Rivera

TEMA DEL DIA
Concert.
Un dels principis fundacionals de Ciutadans ha estat la seva oposició furibunda al concert econòmic basc i navarrès. Gràcies a aquesta opció estratègica no té cap diputat a cap dels dos parlaments. Hi és un partit extraparlamentari. La solució que ha trobat Albert Rivera ha estat de canviar de principis, seguint les tesis de Groucho Marx: ‘Aquests són els meus principis. Si no us agraden, en tinc uns altres.’ Marxisme pur. En la seva encara breu carrera política, Rivera ja ha pactat amb liberals, amb conservadors, amb l’extrema dreta, amb socialistes i amb qui ha calgut per aconseguir quotes de poder. L’únic principi que manté inalterable és l’anticatalanisme, perquè és la seva veritable raó de ser.

Amb aquest currículum es va presentar davant la Unió del Poble Navarrès (UPN) per proposar-li una coalició electoral per a les eleccions espanyoles, les navarreses i les d’alguns municipis. La gent d’UPN és de dretes i espanyolista, però defensa amb dents i ungles el concert econòmic. Com ja va fer amb el PP, va demanar a Rivera que, si volia fer-hi coalició, havia de defensar el concert econòmic navarrès. Dit i fet. Dilluns l’executiva de Ciutadans avalava per unanimitat l’acord de coalició amb UPN i el PP, en què consta la defensa del concert econòmic. Un concert recollit a la constitució espanyola, que es basa en els drets històrics, i que ni Francisco Franco no es va atrevir a suprimir, com a Biscaia. En el llenguatge de Ciutadans, el concert és un privilegi inacceptable perquè trenca la igualtat entre tots els espanyols. Però ara, de cop, ha deixat de ser-ho. Fins i tot en feien befa, de la negociació de la quota, que anomenaven cuponazo.

El PP ja fa temps que va aprendre la lliçó i defensa el concert econòmic basc sense matisos. Els successius governs de José María Aznar i Mariano Rajoy han anat pactant la quota basca sense queixar-se gaire. De la mateixa manera que ho han fet tots els del PSOE, mentre uns i altres sempre han negat el concert econòmic a Catalunya. Després de la conversió de Ciutadans, que ningú no esperi que Inés Arrimadas defensi el concert econòmic per a Catalunya, ni Ciutadans defensi una millora del finançament del País Valencià o de les Illes, les comunitats amb un grau de dèficit fiscal més alt de l’estat espanyol. El canvi és només pur interès electoral. L’objectiu és de fer un front de dretes per fer fora la presidenta nacionalista Uxue Barkos, de Geroa Bai, del poder. Barkos compta amb el suport d’EH Bildu, Podemos Orain Bai i Izquierda-Ezkerra.

Si Catalunya tingués el concert econòmic, Espanya entraria en fallida. Els bascs el tenen pels drets històrics, defensats a sang i foc, però sobretot perquè la comunitat autònoma basca només representa el 4,7% de la població de tot l’estat i la riquesa que hi aporta és el 6,1% del total del PIB. En canvi, la població de Catalunya representa el 16,2% i hi aporta el 19% del PIB. Econòmicament, Espanya no acceptarà mai per a Catalunya un sistema equivalent al concert perquè els comptes no surten.

Els comptes tampoc no li surten a les primàries que Ciutadans fa arreu de l’estat espanyol perquè la militància triï els seus candidats autonòmics. Quan el candidat que Rivera ha escollit té problemes, apareixen butlletes de vot que no es corresponen amb militants d’aquella circumscripció. Això ha passat a Castella i Lleó, on la seva protegida, Sílvia Clemente, va guanyar gràcies a 82 vots que després han resultat nuls. Ha estat tan evident que han hagut d’acceptar el candidat alternatiu, Francisco Igea. També hi ha denúncies sobre irregularitats a les primàries de Madrid i de Múrcia. Però l’escàndol passarà amb sordina, perquè Rivera gaudeix de la immunitat mediàtica que li dóna ser un artefacte polític creat per l’Íbex 35.

MÉS QÜESTIONS
La reforma de l’estatut valencià entra en vigor.
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) publiquen avui dimecres, 13 de març, la reforma de l’estatut valencià que recull el compromís que les inversions de l’estat espanyol siguin equivalents al pes demogràfic del País Valencià. Per mirar de garantir aquestes inversions, es crearà una comissió negociadora Generalitat-estat. El nou articulat entrarà en vigor avui. En concret, la modificació de la norma valenciana inclou un nou punt a l’article 52, que diu: ‘La Generalitat Valenciana participarà en les decisions sobre la inversió de l’Estat a la comunitat valenciana, la qual, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent al pes poblacional de la comunitat sobre el conjunt de l’Estat per un període de set anys.’ Amb la publicació en tots dos butlletins oficials, la reforma de l’estatut començada a les Corts l’any 2011 arriba a la fi.

Baldoví vol pactar amb el PSOE en canvi de millorar el finançament. El portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha manifestat que els resultats de la seva coalició tant en les eleccions espanyoles com en les valencianes del 28 d’abril contribuiran decisivament a la consecució de ‘governs progressistes’ a Espanya i al País Valencià. Baldoví, cap de llista al congrés per València, ha dit que Compromís tenia un cartell ‘boníssim’ per a les espanyoles, amb el qual formarà majories de progrés, en referència al PSOE. Però ha recordat que a l’hora de pactar Compromís prioritzarà la reforma del finançament autonòmic com a primer element per a un possible acord. Baldoví ha descartat de participar en cap pacte amb partits de dretes –PP i Cs–, perquè no tenen cap problema a pactar amb una extrema dreta ‘rància i antiga’ que pensava que havia desaparegut. Ha criticat el vot en contra de PP i Cs al pressupost de Pedro Sánchez perquè ha obligat a una pròrroga que ‘deixa els valencians a la cua’. Baldoví és partidari de centrar el debat en els problemes dels valencians, que inclouen el finançament i la infrainversió i que ‘afecten el dia a dia de les persones’.

Els nacionalistes de les Illes es fixen com a objectiu tenir veu pròpia al congrés espanyol. La coalició Veus Progressistes encara les eleccions espanyoles com una oportunitat per a aconseguir, per primera vegada, representació al congrés espanyol. La conformen Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana. Consideren que aquesta unió és la manera més intel·ligent de presentar-s’hi. Guillem Balboa, de Més per Mallorca, encapçala la candidatura amb la defensa de les idees progressistes en un moment, diu, d’involució. Encara treballen en el programa electoral però asseguren que l’ecologia, els serveis públics i la connectivitat en seran eixos principals. De moment, no han decidit si la coalició s’integrarà en cap grup de forces sobiranistes espanyoles en cas d’obtenir representació.

La FOLC reclama al govern espanyol que habiliti un canal per a la reciprocitat entre À Punt, IB3 i TV3. La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha presentat al Ministeri d’Economia espanyol unes al·legacions al pla tècnic de la TDT espanyola, fonamentades en la legislació estatal, informes tècnics i la normativa europea per a reclamar un múltiplex que permeti la reciprocitat entre els mitjans de comunicació públics de les Illes, el País Valencià i Catalunya. Aquest pla marca les condicions del trasllat de les freqüències dels canals de TDT de l’actual banda de 700 MHz fins als nous emplaçaments. La FOLC ha participat en la segona consulta pública oberta pel govern espanyol per a rebre al·legacions i comentaris respecte d’aquest projecte. La reciprocitat televisiva és àmpliament reclamada i defensada pel conjunt de la societat civil i les institucions de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. També s’han establert acords ferms entre tots tres governs perquè la reciprocitat es faci efectiva. En les al·legacions s’ha posat de manifest que la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) reconeix que hi ha canals disponibles i que, per tant, això no pot ser cap excusa. També reconeix aquest dret de reciprocitat la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ratificada per l’estat espanyol.

Polèmica pre-electoral per l’avortament a Andorra. Units pel Progrés d’Andorra ha registrat una comunicació a la junta electoral en la qual li demana que insti la fiscalia a investigar si el cap de llista de Demòcrates per Andorra, Xavier Espot, ha utilitzat diners públics en un fet que consideren inconstitucional. Es tracta de la proposta d’un servei que acompanyaria les dones que volguessin avortar perquè poguessin fer-ho fora del país. Units pel Progrés d’Andorra exposa a la junta electoral que la proposta d’Espot ‘xoca frontalment i de manera estrepitosa amb l’article 8 de la constitució, que reconeix el dret a la vida i la protegeix’. Entén que cap servei de l’administració pública no pot destinar diners a promoure i fomentar actuacions en frau de llei. Atès què Espot va ser ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, demana a la fiscalia que investigui si es van fer actes preparatoris de delictes com ara contractar i pagar amb diners públics informes per a avaluar la viabilitat de la proposta. ‘A més, manifestem la nostra oposició rodona a aquesta proposta electoral, que considerem inconstitucional’, ha reiterat el cap de llista, Alfons Clavera.

LA XIFRA
12,8 milions d’euros és la quantitat que va cobrar Eduardo Zaplana en comissions per la privatització de les ITV, segons un informe de la Guàrdia Civil.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de març de 2012 va morir Teresa Pàmies, política, periodista, feminista i prolífica escriptora. El govern català commemora enguany el centenari del seu naixement.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb