18.02.2022 - 21:31
|
Actualització: 18.02.2022 - 22:31
“El destí m’ha escollit perquè comencés aquesta petició i ha tingut una bona acollida.” Negociar amb un banc pot ser una tasca feixuga, com picar ferro fred, però Carlos San Juan ha aconseguit que les principals entitats bancàries introdueixin canvis en el seu funcionament. Tot, gràcies a la petició a Change.org que aquest metge jubilat de València va fer un mes i escaig enrere i en què reclamava: “Atenció humana a les sucursals bancàries. Tinc setanta-vuit anys i em sento apartat pels bancs“.
La petició va circular com la pólvora i en poques setmanes va arribar a les 600.000 signatures. San Juan té un aspecte venerable. S’ajuda amb un bastó que li permet de minimitzar els efectes del Parkinson que té i el seu tracte és cordial i serè. Però el tracte rebut pels bancs el va fer rebel·lar-se, pacíficament, això sí, i amb insistència ha aconseguit de reunir-se amb les màximes autoritats econòmiques de l’estat espanyol.
Les cues a les entitats bancàries a final de mes s’han convertit en una estampa habitual del paisatge urbà de qualsevol ciutat. Aquestes escenes són conseqüència de les fusions bancàries. Han tancat moltes sucursals, i això ha creat un coll d’ampolla per als jubilats que cobren la pensió. “Els darrers mesos he vist situacions dramàtiques, fins i tot de risc. Gent amb el número secret anotat en un paper i demanant ajuda a qui fos; gent amb cadira de rodes fent cua en ple hivern i a qui el caixer els arriba a la barbeta. El problema és que no hi ha alternativa, i tots els bancs actuen igual”, explica San Juan.
Els bancs han informatitzat la majoria de serveis i han escurçat els horaris d’atenció al públic, i això afecta especialment la gent gran, la més perjudicada per la bretxa digital. Però hi va haver un dia en què Carlos San Juan va perdre la paciència: “Em van convidar cortesament que em canviés de banc i em van tractar amb paternalisme, dient-me que m’acompanyés algun familiar a fer les gestions”, recorda en una conversa telefònica amb VilaWeb. Va sentir que li imposaven una dependència que ni el Parkinson no havia aconseguit d’infligir-li.
Perquè San Juan concep els bancs com un servei públic, per molt privats que siguin. “Encara que no es defineixin com a servei públic, ho són. Perquè tots hi hem de recórrer per cobrar la pensió, pagar imposts i tributs. Qualsevol pagament a terminis ha d’estar associat a un compte bancari. És un servei essencial per a qualsevol ciutadà.”
El ressò a les xarxes va ser tal, que va obligar el govern espanyol a moure’s, i el secretari general del Tresor, Carlos Cuerpo, hi va contactar perquè es reunissin a Madrid. També amb les principals patronals bancàries. La setmana passada, San Juan va agafar el TGV i va anar a Madrid, amb una capsa plena de les signatures recollides. El botí obtingut va ser molt valuós, perquè va arrencar compromisos de totes les parts. La ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, fins i tot va donar un termini d’un mes a les entitats perquè evitin l’exclusió de les persones grans i garanteixin un tracte més personalitzat.
Però abans que no hagi passat aquest termini marcat pel govern espanyol, les principals entitats ja han anunciat canvis. El Santander, el BBVA i el Banc Sabadell han ampliat l’horari d’atenció al públic i de l’atenció telefònica, CaixBank s’ha compromès a fer-ho i Abanca ha dit que no tancarà les sucursals que té repartides per Galícia. Tots aquests canvis hauran de ser validats pel govern espanyol a final de mes.
Carlos San Juan n’està molt satisfet, però demana que, a partir d’ara, el govern vetlli perquè es compleixin els canvis. També confia que aquesta reivindicació sigui una torxa que es traslladi a altres terrenys on l’escletxa tecnològica és un obstacle per a la gent gran. “Hem fet molt per la societat, i és injust que ara se’ns exclogui de qualsevol àmbit de la vida.”
