Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  18.01.2015  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Paraules en xarxa

Men?ame
 

Són moltes les paraules que hem perdut (i que hem deixat morir), bé per desídia o per esnobisme. O també per la força espanyolitzadora dels mitjans de comunicació. I per què no? Pel castellanisme d’una Església que es diu valenciana però que no ho és.

Cada vegada s’utilitza més la paraula 'madera', i menys la paraula 'fusta'. O 'cristal' en compte de 'vidre'. O 'yema' en compte de 'rovell', o 'os' en compte de 'pinyol'. I és per això que, deixant morint les paraules, anem empobrint la nostra llengua.

Juli Jordà Mulet ha tingut la bona idea de recollir en el llibre 'Paraules en xarxa', tot un grapat de paraules i d’expressions, algunes de conegudes i d’altres no tant, per tal d’enriquir el nostre llenguatge.

En el pròleg del llibre, Eugeni Alemany ens fa saber que l’origen d’aquest llibre està en el grup de facebook 'Rescatem paraules de l’oblit'. Així apareix aquesta obra que és 'un llibre de paraules escoltades de menut, dites entre els amics, al taller, de cançons, de paraules locals, de paraules que no ixen en els llibres'.

Es tracta de salvar les paraules que poden anar perdent-se. Es tracta també de revifar la vitalitat de la nostra llengua per tal d’evitar-ne la desaparició. Fa uns dies l’amic Eugeni Reig, a través del butlletí digital Infomigjorn, ens informava de les llengües que poden desaparèixer aquest 2015, com el livonià, a Letònia, el karaïm a Ucraïna o el corfiota a Grècia.

Això mateix pot passar-li a la nostra llengua si continuem perdent o oblidant paraules que eren ben vives fa només uns anys. Ara, gràcies a Juli Jordà, 'que porta en l’ADN l’estima per les paraules', com diu Eugeni Alemany, tenim aquesta obra que ens ajuda a no oblidar i a no perdre expressions tan nostres com 'algeps', 'aljub', 'almàssera', 'anar a per llana i tornar esquilat', 'astorar', 'barcella', 'batre', 'catret', 'cisar', 'enviscar', 'fer dissabte', 'gínjol', 'llamborda', 'mall', 'maror', 'melsa', 'nafra', 'no veure’s la gepa', 'panfígol', 'pastera', 'pinta', 'porró', 'queferós', 'quiquereta', 'rastell', 'rebascall', 'rovell', 'solc', 'somera', 'tanda', 'trencall', 'ullal', 'vérbol' o 'viscor'.

Molts dels qui no han eixit mai del camí de Trànsits de València (i que a més no tenen cap interès pel valencià) poden pensar que les paraules recollides per Juli Jordà no pertanyen a la nostra llengua. Però com sempre, la ignorància (i la suspicàcia o la maledicència) és molt atrevida.

Del meu amic Jordi Bort, de Borriana, he recuperat la paraula 'abellir' i 'tanda', que no acostumem a dir a la Ribera Alta. I de Carme Carbó, d’Ador, l’expressió 'cacaua', que diuen a la Safor. I de Paquita Martí, d’Alfarrassí, la paraula 'desvanit', corrent a la Vall d’Albaida. Són aquestes, i moltes altres, paraules que no poden caure en l’oblit i per això paraules que cal rescatar i utilitzar, per enriquir més i més la nostra llengua. I per dir que la riquesa del valencià està en els pobles de la Marina i dels Ports, de la Costera, la Ribera, el Comtat i la Plana, de l’Alcoià, el Maestrat i el Vinalopó. Així podem desbaratar les 'raons' d’aquells que pensen que el valencià és només allò que ells parlen (quan el parlen), sense eixir del camí de Trànsits. I és que ja coneguem les 'raons' d’aquells que creuen que només allò que se sent al Cap i Casal és valencià, mentre menyspreen i ignoren les varietats de les diverses comarques del País Valencià.

Sort en tenim de la porta romànica de la catedral de València, la porta de l’Almoina, perquè si no, aquells que van amb males intencions (i a més parlen sempre castellà), ens dirien que la paraula 'almoina' no és valenciana. O el barri dels Velluters del Cap i Casal, gràcies al qual no podran negar que 'vellut' no siga valencià.

'Paraules en xarxa' és una bona eina per recuperar paraules que deien els nostres avantpassats i que estem oblidant.