un domini de l’hegemonia cultural. Ells voldrien ser-hi, però no en són capaços. Com que saben que no poden guanyar, condicionen. Saben que som els seus rivals i per això han de destruir el nostre discurs independentista.

—Creieu que és una proposta que tenen definida?
—Sí, ells volen destruir el nostre relat polític per intentar fer imperar el de canvi social. Anar guanyant petits espais de poder fins a arribar a la Generalitat, perquè a Espanya no poden fer-ho. I per guanyar la Generalitat han de dominar l’hegemonia cultural que hi ha a Catalunya, que és la independència. Volen que el procés deixi de ser al marc central i que així puguin imposar el seu.

—Des de quan creieu que opten per aquesta línia?
—D’ençà que el 26-J es va morir el seu relat. No és improvisat i ho porten a terme ara. La seva praxi és la de tota la vida, com va fer el PSUC i ICV. L’esquerra sempre ha intentat guanyar la socialdemocràcia dominant el discurs i el llenguatge. Tanmateix no els ha servit gaire perquè apliquen un manual que funcionaria a països amb pocs mitjans de comunicació i amb poca polaritat política.

Catalunya Sí que Es Pot ha intentat forçar una lluita oberta contra l'independentisme i ara s'han quedat sense marge de maniobra

—Hi pot haver independència sense els comuns?
—Sense els dirigents comuns sí. De fet, l’estratègia que té Ada Colau és adquirir poder amb un discurs encara més ambigu i així no combatre directament el discurs independentista. Ella no vol sinó enfortir-se a Barcelona i mantenir-se amb una certa capacitat de maniobra. Els comuns, i em refereixo a Catalunya Sí que Es Pot, han intentat forçar aquesta lluita oberta contra l’independentisme i ara s’han quedat sense marge de maniobra. Ara, a ningú del procés no li interessa acollir Joan Coscubiela, Lluís Rabell o Marta Ribas perquè ells mateixos s’han contradit. Ens interessa la gent del seu entorn: quadres polítics que són independentistes i que són dins de CSQP, votants i entorns sociològics.

Amb la votació de les conclusions del procés constituent, Junts pel Sí i la CUP han desaprofitat l’ocasió perquè CSQP els faci costat?
—Jo crec que han comès un error conceptual. En un moment donat, després del 9-N i del 27-S, JxSí no sabia quina era l’estratègia i amb el 48% dels vots a favor de la independència necessitaven més suport. Van preveure de fer unes eleccions constituents i, per tant, s’havia de fer una pre-constitució. Però ningú no es pren seriosament de fer una constitució si no hi ha un estat. Llavors, primer hi ha d’haver un estat. El govern ho ha intentat, però no li ha sortit bé. Ara, els comuns cerquen qualsevol excusa per a no afegir-se al procés perquè ens combaten. Igual que el pressupost. Era millor, com a mínim, que els tres darrers del tripartit. I no el van votar per una qüestió purament ideològica perquè ni tan sols van voler negociar-lo.

—Dieu que Colau no vol enfrontar-se a l’independentisme. Potser per això al final decidirà d’anar a la manifestació?
—Ella intenta ubicar-se en un espai on creu que encara pot tenir força. És a dir, Ada Colau jugarà la carta guanyadora. No és una persona gaire vinculada en un projecte polític concret. Ella vol una estratègia de poder i si per això creu que l’independentisme encara té capacitat d’hegemonia, hi donarà suport en aquells punts que siguin molt punyents. Per exemple, la imputació d’Artur Mas, la possible imputació de la presidenta del parlament o la Diada. Són espais molt majoritaris i que sap que no pot combatre.

ICV ha dit que no està d’acord amb el posicionament de Colau sobre la Diada. Vist això, l’independentisme pot crear friccions entre els comuns?
—Les friccions entre els Comuns neixen d’estratègies diferents. Colau pensa en clau de poder i en ubicar-se en la centralitat política, no en combatre-la. CSQEP o En Comú Podem no poden jugar en clau de poder i llavors lluiten per l’hegemonia cultural. Això els hi fa, fins i tot, combatre a Colau quan ella no segueix els seus interessos. És la debilitat de CSQEP la que crea friccions. Els independentistes només defensen el seu marc

RUI sí o RUI no?
—RUI sí. Jo crec que RUI i després DUI. I s’ha d’explicar bé, que l’endemà es proclamaria la República catalana. En algun moment del procés s’ha de fer, i quin moment millor per a fer-ho que amb el suport popular al darrere, que és el que dóna l’autoritat. Amb el RUI segur que s’agafaria aquest 25% de votants de CSQP que és independentista. Tot plegat s’ha de fer creïble, amb unes urnes de debò, amb censos, amb desplegament de mossos… Això sí que seria un acte de desobediència tan sols de convocar-lo. Però així la gent sabrà que anem de debò.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]