Carta de Forcadell a la resta de presos polítics: ‘La veritat, la justícia i la democràcia s’acabaran imposant’

«Avui fa un any que l'estat va fer efectiva la seva amenaça i va descarregar totes les seves ànsies de venjança contra un govern ple de bones persones que, en tot moment, va treballar per complir el mandat popular pel qual va ser votat»

VilaWeb
Redacció
01.11.2018 - 18:58
Actualització: 01.11.2018 - 19:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La presidenta del parlament Carme Forcadell, tancada a la presó del Mas d’Enric, ha enviat una carta a la resta de presos polítics en què recorda com va rebre la notícia de l’empresonament de mig govern avui fa un any. ‘De sobte, a la ràdio, van informar que us tancaven a la presó. No vaig poder reprimir les llàgrimes de tristesa, indignació i impotència’, escriu.
La presidenta del parlament diu que ‘no hi ha dia que no dediqui una bona estona a recordar-vos a cada un de vosaltres’, però que avui recorda especialment Junqueras i Forn. ‘Fa un any que no gaudiu de la Neus, la Joana, el Lluc, la Laura, l’Anna i la Beta com ho hauríeu de fer, en llibertat. Un any sense poder passejar per Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. Un any sense poder estar amb els qui estimeu i els qui us estimen, que som molts’, es plany.
Tot i ser un aniversari trist, diu Forcadell, confessa que té esperança que, ‘més aviat que tard, la veritat, la justícia i la democràcia s’acabarà imposant’. ‘Companys i companyes, us envio una forta abraçada i moltíssima energia, encara que em consta que, d’això, aneu sobrats’, clou el text.

 

Llegiu ací la carta de Carme Forcadell

«Avui fa quasi un any d’aquell trist dia en el qual l’Oriol, en Quim i els altres membres del govern declaraven a l’Audiència Nacional mentre els membres de la mesa ho fèiem al Tribunal Suprem. Nosaltres vam tenir sort i vam poder tornar a Catalunya. Recordo que, aquella tarda, de camí a casa, estàvem tots pendents de les notícies. De sobte, a la ràdio, van informar que us tancaven a la presó. No vaig poder reprimir les llàgrimes de tristesa, indignació i impotència.

Avui fa un any que l’estat va fer efectiva la seva amenaça i va descarregar totes les seves ànsies de venjança contra un govern ple de bones persones que, en tot moment, va treballar per complir el mandat popular pel qual va ser votat. Ho vau fer, sempre, avantposant el diàleg, el pacifisme i la democràcia. En vaig ser testimoni.

No sabeu com us trobo a faltar a totes i a tots. Recordo com, després de 32 dies empresonats, alguns de vosaltres vau ser posats en llibertat i això ens va permetre compartir unes quantes estones junts. Ens preguntàvem els uns als altres pels ànims, la família i, com sempre, pel país. Un país que no ens podem treure mai del cap! Pocs mesos després, però, com si es tractés d’una broma pesada, i sense incomplir cap de les mesures cautelars que us havien imposat, vau ser tancats una altra vegada. I jo, amb vosaltres.

No hi ha dia que no dediqui una bona estona a recordar-vos a tots i cada un de vosaltres. Avui, però, recordo especialment l’Oriol i en Quim. Fa 365 dies que us van arravatar la llibertat de manera totalment injusta. És un aniversari dolorós. Porteu un any sense gaudir de la Neus, la Joana, el Lluc, la Laura, l’Anna i la Beta com ho hauríeu de fer, en llibertat. Un any sense poder passejar per Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. Un any sense poder estar amb aquells que estimeu i que us estimen, que som molts.

Volen apagar la vostra veu perquè és una veu que posa l’estat espanyol davant del mirall i, el que veuen, els espanta. Sé, però, que no se’n surten a l’hora de silenciar-vos! Vaig veure per la televisió que, fa uns dies, la veu de l’Oriol, sempre forta i decidida, va donar la bona nit a tots aquells que es van congregar a Lledoners per fer-vos companyia des de fora de la presó. També em vas donar la bona nit a mi, que ho sàpigues! Quina metàfora tan preciosa: no hi ha parets ni barrots que puguin fer-te callar, Oriol.

I és que, és cert que és un aniversari trist. No és mai una bona notícia que gent demòcrata, valenta i compromesa estigui injustament privada de llibertat. Però, com que sóc optimista de mena, també crec que, fins i tot en aquesta situació, hi ha lloc per a l’esperança. Després d’un any d’una repressió duríssima estem tossudament alçats, defensant els drets i les llibertats i convençuts que, més d’hora que tard, la veritat, la justícia i la democràcia s’acabarà imposant.

Companys i companyes, us envio una forta abraçada i moltíssima energia, encara que em consta que, d’això, aneu sobrats.

Ens veiem ben aviat. Us estimo!»

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes