El 2019 ha estat un gran any per a l’energia solar a la Unió Europea, que ha esdevingut la primera font a l’hora de construir noves centrals de producció elèctrica i ha superat la resta de tecnologies. Segons l’organització SolarPower Europe, a la UE l’any passat se’n van instal·lar 16,7 GW i van doblar la potència instal·lada durant l’any anterior (8,2 GW). Aquest increment d’un any per l’altre només va ser superior el 2010, mentre que en termes de potència absoluta el 2019 se situa com el tercer millor registre, amb el 2011 (22,2 GW) com a rècord absolut, seguit del 2012. Durant l’any passat, l’estat espanyol i Alemanya, seguida dels Països Baixos i, en menor mesura, França, han encapçalat la recuperació d’un sector que darrerament instal·lava menys de 10 GW l’any. Amb aquestes últimes instal·lacions, la Unió Europea ja té 132 GW d’energia solar en funcionament, només superada per la Xina, que s’espera que el 2019 hagi arribat a 200 GW instal·lats. SolarPower Europe preveu que els anys vinents el creixement continuarà a ritmes més moderats.

Creixement dirigit per la legislació europea

La causa principal d’aquest fort creixement ha estat complir els objectius de consum d’energia renovable –energia total, no solament electricitat– que han de complir els estats de la UE. El 2020 s’ha d’arribar a una quota del 20% de renovables per al conjunt de la producció energètica, tot i que el percentatge varia segons l’estat, com mostra la figura. Tanmateix, enguany no s’acabarà l’esforç, i els estats hauran de treballar per incrementar la generació energètica a partir de fonts renovables per assolir un 32% a escala de la UE d’aquí a deu anys.

Objectius de generació energètica renovable per estats de la UE. Font: Euroestat.

En aquest context, l’estat espanyol, amb un objectiu particular igual al global de la UE –20% de generació–, ha encapçalat la instal·lació d’energia solar amb 4,7 GW. Els recents canvis legislatius han estat una ajuda per al sector, després d’anys de col·lapse causats per les lleis anteriors. A diferència del boom precedent (2007-2008), a conseqüència d’unes ajudes que es van demostrar insostenibles a llarg termini, el creixement actual no es basa en subvencions, sinó en el fet que l’energia solar és una de les més barates i ràpides a l’hora de construir noves centrals –sovint la més barata i ràpida.

Alemanya, amb un objectiu del 18% per al 2020, ha estat el segon estat en instal·lacions, sumant un total de 4 GW. Com es pot observar a la figura, és el tradicional líder d’instal·lació d’energia solar a la UE, només superat per l’estat espanyol el 2008 i Itàlia el 2011. Tot i aquest lideratge històric en noves instal·lacions, Alemanya el 2017 encara havia de fer un últim esforç per a assolir els objectius fixats per la UE. Cal afegir-hi el compromís del seu govern per a tancar totes les centrals nuclears el 2022 i la polèmica que les emissions de CO2 hi han augmentat atès que en primera instància van optar per recórrer a centrals de carbó per cobrir la demanda procedent de les nuclears tancades.

Instal·lació de nova potència solar a la Unió Europea 2000-2019. Font: SolarPower Europe.

En tercer lloc hi ha els Països Baixos, que tot i ser un país molt més petit i amb molta menys població, ha instal·lat 2,5 GW d’energia solar durant el 2019. És un dels altres estats que encara no havia assolit els objectius, com França, en quarta posició amb 1,1 GW, i Polònia, amb 0,8 GW. El país gal tradicionalment ha confiat en l’energia nuclear per generar electricitat, però amb vista al 2028 preveu de tancar entre quatre centrals nuclears i sis. Per cobrir aquesta demanda i augmentar el pes de les renovables en el mix energètic, ha engegat un pla per a doblar-ne la generació energètica a partir de fonts renovables durant els deu anys vinents.

Que la causa principal d’aquest fort creixement de l’energia solar a Europa l’any passat han estat les exigències legislatives europees ho apuntaria Itàlia, un estat que en el passat va ser un dels instal·ladors principals de potència solar. El 2017 ja complia els objectius i durant el 2019 ha estat només el vuitè estat en potència instal·lada. El país cisalpí també serveix d’exemple d’una de les incògnites principals: si el desenvolupament de l’energia solar i les altres fonts renovables –com l’eòlica– continuarà més enllà dels objectius fixats per la UE. SolarPower Europa preveu que el creixement es mantindrà, tot i que a un ritme menor, amb un augment del 26% per al 2020 i 21 GW nous instal·lats, que arribaran a 24 el 2022 i a 27 el 2023. L’incentiu principal no serà assolir els objectius del 2030, sinó que l’energia solar és ara mateix, juntament amb l’eòlica, la més barata a l’hora de construir noves instal·lacions, amb un cost que continua disminuint, a més de la versatilitat i el fet que és la font energètica més popular entre els ciutadans de la UE.

Catalunya, anys de paràlisi de les renovables i augment d’emissions de CO2

Mentre que a Europa creix la penetració de les energies renovables, a Catalunya, en canvi, fa una dècada que no s’avança. Només el 8,5% de l’energia total consumida té aquest origen, molt lluny de l’objectiu europeu del 20% per al 2020. A més, no s’hi ha inaugurat cap planta solar d’ençà del 2013 ni cap parc eòlic d’ençà del 2012. Segons el sector, la causa principal d’aquesta paràlisi va ser l’aprovació el 2009, durant el Tripartit, del decret 147/2009. La legislació catalana ha fet que moltes comercialitzadores d’electricitat renovable hagin optat per promoure les seves centrals renovables fora de Catalunya o bé construir-les-hi. Així, per exemple, la cooperativa catalana Som Energia va inaugurar recentment una planta solar a la província de Sevilla, on ja n’havia impulsat anteriorment una altra, a més de finançar més instal·lacions a les províncies d’Almeria (Andalusia) i Àvila (Castella i Lleó).

Després d’anys de queixes, finalment el passat 26 de novembre es va derogar aquest decret mitjançant el decret-llei 16/2019, elaborat en col·laboració amb el sector renovable a Catalunya. Ja en l’Article 1 la nova llei reconeix que l’objectiu és ‘facilitar i simplificar la implantació de les instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar i eòlica’. D’ara endavant les plantes fotovoltaiques poden ser superiors a 6 hectàrees i a més se’n facilitarà la instal·lació als aparcaments públics. El govern espera que amb la nova legislació es puguin instal·lar al Principat 12 GW d’energia solar en grans instal·lacions d’ara al 2050. Paral·lelament, els canvis legislatius recents per part del govern espanyol poden esperonar també l’autoproducció en habitatges particulars, comunitats de veïns i empreses privades. Diverses comercialitzadores han començat a oferir ajudes als particulars perquè ells mateixos es facin les seves instal·lacions solars.

Però mentrestant, durant el 2019 a Catalunya les emissions de CO2 en la producció elèctrica han augmentat de manera alarmant. Un 18% amb relació al 2018, segons l’expert Jaume Morron. L’any passat la producció renovable va baixar d’un 19%, causada per la caiguda de la generació hidràulica, que és la principal font renovable a Catalunya. A més, va disminuir d’un 84% la importació elèctrica, que va ser substituïda per la crema de gas fòssil, la producció elèctrica del qual va augmentar d’un 28%, i per l’energia nuclear, amb un increment del 12%, que va arribar a cobrir un 52% del consum elèctric –un dels percentatges més elevats del món. Caldrà veure si finalment s’ha acabat una dècada negra per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya i és capaç de recuperar el terreny perdut i arribar al mateix nivell que la resta de països de la Unió Europea.

El País Valencià i les Illes, també amb problemes

Al País Valencià les coses no van millor quant a les renovables. El pes en la generació elèctrica és inferior al del Principat, i la renovable és lluny de complir els objectius fixats per la mateixa Generalitat per al 2020. A diferència de Catalunya, les peticions de noves centrals se centren en plantes fotovoltaiques –hi ha sol·licituds per a 5 GW–, perquè hi ha més facilitats en comparació amb el sector eòlic, el desenvolupament del qual s’ha aturat. Durant el 2019 s’hi han fet reformes parcials, però el sector demana de derogar completament el pla eòlic valencià i que s’agilitzin els tràmits per a desenvolupar projectes renovables, que ara per ara són complexos i lents, involucrant-hi diverses conselleries alhora. El sector vol deixar clar que no pretén rebre cap mena de subvenció, sinó solament que es deixin de posar barreres al desenvolupament d’instal·lacions d’energies renovables.

Les Illes Balears, al seu torn, parteixen de la pitjor situació al país. Les dades del 2018 indiquen que el consum elèctric renovable és testimonial (2% de solar i 0,1% d’eòlic), amb el carbó responsable de cobrir el 40% de la demanda elèctrica, seguit del gas, amb un 22%, i del dièsel, amb un 11%. Tanmateix, el passat 12 de febrer el parlament balear va aprovar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que té per objectiu reduir la dependència energètica exterior (un 20% de la demanda es cobreix amb la connexió submarina amb el País Valencià) i eixamplar les renovables i la descarbonització. El desafiament d’arribar als valors exigits per la legislació europea és molt important, car presenta un dels més baixos de la Unió i s’ha de canviar completament un sistema energètic basat en el consum gairebé exclusiu de combustibles fòssils.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.