No cal que cerqueu la sigla en el llistat de comissaries dels Mossos: ABP Europa. Oficialment, no existeix, l’Àrea Bàsica Policíaca de la capital europea. Però a la pràctica, aquesta podria ser la unitat informal dels Mossos d’Esquadra més especial de totes. Una ABP és una àrea policíaca que té, com a mínim, una comissaria, però que en pot incloure diverses, l’equivalent al primer graó de l’organització de la policia catalana.

Pocs dies després de l’arribada del govern català a l’exili a Brussel·les, diversos grups de mossos es van organitzar per formar part d’aquest dispositiu no oficial, sempre com a voluntaris. L’aplicació del 155 havia deixat desprotegit Puigdemont, que ni tan sols comptava, per garantir la seua seguretat, amb els mossos que de manera oficial protegeixen tots els ex-presidents de la Generalitat vius. Que Montilla, Mas o Pujol tinguen serveis d’escorta i en canvi el president Puigdemont no, va causar un gran malestar a les comissaries, i s’hi van començar a organitzar grups informals de gent disposada a passar les vacances ajudant el govern a l’exili, fent aquelles tasques que habitualment fan però sense cobrar-les i pagant-se ells personalment totes les despeses.

I és així que, durant tots aquests mesos, grups de mossos de gairebé totes les zones del país s’han agafat uns pocs dies de vacances i de manera discreta s’han presentat a Brussel·les per ajudar el president català i el seu entorn. La seua missió ha estat de protegir-los contra possibles incidents. I ho han fet amb eficàcia i discreció, en contacte sempre estret amb la policia belga, que els ha tractat amb molta professionalitat i respecte.

D’aquesta manera, els Mossos han aconseguit de mantenir segur l’entorn del president, fins i tot en els moments més difícils de tots, quan abans de la primera retirada de l’euroordre els membres del govern català vivien pràcticament en clandestinitat. Han estat dia i nit al seu costat, excepte quan, en els viatges a l’estranger, el president de la Generalitat comptava amb la protecció directa de la policia del país en qüestió. Va ser el cas, per exemple, del viatge a Finlàndia, en què el govern finlandès va assumir en tot moment la tasca de protegir personalment el president català.

Diumenge, hi havia dos funcionaris de la Generalitat al cotxe quan Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Els havien demanat si podien acompanyar el president, de manera privada, per tal que pogués tornar a Bèlgica i presentar-se novament davant la justícia, tal com ja havia anunciat que faria. I per això, per anar en un cotxe acompanyant el president a complir amb les seues obligacions judicials, han estat encausats per les autoritats espanyoles. Una decisió polèmica que ha fet créixer molts graus la tensió dins les comissaries de la policia catalana.

Tots els policies catalans que han anat fent torns a Brussel·les ho han fet, segons els seus comentaris, des de la responsabilitat que tenen com a funcionaris de la Generalitat en un moment que el 155 ha trencat el funcionament normal i democràtic de les institucions. Si fa no fa, en definitiva, com ho han fet tants funcionaris de diversos departaments que han aguantat les conseqüències del 155 sense renunciar a res.

El sergent d’escortes dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà ha estat la cara més visible i coneguda dels treballadors públics que no han deixat sol el president de Catalunya. Escolà, que aquests últims anys formava part del servei regular d’escorta del president a Barcelona, va acompanyar Puigdemont en els moments més delicats de tots i ha anat fent servir els dies de vacances i permisos que tenia per a treballar dia i nit en la protecció de Puigdemont. Però ara fa una setmana, Escolà, que havia hagut de tornar a incorporar-se a la seua unitat, va ser castigat pel departament, ocupat en virtut del 155 pel ministre Juan Ignacio Zoido. Li van denegar l’excedència que havia demanat i el van destinar a Martorell a tasques inferior a les que li corresponen. Des de Martorell, va veure diumenge com la policia alemanya detenia el president de la Generalitat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb