Diumenge 30 d’agost. El país fa setmanes que s’ha desconfinat. Ramon Valls surt a fer un tomb amb barca davant la costa de Palamós i després es dirigeix al restaurant Can Blau, on dina amb la seva dona. Demanen arròs negre. “Ostres, que insípid que és”, pensa en veu alta. Ella li respon que no, que “és fortíssim”. No li dóna importància. L’anòsmia, la falta d’olfacte, que afecta el gust, és un símptoma típic de la covid, però ell la va passar fa gairebé sis mesos. A la tarda, van amb cotxe i hi porten escombraries per anar-les a llençar al contenidor. Fan molta pudor, però en Ramon no la nota: “De debò que no sents res? Doncs tornes a tenir covid”, deixa anar la seva dona. En Ramon, reumatòleg a l’Hospital de Palamós, va directe a fer-se una PCR i el pronòstic no falla. Positiu de coronavirus per segona vegada.

Hi ha molt pocs reinfectats arreu del món aquesta llista n’inclou vint-i-sis que hagin tingut un seguiment mèdic– i en Ramon podria ser el primer de l’estat espanyol. El seu cas l’ha analitzat l’equip de Roger Paredes, investigador de l’IrsiCaixa i especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Espera que els resultats es publiquin pròximament en una revista científica.

En aquesta primera ocasió en Ramon va tenir dues PCR positives després de desenvolupar un quadre clínic típic de la covid: “Jo em notava destemperat, amb febrícula i malestar i va desembocar en una infecció faringo-amigdalar. No va ser un quadre greu que em limités laboralment. Va durar una setmana i vaig poder continuar treballant, telemàticament, és clar”, recorda Valls, que catorzes dies després va obtenir una PCR negativa.

Fins aquí tot normal, però després de tres setmanes d’haver superat la malaltia va fer-se un test serològic per a confirmar si havia generat resposta immunitària. No havia desenvolupat immunoglobines. “Això pel que fa al sistema humoral, però hi ha el sistema cel·lular, que ve regit pel limfòcit T i és un altre sistema defensa. Vaig pensar que malgrat que ara no tenia una gran quantitat d’immunoglobines, potser tenia l’altre sistema en guàrdia”, explica Ramon Valls, que no li va donar més importància, a banda que no tenia la noció de poder-se reinfectar. De fet, llavors la reinfecció no era a la ment de ningú. Cal tenir en compte que el primer cas mundial no es reportà fins a final d’agost, a Hong Kong.

El fet que no desenvolupés un quadre clínic més greu devia ser una de les claus que expliquen per què el seu cos no va generar defenses de cap mena: “Les reinfeccions avui dia són una excepció, almenys un 70% de pacients genera resposta immunitària“, deixa clar Roger Paredes, però assenyala que amb les dades que tenen, creuen que en un grup reduït pot no crear defenses, i aquestes són “al voltant del 20% de pacients que han tingut una infecció lleu”.

Una segona infecció amb un quadre greu

És per això que aquell 30 d’agost, Ramon Valls va descobrir que s’havia reinfectat. I aquesta vegada va ser pitjor. Va començar amb els mateixos símptomes, però aviat va tenir dificultats respiratòries i passats tres dies era ingressat a l’Hospital de Palamós. I cinc dies més tard, amb un deteriorament respiratori important, va ser traslladat a Can Ruti. Va ser ingressat a la unitat de semicrítics amb una pneumònia bilateral molt severa. “Abans d’intubar-me, van provar-me unes ulleres nasals d’alt flux. Va ser com una mena de tortura perquè has de respirar i inspirar pel nas, però això em va permetre d’evitar l’UCI. Al final vaig fer el tomb i vaig anar millorant.”

Després de passar vint dies ingressat i arribar a patir per la seva vida, en Ramon va poder tornar a casa. Però després de dos mesos de baixa encara no ha pogut recuperar la normalitat. “Vaig quedar fos muscularment. Pràcticament vaig haver d’aprendre a tornar a caminar perquè havia perdut set quilos i massa muscular. Enviava whatsapps a casa explicant-los que avui havia caminat un minut seguit. En aquell moment això era una proesa.”

Ara fa rehabilitació per a poder tornar a tenir una vida normal. Encara arrossega seqüeles del que s’anomena síndrome postcovid: “Et trobes cansat, no només muscularment, sinó també mentalment; et deixa maldestre, perds l’agilitat mental.”

“Ara en Ramon, després de la segona infecció, ha quedat protegit, segurament perquè la segona infecció va ser més greu, va tenir més exposició de virus i va fer que tingués una resposta immunitària més alta”, explica Roger Paredes. Des de Can Ruti lidera un projecte on analitzen una cohort de pacients que han passat la covid i els fan un seguiment des de fa mesos. L’objectiu és saber quines són les conseqüències de la síndrome postcovid i resoldre un dels principals dubtes: quant de temps dura la resposta immunitària? De moment han observat que entre sis i nou mesos, però fins que no passi més temps no es podran obtenir respostes concloents.

Reinfecció vs. repositivització

Molts pacients creuen haver contret la covid per segona vegada perquè després d’uns dies, setmanes o mesos d’haver-la passat per primera vegada, tornen a resultar positius en una prova PCR. Però cal diferenciar una repositivització d’una reinfecció. “Això passa molt sovint perquè una PCR és molt sensible i detecta trossets de material genètic del virus que han quedat al nostre cos, sobretot, a la laringe”, explica Paredes.

El cas d’en Ramon és diferent. “Estem segurs que és un cas de reinfecció”, afegeix.  Van poder obtenir la mostra genètica de la segona infecció i van observar que es tractava del virus que circulava per Europa a finals d’agost. Aquest era diferent del de març, quan en Ramon va contagiar-se per primera vegada.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.