Carta oberta a un votant de Junts pel Sí

Benvolgut votant de Junts pel Sí. T’escric per dir-te que crec, humilment, que fa dies que ens enganyen. Ens diuen, en lletres ben grosses, que Junts pel Sí vol Artur Mas i la CUP, no. Per això entenc la teva ira, el teu emprenyament i que no vulguis veure els de la CUP ni en pintura. Passa que la dicotomia és falsa. No és veritat això que ens diuen. És mentida. Aquí la diferència entre Junts pel Sí i la CUP no és ‘Mas sí’, o ‘Mas, no’. La diferència és ‘Mas, sí, però on?’

Junts pel Sí vol Artur Mas de president, Raül Romeva a Internacional, Junqueras a Economia i Munté a Social. La CUP acceptaria de baixar a la seva assemblea, que acabaria decidint, un govern amb Romeva de president, Mas a Internacional, Junqueras a Economia i Munté a Social. Això et diuen en privat els de la CUP i, divendres, Baños ho va dir en públic a RAC1: per què no posem Mas a Internacional?

Instal·lats en el fals debat (sí-no) és fàcil de dir que la CUP vol ‘linxar’ Mas, vol ‘fer-lo caure’ o ‘eliminar-lo políticament’. En el fals debat, és molt fàcil de dir que els de l’esquerra alternativa són fanàtics, tarats, tancats, dogmàtics i que els perd l’estètica. Però instal·lem-nos, ni que sigui per un moment, en l’altre debat: Mas sí, però on? En aquest debat l’esquerra alternativa entén que sense convergents no hi ha independència. Que és un objectiu de tots, i que per tant Mas, com tothom, hi té cabuda. Aleshores, en aquest debat, l’esquerra alternativa, tan dogmàtica, vol Mas al govern perquè no vol perdre les classes mitjanes, la gent d’ordre, i els convergents de tota la vida en aquest moment. Fixa’t tu.

El fals debat no és innocent. Algú el provoca. I alguns altres hi cauen de quatre potes. Ja va passar amb ERC. La idea és desfigurar tant la imatge de la CUP que acabi essent monstruosa, i que els mateixos votants se’ls girin en contra. Amb ERC va funcionar. En el cas de la CUP, no ho veig tan clar. Jo, personalment, ara penso blanc, ara penso negre (perquè en el fons tant me fot qui sigui president), però avui en dia crec que l’opció més pràctica, menys fanàtica i més ben pensada és la de la CUP.  Això, o el ‘pressingCUP’ m’ha provocat l’efecte contrari. Que tot podria ser.

Crec que la solució de la CUP és bona perquè conté Artur Mas. Per mi Mas és la cara que hem ensenyat al món i no veig cap altre polític català, cap, més idoni per a parlar amb Merkel, Cameron o Obama. Aquest home faria d’ambaixador al món com ningú. I si hi ha ningú que es pensi que això és degradar la figura de Mas, s’equivoca. Això és degradar la figura de president autonòmic català. Això sí. I ja seria hora d’acceptar-ho: és un càrrec que fot pena. No ens faci res de menystenir-lo. Degradar-lo. Abandonar-lo. Però Mas, que ni ens passi pel cap de perdre’l. Mas és un actiu importantíssim per al procés. Ho és perquè arrossega els moderats, els centrats, i els homes temorosos de Déu. Poca broma. Tots aquests el volen a ell. I si veuen que el senyor Mas parla amb Merkel es calmaran i no els perdrem. Hi estic a favor. De fet, ja us ho dic ara, jo no tan sols el faria responsable de l’àrea internacional, on crec que ho faria de meravella, sinó que també el faria conseller primer. Un conseller primer amb atribucions d’Afers Estrangers.

Aquesta fórmula de Romeva, Mas, Junqueras (i en aquest ordre) no és la fórmula que encaixa més amb la CUP. És la que encaixa més amb Junts pel Sí. I ho sabeu. Passa que no us atreviu a dir-ho al senyor Mas. Despectivament, diuen que és el vostre número quatre. Per mi, és el vostre Guardiola. Respecte. I, com que no us ho atreviu vosaltres, ja li ho dic jo: ‘President, jo ni us estimo ni us odio. Jo us utilitzo. Sóc un home pràctic. I si vull aquesta opció és perquè fa clarament visible, a primer colp d’ull, que vós sou dins, i la corrupció no. I aquest és un còctel guanyador. Si me’n trobeu cap altre que ho millori, escoltaré.’

Mas és un home que ningú no ha pogut demostrar que sigui corrupte. No es pot dir això de CDC. Per això és útil, convenient, i una bona idea que el president no sigui d’aquest partit. Tan senzill, i pràctic, i injust, com això. A més, sumem els vots necessaris de la CUP i bona predisposició de CSQP. Crec que Raül Romeva pot ajudar molt, com a president, en el procés constituent a l’hora d’atreure els votants d’Iniciativa. Molt millor que Mas, ho faria, això. Jo, Romeva el veig pilotant el procés constituent molt més que no pas a Internacional.

Estimat votant de Junts pel Sí: uns volen Mas, Romeva, Junqueras i uns altres –ves per on– volem Romeva, Mas, Junqueras. Es veu que som irreconciliables, tu. Que no trobarem la solució. Doncs jo crec que sí. Ara, hem de fugir de falsos debats (Mas sí, Mas no)  i afrontar el debat real (Mas sí, però on?) I, sobretot sobretot sobretot, hem de ser pràctics i deixar-nos de romanticismes, a banda i banda. Això, per sort, inclou deixar de banda l’odi. Lamentablement, també l’amor.