Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.04.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany

'És el pitjor atac a la nostra llengua des del franquisme'

Entrevista a Suso Monforte, secretari de l'AMPA del Col·legi Herrero de Castelló · És un dels centres on aquesta nit s'han tancat pares i mestres

Men?ame
 

Pares, mestres i alumnes de desenes d'escoles del País Valencià han passat la nit als centres respectius per protestar contra l'anomenat arranjament educatiu que el govern valencià vol aplicar a partir del curs que ve i que implica eliminar cent cinquanta-dues unitats, la gran majoria en català. Aquestes escoles s'han afegit, així, a les tancades de dos centress d'Ontinyent i del Ciutat de Cremona, d'Alaquàs.

Tot i que l'excusa del govern és la crisi i la necessitat de reduir costs, tothom pot veure que hi ha una intencionalitat política. N'és una prova el cas del col·legi Herrero de Castelló, que en aquests moments té dues línies, l'una en espanyol i una altra en català. En el pla de la conselleria se n'ha d'eliminar una per al curs que ve, però la conselleria va demanar al centre que decidís quina de totes dues. El consell escolar va aprovar per unanimitat de mantenir la línia en català, però sorprenentment l'única línia oferta en els formularis de preinscripció és d'espanyol. 'Ens van dir que ja hi havia més escoles que oferien línies en valencià a Castelló, però el problema és que a prop de l'escola Herrero no n'hi ha cap més que n'oferisca', explica Suso Monforte, secretari de l'AMPA de l'escola (Facebook). I afegeix: 'Penseu que en tot Castelló s'eliminen trenta-dues línies en valencià l'any que ve.' Hem parlat amb ell en aquesta entrevista poc abans de passar la nit a l'escola.

Quina és la situació al vostre centre?
—De moment fem una tancada d'un dia, amb l'escola Mestre Canós, Bisbe Climent i Mestre Armelles. És una tancada contra les retallades d'unitats escolars, un arranjament escolar del qual es parla des d'abans de Nadal, i que és com una amenaça, com si fóra una llosa que ens caiguera damunt. I ara ja és quasi irreversible, perquè som enmig de la preinscripció escolar. Vaig veure el vostre reportatge sobre els pares revoltats i és molt emocionant perquè ens ensenya que no estem sols. No és la nostra escola, el fet important, sinó les trenta-dues línies en valencià que volen eliminar enguany a Castelló i les més de cent que volen eliminar a tot el País Valencià.

El vostre centre ha estat especialment polèmic no solament perquè s'hi elimina una línia en català, com en molts altres centres…
—Sí, la inspecció educativa ens va dir que calia eliminar una de les dues línies d'infantil (l'una és en castellà i l'altra en valencià), però que havia de ser el consell escolar qui triara quina de les dues. I per unanimitat el consell escolar, on hi ha mestres, pares, alumnes i representació de l'ajuntament, va decidir que es mantinguera la línia en valencià. I així es va comunicar a la conselleria. Dos o tres dies abans de començar la pre-inscripció l'equip directiu del centre es va adonar que l'única línia oferta per a l'any que ve era la de castellà. Però vam pensar que era un error, ningú no se'n va preocupar gaire, i l'escola va notificar-ho a la conselleria. I aleshores entenguérem que no era cap error. Era intencionat. I per això protestem.

Com s'explica, si justament la consellera va dir que cada centre podia triar? Quina explicació us ha donat?
—La primera excusa va ser que la decisió la prenia la conselleria, que la LOMCE ho establia així. Però després en donaren una altra, la del districte únic. És a dir, a partir de l'any que ve tot Castelló serà un districte, que és una bestiesa, sense distingir per barris. I van dir que ja hi havia més escoles que oferien línies en valencià. Però el problema és que a prop de l'escola Herrero no hi ha cap escola que n'oferisca. A tot Castelló s'eliminen trenta-dues línies en valencià. No sé quina superfície representa, però hi haurà barris sencers sense ensenyament en català. I el fet més indignant és la falta de respecte a la decisió del consell escolar, que és el màxim òrgan de representació de l'escola i de la comunitat educativa.

Per tant, és una decisió purament política...
—Sí, no té cap altra explicació. Tal com ha dit aquesta setmana Enric Nomdedéu, de Compromís, és el pitjor atac a la nostra llengua des del franquisme. Però és que a més són les pitjors retallades a l'educació pública, perquè a la concertada no s'elimina ni una sola unitat. És aberrant. I, a sobre, a l'escola concertada no se li exigeix un mínim de línies en valencià. Això és una altra aberració. Mireu, ací a la vora tenim dues escoles concertades, les escoles Pies i les Carmelites, que tenen dues unitats i tres, només en castellà, respectivament. I l'Herrero és una illa, entre aquestes dues escoles, amb una línia en castellà i una en català. Ara ens deixen només una línia, que a sobre la trien ells i és en castellà. I després s'omplen la boca parlant de la llibertat de triar. Però de quina llibertat parlen? Si no en tenim. A més, ha quedat demostrat que a través de l'ensenyament en valencià els nouvinguts s'integren molt millor. I recordem que la unitat que s'elimina és la d'entrada, d'infantil. Per tant, liquiden l'escola en valencià d'ara endavant per a tota la generació que comence l'any que ve.

És el vostre cas? Teniu un fill per a matricular l'any que ve?
—No, els meus fills tenen cinc anys i nou i són matriculats en línies en valencià. El problema és el futur. El problema el tenen les famílies amb fills de dos anys i tres. No podran educar-los en valencià. Els pares que ens tanquem no necessàriament tenim els fills afectats, però ens preocupem pel futur de l'escola i de l'educació pública i ens solidaritzem amb els pares que sí que tenen aquest problema.

Sou optimista?
—No sé què dir-vos. En teoria l'ajuntament ens fa costat, però és del PP i a l'hora de la veritat potser obeiran el partit. No ens fiem de ningú. Per exemple, ací es va aprovar una moció a l'ajuntament, amb el vot de tots els partits, per al manteniment de les emissions de TV3. I ja fa dos anys que ací no veiem TV3. O siga que són declaracions d'intencions sense cap traducció pràctica real.

Penseu que l'atac a l'escola en català forma part d'una estratègia de més abast contra la llengua en els territoris que compartim llengua?
—Sí que ho sembla, però m'agradaria pensar que no, perquè això encara m'entristeix més. Pensar que els polítics que ens governen tenen, a sobre, una estratègia contra nosaltres, és molt dur. Però és cert que quan escolte la consellera valenciana, María José Català, pense que no parla ella. Com si parlara per algú altre. Encara recorde la imatge d'ella i de l'anterior alcalde de Vila-real, del PP, junts fa uns anys en un míting del partit en pre-campanya. Tots dos van començar a parlar en valencià, en el discurs, i el públic, format per companys del PP, els va escridassar dient 'en castellano, en castellano'. I van haver de canviar de llengua. Això és una  prova clara de l'aberració que vivim. I a més és una falta de respecte absoluta d'allò que és nostre.

Per tant, no confieu gaire en aquest govern. Però podria canviar l'any que ve...
—Ho espere, però no sé què dir-vos. Supose que els qui governen es comporten pensant que representen la majoria del poble perquè tenen majoria. Però no acaben d'entendre que també es pot parlar i dialogar. Penseu que el govern no s'ha reunit en cap moment ni amb els sindicats ni amb Escola Valenciana per parlar de l'arranjament, de l'eliminació d'unitats. Es veu que això no és discutible. No hi ha cap mena de diàleg. Es pot parlar de coses, però d'això no. No hi ha manera ni de parlar-ne. Són covards, no tenim polítics valents. No tenen caràcter. Jo crec que abans d'anar al lavabo telefonen a algú del partit per a demanar permís. No sé com prenen les decisions. És indignant.

Men?ame