La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) fa un any va unir forces amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) per a crear la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, que té l’objectiu de fer créixer el dret d’autodeterminació i avançar en la consciència sobiranista als Països Catalans. Enguany la federació s’ha centrat a presentar el projecte per tot el país. Ahir ho va fer a Castelló de la Plana. Aprofitant aquest fet i que demà a València hi haurà una mobilització per demanar una millora del finançament, hem parlat amb Antoni Infante, coordinador de la PDaD.

Vàreu unir forces el maig del 2016. D’aleshores ençà, la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans ha anat fent presentacions en diversos punts del país. La vostra activitat es limita a això?
—No. Prèviament, dos anys abans, ja havíem col·laborat. Hem participat en les diades importants de tots els territoris, ens hem ajudat mútuament, hem elaborat documents i acordat posicions públiques sobre diverses qüestions. Anem treballant amb una perspectiva de futur. Un dels objectius de la confederació és construir un relat des del present cap al futur i substituir aquella idea mítica, i tan poc operativa, d’assolir els Països Catalans des d’un començament. Primer s’ha de construir i, partint de la realitat de cada territori, crear una voluntat conjunta de futur.

Quins són els objectius de la confederació i com els vol assolir?
—Som tres entitats de la societat civil. Creiem que el nostre poble, en cadascun dels seus territoris, té el dret de decidir els graus de sobirania que li pertoquen i, per tant, considerem que sense la societat civil no són assolibles. El nostre compromís és potenciar el dret de decidir i fer-nos costat els uns als altres en les necessitats del full de ruta respectiu. A partir de la voluntat de cada territori.

I com es fa això?
—L’ANC fa temps que ho fa. És a dir, organitzant la societat civil a Catalunya en un procés que culminarà, confiem, en la independència. També s’ha de potenciar el dret de decidir al País Valencià a tots els nivells: individual, col·lectiu i de país, per a poder decidir qui som, què fem i quin futur volem. I fent això mateix a partir de la voluntat sobiranista que cada dia va agafant més cos a les Illes. Aleshores, partint de la realitat que tenim, hem d’enfortir la societat civil perquè el nostre poble puga assolir el dret de decidir.

Què més us pot aportar l’ANC?
—La trama de la societat civil organitzada en sectorials territorials i professionals ha demostrat una fortalesa que en moments determinats, quan el món dels partits polítics semblava que s’entrebancava amb el procés, ha continuat pressionant. Des d’aquest punt de vista, el grau d’independència respecte dels partits, la transversalitat i la capacitat de mobilització al carrer, són tres elements que a nosaltres ens serveixen de referència.

Entenc que per a tenir incidència en la societat civil cal ser present en molts actes.
—Exacte. Per exemple, el mes passat vàrem fer un seminari a la Safor per a debatre sobre el dret de decidir al País Valencià. Hi van participar partits polítics de tots els colors, excepte el PP i Ciutadans. I a partir d’aquí ens hem emplaçat a fer-ne més per construir un full de ruta per al País Valencià. Fa poc també hem constituït una plataforma per a reivindicar la fi de l’espoliació econòmica al País Valencià. Anem entrelligant la societat civil a tots els nivells, però no simplement per a coordinar-nos per a fer coses esporàdiques, sinó perquè tenim la voluntat de redactar, entre cometes, un full de ruta que possibilite que el País Valencià siga reconegut com a subjecte polític, i des d’aquest reconeixement, que el nostre poble puga decidir què vol ser.

A la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià li costa de trobar complicitats entre els partits polítics?
—En alguns aspectes sí, i en alguns altres, no tant.

Per exemple?
—Per exemple, ara anem trobant molta complicitat en tots els partits que van contra l’infrafinançament del País Valencià. Però nosaltres hem posat sobre la taula un element que va més enllà, que és l’espoliació fiscal. Això encara no és assumit pels congressos dels partits polítics i, per tant, costa més de trobar-hi complicitat. També cal tenir present que la societat civil al País valencià és molt forta en alguns sectors, com la trama cultural o festiva. Però no tant en l’apoderament civil. Des d’aquest punt de vista els partits polítics no estan gaire acostumats a comptar amb aquesta societat civil organitzada. És un problema que anem superant i a mesura que ens anem coneixent, hi trobarem més complicitats.

Diferencieu l’espoliació de l’infrafinançament.
—Sí, és clar. Totes dues coses formen part del mateix paquet. Però si el tracte injust en el finançament del sistema econòmic podem xifrar-lo en 1.350 milions d’euros, aproximadament a l’any, l’espoliació és de 6.000 milions d’euros.

Per què?
—Perquè tot allò que paguem via IRPF, via IVA o via diferents impostos, no és revertit ni com a finançament ni com a inversió. Aleshores, la diferència entre tot allò que paguem i allò que rebem és de més de 6.000 milions d’euros l’any. I cal afegir-hi que les competències que té assumides la Generalitat no són finançades justament i, per tant, aquests últims anys s’ha hagut de recórrer a préstecs bancaris, o bé, d’ençà que el govern espanyol els va prohibir, a préstecs del FLA. L’infrafinançament ja és assumit per tot l’arc polític i per la societat, però l’espoliació encara no ha esclatat en tota la potència.

—L’infrafinançament pot ser un element que origini un canvi de mentalitat en la ciutadania? O és una realitat que fa anys que dura i que no hi incideix?
—Precisament, ara es va produint aquest canvi. Fins fa quatre dies la immensa majoria no era conscient de l’infrafinançament, perquè es tapava mitjançant el mecanisme de préstecs,  que ha hipotecat el país amb un deute de més de quaranta-tres mil milions d’euros. Aquest greuge ni tan sols era assumit per la immensa majoria de partits polítics ni sindicats. En aquests moments el conjunt de la societat ja té plena consciència del maltractament i de l’infrafinançament. I ara volem posar sobre la taula l’espoliació, i que es comence a debatre en els partits i en les associacions.

La mobilització civil amb motiu del 25 d’Abril de l’any passat va ser una de les més multitudinàries d’aquests darrers anys. Preveieu que la de demà tindrà un nivell similar?
—Difícilment se superarà enguany allò de l’any passat, perquè va ser una situació molt concreta. S’havien recuperat les institucions després de molts anys de govern del PP. Va ser una convocatòria especial. Per una altra banda, perquè el 25 d’Abril ja és una diada que se celebra en pobles i comarques. Enguany hi ha molts actes repartits per tot el territori. De totes maneres, globalment, aquesta setmana del 25 d’abril, des de dilluns, amb el front comú contra l’infrafinançament, fins demà, serà una setmana que a mitjà termini podrem considerar històrica.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb