Assange torna a Austràlia després de l’aval judicial a l’acord amb els EUA

VilaWeb

Europa Press

26.06.2024 - 08:36
Actualització: 26.06.2024 - 11:08

Un tribunal federal dels Estats Units a les Illes Mariannes del Nord, territori nord-americà a l’oceà Pacífic, ha acceptat l’acord de culpabilitat per espionatge del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, i el Departament de Justícia dels Estats Units. D’aquesta manera, la fiscalia ha retirat la seva sol·licitud d’extradició i el periodista podrà tornar a Austràlia, el seu país natal.

“Podreu sortir d’aquesta sala com un home lliure”, li ha anunciat la jutgessa Ramona Manglona, després d’haver assenyalat que era just i raonable acceptar com a condemna els seixanta-dos mesos que havia estat tancat en una presó de màxima seguretat del Regne Unit arran de l’ordre d’arrest emesa pels Estats Units.

La jutgessa ha dit que no hauria acceptat l’acord si el cas se li hagués presentat el 2012, però ha sostingut que ara la situació era diferent. “Vull destacar que el temps importa”, ha conclòs. Ha afegit, com a fet destacat, que, segons el govern, no hi havia hagut cap víctima personal, és a dir, que la publicació de la informació “no va comportar danys físics coneguts”.

Després d’haver llegit la sentència, la fiscalia ha retirat immediatament la seva sol·licitud d’extradició i Assange ha pogut volar cap a Canberra, la capital d’Austràlia. El periodista, que a la sortida del tribunal s’ha negat a parlar amb la premsa, ha agafat un vol a les 13.00 (hora local). A Austràlia farà una conferència de premsa, programada a les 21.15 (13.15, hora catalana) a l’East Hotel.

Prohibit de tornar als EUA sense permís

Després de l’audiència, el Departament de Justícia ha indicat que, com a part de l’acord de culpabilitat, Assange té prohibit de tornar als EUA sense permís. A més, ha indicat que la seva declaració havia tancat oficialment el cas, que es remunta al 2018, quan va ser encausat per primera vegada.

Per la seva banda, l’equip legal d’Assange ha dit que aquest cas era una victòria per a la llibertat d’expressió, i ha destacat que deixava un “llegat poderós” i que la seva història havia generat un debat important debat sobre la llibertat de premsa i la seguretat nacional. L’advocada Jennifer Robinson ha animat els seus seguidors a continuar lluitant contra un “precedent perillós”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem