A punt per a protestar i reclamar els seus drets (fotografia: Mercè Ibarz).

Tot ho indicava: la vaga feminista ha triomfat, ocupa tots els titulars de l’endemà. Ep, siguem precisos: han estat un èxit les manifestacions d’aquest 8-M. Una gran onada ha recorregut els carrers, i ha tornat a fer viu allò de ‘seran sempre nostres’. D’acord, sí, són nostres. Potser és que només són nostres els carrers (i no sempre, tal com van les coses).

Els carrers són nostres per a protestar, per a mesurar l’emprenyada, per a viure l’alegria de dir prou. Aquest dijous, les dones joves, joveníssimes en alguns casos, adolescents, han contribuït de manera ben evident a la convocatòria. També s’hi veien bastants homes, força.

Una mescla de generacions de dones, com no s’havia vist fins ara. Hauran de continuar exigint els canvis. Benvinguts els homes que s’hi sumen. Ara: que se sumin també a les feines de casa. Una altra jornada històrica, vaja. I ara, què? És l’endemà, és el dia després. I el mes després,  i l’any després?

El segle que ve? D’aquí a dos segles?

En un article a l’Ara publicat dijous mateix, dos especialistes de les Nacions Unides, Phumzile Mlambo-Ngcuka i Achim Steiner, fan una justificació econòmica de la igualtat de gènere i, alhora, informen de quant pot trigar si no s’hi fa res. Fredament: «Abordar aquestes deficiències és un imperatiu econòmic i moral. Un informe elaborat l’any 2015 [ben recent, subratllo] pel McKinsey Global Institute va revelar que si les dones i els homes tinguessin un ‘paper similar en els mercats laborals’, s’afegirien 28 bilions de dòlars a l’economia mundial fins al 2025. Aquests guanys a nivell mundial serien addicionals als beneficis que les empreses rebrien de manera individual. Les empreses amb més igualtat de gènere són més innovadores, generoses i rendibles. Però, al ritme actual d’empoderament femení, fan falta prop de 220 anys per tancar la bretxa de gènere.» AUXILI!

Pensar que falten més de dos segles esborrona. No sé pas què volen dir els dos experts quan afirmen que les empreses ‘amb més igualtat de gènere’ són més ‘generoses’. En què? La igualtat és una concessió? Una qüestió de generositat?

Tampoc no queda clar quanta ‘igualtat més’ tenen les empreses que diuen. No parlen d’igualtat de salari i prou. En fi, que les Nacions Unides no són gaire clares. Només la data de futur si continuem igual la diuen clarament, els experts. Més detalls sobre l’informe que esmenten la directora executiva d’ONU Dones i l’administrador del programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, aquí.

Els arguments econòmics tenen un predicament dubtós, sempre fan efecte als aparadors mediàtics i en els fòrums internacionals, i a la vegada no canvien gaire les coses. En un moment com l’actual arreu del món, amb tantes burocràcies institucionals, hi ha dades per a tot. Una altra cosa és què se’n fa, de les dades. La pobresa, com el treball domèstic i de criança i cura, és femenina. Dades: hi ha 4,4 milions de dones més que d’homes entre els més pobres del planeta, que viuen amb menys d’1 euro i mig al dia. A Catalunya, una de quatre treballadores (treballadores!) està en risc de pobresa. Per dades, no quedem.

Però hem de respirar. Quedem-nos, amb agraïment, amb el superlatiu pas endavant que ha fet aquesta setmana el feminisme en la reivindicació dels drets de les dones. Ha eixamplat la base social de manera formidable, hi ha sumat les generacions joves, els homes diuen que no en volen quedar al marge (que ho demostrin més) i, diguin el que diguin els lingüistes, dir les coses en femení, per més que molesti el ‘totsitotes’, es fa imprescindible.

Aquest 8-M s’ha incrementat la consciència que el millor dels mons –aquest, aquesta civilització que tenim– és ben mereixedor de ser desmuntat. No dic res més fort per si de cas, que les coses estan com estan.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.