24.04.2017 - 15:18
Usen el condicionament amb el qual Pávlov feia salivar el seu gos amb una campana
BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)
Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) han aconseguit dissenyar bacteris que desenvolupen un aprenentatge associatiu –mostren una resposta condicionada davant un estímul determinat– i que podrien usar-se per desenvolupar noves teràpies, ha publicat la revista ‘Journal of Royal Society Interface’.
L’equip, liderat pel professor d’investigació Icrea de l’Universitat Pompeu Fabra (UPF) Ricard Solé ha plantejat l’ús de circuits de bacteris modificats genèticament per controlar la resposta del microbioma davant diversos estímuls, amb el mateix condicionament clàssic amb el qual l’investigador rus Iván Pávlov va aconseguir el 1901 fer salivar el seu gos amb el simple so d’una campana.
Com aquests bacteris modificats genèticament poden crear i esborrar memòries i associar diferents senyals entre si, és possible aconseguir que aprenguin associacions en les quals, per exemple, alliberin un fàrmac en situació de malaltia i deixin de fer-ho quan sigui necessari.
El microbioma o microbiota és el conjunt de més de 100 bilions de bacteris que s’allotgen en la pell i l’intestí humans, amb una relació simbiòtica, i el seu interès científic ha crescut en els últims anys, sobretot arran del descobriment de la seva vinculació amb malalties com el càncer i la diabetis, i fins i tot amb al·lèrgies i l’envelliment.
PRODUCTORES DE FÀRMACS
A través de la biologia sintètica, s’han aconseguit bacteris capaços de produir determinats compostos, com ara fàrmacs, i aquest estudi ha demostrat que també són capaços de decidir quan han de produir-lo, ja que davant malalties complexes han d’alliberar-se quan es requereixi i “inhibir-se quan la situació millori”, ha destacat Solé, líder del Laboratori de Sistemes Complexos de l’IBE, un centre mixt entre la UPF i el CSIC.
“Si tenim en compte la comunicació creuada que es dóna entre les cèl·lules microbianes i humanes, sobretot entre el microbioma intestinal i els sistemes nerviós i immunològic, es fa més evident la utilitat de redissenyar, quan sigui necessari, l’ecosistema microbià”, ha apuntat.
