Dos turistes consulten un fulletó al mig de la plaça de Sant Jaume de Barcelona

La proliferació de plataformes d’apartaments turístics ‒com Airbnb, Kayak, Momondo o Hundred Rooms, per a citar-ne algunes– ha permès de viatjar a les butxaques més ajustades, però també ha comportat una pressió urbanística que transforma les ciutats. Oficialment, Airbnb no mostra públicament la quantitat de pisos turístics que ofereix, però segons les dades d’Inside Airbnb, una eina que aglutina i indexa dades d’allotjaments a les principals zones turístiques del món, a Barcelona n’ofereix més de divuit mil per a estar-se uns dies de vacances. També mostra que, en tota l’illa de Mallorca, Airbnb té gairebé quinze mil allotjaments turístics, dels quals gairebé tres mil són a Palma.

L’efecte d’aquesta pressió contra el territori, el preu de l’habitatge i la morfologia de les ciutats ha fet moure fitxa a les administracions. Dimecres proppassat, les Corts Valencianes van aprovar una nova llei de turisme que permet als municipis de fer els plans d’ordenació de recursos turístics, cosa que el batlle de València, Joan Ribó, va celebrar. ‘La ciutat registra en este moment un creixement turístic molt important i això causa molts beneficis, però també problemes en alguns barris’, va dir en una valoració posterior.

Un dels punts més rellevants és que dóna els mecanismes per a regular els apartaments turístics. Ara mateix, a València regeix la norma urbanística aprovada de l’època Rita Barberà, amb la qual no es concedeixen llicències específiques per a apartaments turístics, sinó que s’assimilen a hotels, pensions i hostals i han de complir-ne els mateixos requisits.

Tal com estableix el pla general d’ordenació urbana, aquestes llicències només es poden atorgar si tot l’edifici és dedicat a l’allotjament turístic o bé si també hi ha habitatges particulars però tota una planta es dedica a acollir turistes. En aquest cas, a la de sota no n’hi ha d’haver.

La nova llei valenciana defineix què s’entén com a apartaments turístics i obliga als propietaris a registrar-los com a tal. A més, estableix la figura del pla d’intervenció en l’àmbit turístic. ‘Permetrà als ajuntaments d’establir mesures especials en aquelles zones de la ciutat en què hi hagi una problemàtica de saturació’, va apuntar Ribó.

Palma prohibeix quasi tots els apartaments turístics
Tal com podrà fer València d’ara endavant, l’Ajuntament de Palma va aprovar a final d’abril una nova regulació dels allotjaments turístics de la ciutat. Restringeix en gran terme quins habitatges es poden dedicar a les estades turístiques, perquè prohibeix fer apartaments turístics en edificis amb més d’una família. Així, solament es poden utilitzar les cases unifamiliars, però amb tres excepcions: no poden ser en sòl rústic protegit, en zona d’influència aeroportuària ni tenir un ús que no sigui turístic o residencial.

Aquesta mena de cases són, a grans trets, xalets situats als afores de la ciutat. El regidor de Model de Ciutat, José Hila, garanteix que ‘el lloguer de vacances serà present a Palma’, però que així s’alleugerà la pressió que ara pateix el centre.

‘Teníem dos indicadors que justificaven prendre aquesta mesura’, assenyala el regidor. D’una banda, l’increment ràpid del lloguer per a residents i, de l’altra, el creixement exponencial en paral·lel del de vacances, el qual afirma que ha arribat fins a les vint mil places. ‘Per fer-nos-en una idea, d’hotels i allotjaments turístics en general, en tenim uns quaranta-dos mil’, diu.

La nova zonificació ve arran de l’aprovació l’any passat de la nova llei de turisme al parlament balear, que demanava als ajuntaments que definissin on es permeten els apartaments turístics i on no. ‘Pensam que l’oferta a plurifamiliars anirà disminuint a mesura que la inspecció actuï, l’afectació al lloguer del resident anirà minvant i creixerà una mica l’oferta turística unifamiliar’, diu Hila.

Un pla urbanístic perquè el turisme a Barcelona decreixi
Qui fa més temps que treballa per rebaixar la pressió turística és Barcelona, que el juliol de 2016 va engegar un pla de xoc amb el qual en dotze mesos es van tancar 2.332 pisos il·legals. A més, l’any passat, el plenari va aprovar una regulació per a tots els allotjaments turístics que divideix la ciutat en quatre zones diferents i prohibeix que cap nou pis turístic pugui instal·lar-se en un edifici residencial. ‘L’objectiu és descentralitzar i anar disminuint la pressió actual als barris centrals de la ciutat’, diu Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Podeu consultar ací un web interactiu que mostra les característiques de les quatre zones establertes.

El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) impedeix que al centre de la ciutat, on el consistori va calcular que hi havia el 60% de les places turístiques, s’hi pugui obrir cap més establiment. A la corona circumdant –els barris de les Corts, Sants, Diagonal, Sant Antoni, Baix Guinardó, Sagrada Família, Fort Pienc, Diagonal Mar i Poblenou– l’objectiu és que la xifra de places es mantingui estable. Quan s’hi doni de baixa un local, se’n pot implantar un altre amb el mateix nombre de places.

Només és als barris perifèrics que es permet el creixement turístic, tot i que hi ha fortes restriccions. Els establiments ja existents es poden ampliar, però solament se’n poden obrir de nous si en tanquen a les dues altres zones, sempre sense superar els 387. A banda, el pla urbanístic proposa regulacions diferenciades per la Marina del Prat Vermell, la Sagrera i l’àmbit nord del 22@, de característiques molt diverses.

‘Ho hem fet per preservar el dret d’habitatge, d descans i d’intimitat, i per garantir que Barcelona continuï essent una ciutat per a viure-hi que avantposa els interessos dels seus veïns’, explica Janet Sanz.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb