La justícia ja no és una figura de dona amb els ulls tapats. La justícia és un masclista, amb els ulls fora d’òrbita mirant una gravació de mòbil de noranta-sis segons d’una violació que va passar a les 2.50 del 7 de juliol de 2016 a Pamplona.

La víctima és C, una noia de 18 anys. Els agressors, José Ángel Prenda Martínez, Ángel Boza Florido, Jesús Escudero Domínguez, el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero Escudero i el militar Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena, tots ells coneguts com ‘la Manada’. I de deu anys més que la víctima.

Dos van agafar la noia pels braços i la van posar al portal ‘tapant-li la boca i dient-li que callés i que no cridés’, i en un espai de dimensions reduïdes la van envoltar entre tots cinc, li van baixar les calcetes i la van obligar a realitzar diferents actes sexuals amb cada un, ‘valent-se de la seva superioritat física i numèrica’ ​​i de la impossibilitat de la jove d’exercir la mínima resistència.

La interlocutòria de la Fiscalia de Navarra sobre la violació múltiple reflecteix la cruesa amb què va actuar ‘la Manada’ a Pamplona. El fiscal apunta que tots cinc acusats van procedir ‘d’acord comú i amb ànim libidinós’ per obligar la víctima a ‘realitzar diferents actes sexuals amb cada un’. ‘Alguns dels accessos carnals es van produir de manera simultània, sense fer servir preservatius, després d’haver col·locat C en la posició de doggy style, essent penetrada vaginalment i analment per un dels acusats, mentre els altres l’obligaven a fer fel·lacions i tots hi romanien al voltant i fent-se massatges al penis per aconseguir o mantenir l’erecció, de vegades animant-se, o reclamant el torn’.
Mentre passava tot això, dos dels acusats, ‘d’acord comú amb la resta, però sense el coneixement ni consentiment’ de la noia, en van fer vídeos i fotografies amb els telèfons mòbils ‘amb la intenció de vulnerar la intimitat de la víctima i, posteriorment, mostrar-los, enviar-los i difondre’ls al grup d’amics’ una cosa que no van arribar a fer però que sí que van anunciar en un xat anomenat ‘la Manada’.

Cap a les 3.30, ‘quan els acusats es van donar per satisfets’, es van apoderar del mòbil de la víctima, en van treure la targeta de memòria i van abandonar el lloc dels fets. Un cop sola, la jove es va vestir i es va dirigir a un banc a l’exterior del portal, en què es va asseure ‘plorant desconsolada i en posició fetal’. Allà, una parella la va auxiliar.
Els agressors han estat condemnats a nou anys de presó per abús sexual, però no per violació, amb el vot particular del magistrat Ricardo González, qui demanava l’absolució de tots els delictes pels quals ha estat jutjada ‘la Manada’: agressió sexual, intimidació i robatori amb intimidació.

González insisteix, sense estalviar adjectius, que en cap de les imatges no percep ‘cap indici d’oposició, rebuig, disgust, fàstic, repugnància, negativa, incomoditat, sofriment, dolor, por, descontentament, desconcert o qualsevol altre sentiment semblant’ en l’expressió i en els moviments de la noia. Segons ell, ‘l’expressió del seu rostre és en tot moment relaxada i distesa i, precisament per això, incompatible, a parer meu, amb qualsevol sentiment de por, temor o rebuig o bé de qualsevol negativa’. El magistrat destaca el fet que la denunciant ‘fos capaç de mantenir la seva activitat en les xarxes socials, de sortir amb els amics i de gaudir de vacances durant tot l’estiu de 2016 i que no es veiés en la necessitat de sol·licitar ni de seguir cap tractament, ni psicològic, ni farmacològic’. El magistrat té la barra de dubtar de la credibilitat de la víctima només per voler refer la seva vida i comportar-se com una noia de 18 anys.

El vot particular de González, que va veure ‘excitació sexual’ en la víctima i que manté que ‘l’absència de violència, força o coacció és absoluta’ en els acusats, atribueix a la sentència condemnatòria dels seus companys de tribuna ‘algun ressò llunyà amb reminiscències d’allò que considera una forma rebutjable d’encarar l’enjudiciament d’un delicte sexual basant-se en la credibilitat del testimoni de la víctima.’

Per a González, les declaracions de les víctimes ‘tenen només un valor molt relatiu’. Afirma que en els vídeos gravats pels acusats no aprecia ‘cosa diferent d’una crua i desinhibida relació sexual, mantinguda entre cinc homes i una dona’. I que els acusats van creure ‘en tot moment que estava d’acord amb els actes sexuals que hi van mantenir’.
En el seu vot particular, el magistrat només demana una condemna per al guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero Escudero ‘com a responsable en concepte d’autor d’un delicte lleu de furt’. El magistrat no es pregunta en cap moment el motiu pel qual el membre de la Benemèrita va robar el mòbil a la víctima.

El vot particular supera la sentència en extensió. Tot i que no té cap efecte jurídic, té una gran rellevància per a sentències futures i per als recursos consegüents. En aquest cas, la defensa de quatre dels cinc membres de ‘La Manada’ en demanarà l’absolució al Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) basant-se en els arguments del vot particular.

La justícia patriarcal es reencarna amb aquest magistrat, que jutja la víctima i l’estigmatitza. Fonamenta el vot particular en el visionat d’un vídeo de noranta-sis segons, com si estigués mirant una pel·lícula porno barata, empatitzant amb els agressors, incapaç de veure-hi el sofriment de la víctima. Per al magistrat Ricardo González, el seu testimoni no té cap valor, és tot un despropòsit. Aquest jutge ha de ser apartat de la magistratura immediatament. No només per les aberracions escrites en el seu vot particular, sinó també per les conseqüències: d’una banda, fixar arguments per aconseguir l’absolució dels agressors; i de l’altra, i la més important, amb aquest vot particular dissuadeix de denunciar les altres víctimes de violació, que no volen passar per la mateixa tortura que aquesta víctima. De segur que s’han de canviar les lleis, però el més urgent és canviar els jutges.

‘No’ és ‘no’, si no, és un ‘sí’. Encara que sigui un ‘no’ silenciós, perquè estàs blocada, perquè et fan mal, perquè estàs terroritzada. Perquè no pots cridar no amb una polla a la boca. Perquè t’estan violant. Amiga, companya, germana, estimadíssima C: no estàs sola, i si no pots cridar, si no et queda veu, aquí tens la nostra, la dels homes i les dones decents, que no defallirem fins que es faci justícia, la de veritat, la que té figura de dona i els ulls tapats.

I l’ombra del dubte ens acompanya: què hauria passat si entre els acusats no hi hagués hagut un guàrdia civil i un militar? I si la víctima hagués estat la filla d’un militar, d’un guàrdia civil o d’un jutge?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb