El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Sabuda la notícia de la condemna d’ostracisme a què l’ha dut la seva convicció personal de fer el que èticament creu que cal fer, me n’he sentit solidari per partida doble.

1 – Se’n recorda el dia 24 de setembre quan, acompanyat del seu equip comanament, era davant de l’antic edifici Olivettí, en mig del tram de Ronda Universitat de Barcelona, tancada a la circulació entre Pelai i Rambla, per dues barreres de furgons, una a cada xamfrà.

Jo venia amb des d’Universitat, amb la motxilla ja buida de paperetes que, des de les 10 del matí, a la plaça de Sant Jaume gairebé me les havien pres de les mans. D’allí vaig anar a peu a la Universitat per veure la tancada d’estudiants, l’enganxada de pasquins i els actes del carrer. De la plaça al Pati interior de Lletres vaig tardar 15 minuts. Mentre recordava l’època d’estudiant dels anys seixanta vaig dibuixar en el meu quadern dos aspectes del que succeïa dins.

Ja al carrer calia tornar a casa i vaig atallar per una Ronda Universitat buida. Tres mossos eren al centre, a part d’altres protegint barreres de furgons als dos extrems. Sentint-me lliure i posseïdor del terra que trepitjava, vaig dirigir-me al més alt per agrair-li l’actuació en l’atropellament de la Rambla. Quan era quasi a tocar els altres dos s’aproparen. Veient-me pacífic restaren d’espectadors mentre mostrava al Major uns dibuixos acabats de fer. Quan va saber que vaig fer-los en tres quarts d’hora, li sortí de l’ànima la voluntat d’aprendre’n. Semblava que, de petit n’havia tingut afició i habilitat, però altres prioritats passaren davant. Ens vàrem acomiadar amb una encaixada de mans. Fou llavors quan la seva imatge em quedà gravada en la memòria.

Quan ocupà capçaleres de premsa el vaig reconèixer així com la dona i l’home que l’acompanyaven.

2- Avui, en saber quin “premi” ha tingut el fet de ser conseqüent amb la seva concepció del que és un servidor públic, a qui els ciutadans li paguen el sou; de sobte he retornat l’any 1987.

Llavors exercia de Gerent de l’Organisme Autònom del Ministeri d’Hisenda encarregat de la Gestió i Inspecció de les Contribucions Territorials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 26 municipis i un milió de rebuts. L’alcalde de Barcelona, per fer front a les despeses dels JJOO, necessitava més ingressos i decidí explotar la CTU, revisant els valors per augmentar recaptació.

Feia poc que, sabent la feina feta a Tarragona, em proposà per fer el mateix a Barcelona. Com sabia l’estat de la informació i sense actualitzar-la, amb valors nous, el greuge comparatiu hauria col·lapsat el servei. Veient que calia esperar per millorar els ingressos, proposà fer l’actualització mitjançant inspecció. Dos dies després rebia la meva resposta: demanava a tots els regidors que actualitzessin la seva situació per armar-me de raó davant la típica protesta de qui l’han enxampat i pensa que només reben els de baix. Aquell gest fou mal interpretat i, a la curta, significa un “premi” semblant al que avui l’honora. Nou mesos en un despatx de 3×5 m de la 5ª planta de Letamendi, una taula, un telèfon i, tot i ser vocal de la Junta de Caps, sense feina concreta… Esperaven que em rendís, però quan se’ls va plantejar un assumpte seriós, de seguida van saber on trobar-me.

Per això l’animo a mantenir la imatge que del seu capteniment tenim tots els catalans. Així, quan sigui l’hora de trobar algú disposat a suportar, fins i tot la injustícia, per primar per damunt de qualsevol altra consideració el servei als ciutadans, sabrem on el tenim per recuperar-lo.

Però, a més d’aquest escalf, em permeto oferir-li, sense cap altra compensació que la seva companyia i agraïment, compartir el temps. Tant si no té res a fer en la comissaria de la Travessera de les Corts com fora de servei, dedicant-li el temps que calgui perquè amb una Masterclass o les que calguin, transmetre-li el meu coneixement i experiència com arquitecte, dibuixant i aquarel·lista. Així, a part de rendibilitzar aquest impàs forçat, l’aprofiti com un entreteniment saludable. I, quan arribi la jubilació, recollir els fruits d’un honrós servei als ciutadans.

Ben cordialment:
Antoni Morell i Mestre, arquitecte

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.