Notícies

Dissabte  08.11.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Nossiter: 'Els pagesos que fan vins naturals mostren una manera de sortir de la catàstrofe del món neoliberal'

Entrevistem el cineasta Jonathan Nossiter, autor de 'Mondovino' · Ha presentat 'Natural resistance', un nou film sobre el món del vi, al Most Festival de Vilafranca

Men?ame
 

Jonathan Nossiter fa deu anys que va estrenar el film 'Mondovino', que avui encara es considera un film de referència sobre el món del vi. Hi ha qui creu que les crítiques mercantilistes que s'hi feien van marcar un abans i un després. Sobretot els atacs a la primacia dels valors neoconservadors de l'era Parker, personatge que hi queda ridiculitzat. Ara Nossiter fa un pas més per a descobrir una manera honesta d'entendre què vol dir fer vi, el lligam amb la vinya, el respecte a la terra. Tot això forma part d'un nou film, 'Natural resistance', que ell mateix ha presentat al Most Festival de Vilafranca del Penedès. L'hem entrevistat.

'Natural resistance' presenta una colla de viticultors de diverses zones vinícoles d'Itàlia que elaboren vins naturals (a partir de l'agricultura ecològica, biodinàmica, vins que no contenen sulfits…). Ens parla de la importància que donen a la terra, a la vinya, de la voluntat que tenen d'oferir uns vins honests, de les dificultats de ser entesos pels organismes oficials (els consells reguladors de les denominacions d'origen)… Nossiter presenta la manera de viure d'aquests viticultors i també alguna controvèrsia que tenen ells amb ells, com ara el preu que s'ha de posar als vins.

Com va néixer aquest film? Què va ser primer, Itàlia o els vins naturals?
—Ni l'una cosa ni l'altra. Primer de tot hi ha l'amistat. Fa quatre anys que visc a Itàlia, a Roma, tot i que de petit hi vaig créixer (vaig viure en diversos països de la Mediterrània). I això és un film sobre l'amistat, més que no pas sobre els vins naturals. El fet més important és que mostro una gent que em toca, que m'emociona.

En què són especials?
—En la cultura italiana trobo que hi ha una ètica, un coratge i una resistència natural contra el poder, que m'agrada molt. I trobo que Catalunya també ho té: afermar la diferència sense que això contingui el menyspreu a l'altre. És molt important de destruir el federalisme europeu, no pas per derivar cap al populisme i el feixisme, sinó per crear una cosa nova: una independència cultural i social d'afirmació democràtica i d'identitats diferents. Això passa a Catalunya, on hi ha una cultura pròpia però cosmopolita, d'avantguarda i gens reaccionària. És una afirmació de la diferència cultural i democràtica i de respecte per les altres. Això és l'element més important. És una resposta positiva a la catàstrofe d'Europa, una independència democràtica, tolerant i no nacionalista.

I això com ho vinculeu amb el film?
—El treball dels pagesos és un treball cultural, social, econòmic, per afermar la dignitat i la diferència. El respecte de la diferència interior 'agricultural' és una cosa sagrada. S'ha de respectar al màxim. Ells tenen la consciència que només tenien els artistes de fa dos-cents anys. Expressen una llibertat individual amb sentit de solidaritat amb els altres. Avui, en canvi, els artistes són narcisistes, et miren amb la superioritat de saber-se millors que els altres. Per als artistes d'avui és una ofensa que els considerin artesans. En canvi, els pagesos són ambaixadors, són únics gràcies a Déu. Els pagesos tenen la capacitat d'esprémer una cultura local històrica molt important. A través de la terra, tenen la capacitat d'explicar coses antigues i alhora molt noves també, on ells són protagonistes però no ho són, perquè la naturalesa no els permet la vanitat. Ben al contrari d'allò que passa al món del cinema, de les arts contemporànies, de la literatura… Fa dos-cents anys que hem d'aguantar la tirania de l'artista.

Enteneu el pagès que fa vins naturals com un artista sense vanitat?
—Aquests pagesos que fan vins naturals mostren una manera de sortir de la catàstrofe del món neoliberal. Fan gests ètics, ecològics, per a tota la civilització. El moviment dels indignats, que respecto, no té propostes concretes per canviar. En canvi, aquests viticultors, aquests pagesos, aquests agricultors, tenen respostes directes, senzilles, essencials per a canviar el món. És un privilegi passar temps amb ells, transmetre la seva realitat, els seus somnis.

Tradicionalment s'ha considerat el pagès com un home de caràcter tancat i conservador…
—Això ha canviat. Per moltes raons. Primer, perquè hi ha persones que han perdut la paciència de viure a la ciutat i han marxat a viure a pagès. També molts pagesos s'han format, tenen contactes i una educació que els ha permès de canviar aquesta mentalitat. Ara hi ha pagesos amb tota la cultura i les mateixes armes que té la gent de ciutat, i lligats al moviment del vi natural. A França poden ser 1.500 o 2.000, a Itàlia 500. Fa deu anys a l'estat espanyol només n'hi havia 2 i avui pots ja són 200. No és que m'importin les xifres, tant me fan: només ho explico així per veure com ha anat creixent aquest moviment. Aquí fa deu anys la situació era depriment i avui hi ha esperança, perquè cada vegada n'hi ha més que intenten una cosa diferent, positiva i radical.

En general, tots els viticultors que fan vins naturals topen amb els consells reguladors. Les lleis sempre es troben a la rereguarda dels moviments radicals.
—La política oficial és força feixista. Aquell que treballa bé, amb ètica, va contra la política establerta. I cal molt de coratge. Jo crec que caldria preservar de totes passades els pagesos d'aquesta mena.

Men?ame