Altaió, de la interdisciplina a la indisciplina

  • Dimarts presenta el llibre 'Un traficant d'idees a les fronteres de l'art', a l'Ateneu Barcelonès · Es preveu un acte combatiu, amb més de cent intel·lectuals

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
13.01.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Comelade, Pazos, Evru, Màrius Serra, Albert Forns, Jordi Colomer, Ester Xargay, Giralt-Miracle, Arnau Puig, Serrahima, Garcia Sevilla, Pilar Parcerisas, Ada Castells, Hac Mor, Berenguer, Esclusa, Gerard Sala, Clara Garí, Minguet, Corredor Matheos, Garcia-Planas, Portabella, Albert Serra… són alguns dels creadors que participen en l’acte-acció-performança col·lectiu de reivindicació cultural, en què s’ha convertit la presentació aquest dimarts del llibre de Vicenç Altaió ‘Un traficant d’idees a les fronteres de l’art‘ (Editorial Comanegra) a l’Ateneu Barcelonès. N’hem parlat amb Altaió i ens ho ha explicat.

La setmana Altaió

Aquesta és la setmana de Vicenç Altaió. Per una banda, divendres es va estrenar als cinemes Renoir de Barcelona el nou film d’Albert Serra, ‘Història de la meva mort’, on Altaió fa de Casanova, el paper protagonista. Per una altra, ha ideat un acte col·lectiu per presentar dimarts el seu nou llibre, un recull d’articles escrits i publicats entre el 2003 i el 2013 al diari Avui i al quadern El Temps d’Art, del setmanari El Temps. 

‘Un traficant d’idees a les fronteres de l’art’  reflexiona sobre alguns dels fets culturals i els artistes i creadors més destacats de l’última dècada, des de la frontera de l’art. Segons Altaió, es tracta d’una autobiografia col·lectiva, sense subjecte, que té l’art com a moral d’una renovació estètica i política. El traficant d’idees cerca allò que hi ha d’artístic en propostes sorgides de tots els cantons: des de l’arquitectura, el cinema, el periodisme, la recerca científica i les escriptures electròniques fins a la crisi identitària, internet i la revolució tecnològica, els mitjans, la política…

Un acte polític

L’acte a l’Ateneu Barcelonès ha despertat molt d’interès, per l’actitud combativa que puguin prendre els creadors que hi participaran. Cal recordar que Altaió, creador de KrTU i director de l’Arts Santa Mònica en època del conseller Tresserras, va ser destituït a l’estiu pel conseller Mascarell, conseller que ha transformat l’Arts Santa Mònica en una altra cosa poc precisada encara i qüestionada per bona part del sector cultural.

És un acte polític, això que ha ideat Vicenç Altaió? Diu a VilaWeb: ‘Si parlem a la manera de Foix, de política pràctica, no ho és, però el llibre sí que és un fet polític, en el sentit que és periodisme d’idees, i tracta en part de les polítiques culturals des de l’anàlisi de la creació cultural. […] Per una altra banda, un acte com aquest neix d’una inquietud: la cultura avui pren la paraula molt menys que no l’hauria de prendre, perquè hi ha tot de prioritats polítiques que passen per davant. Però jo sóc dels qui creu, com Brossa, que la política necessita la cultura i que quan la cultura va malament, Catalunya va malament. Així doncs, l’acte de presentació del llibre vol retornar la paraula als creadors perquè puguin expressar-se.’

S’han editat tres-cents exemplars d’un quadernet que es repartirà als assistents a l’acte, on es recullen les frases que han escrit un centenar de creadors citats o esmentats en el llibre. Frases sobre temes que es desprenen del títol del volum: tràfic, idees, fronteres, art.  

‘Un traficant d’idees a les fronteres de l’art’  és el desè volum d’Altaió de la sèrie Tràfic d’Idees, i el tercer dedicat al periodisme d’idees, juntament amb ‘Desglossari d’un avantguardista’ (vol. V, Destino) i ‘Els germans. Retrats d’artistes’ (vol. VI, Destino). 

Explica Altaió: ‘El llibre comença al voltant de la crisi del Fòrum de les Cultures, crisi d’identitat, i s’acaba amb la insurgència dels artistes locals i les revoltes de la Mediterrània. També inclou, de final, el text sobre el model de crisi d’estat, que em va demanar Alfredo Jaar per al seu projecte de la Biennal de Venècia. Era una reflexió sobre si encara era útil el mètode, basat en els estats, sobre el qual s’organitza la biennal de fa un segle. Aquest text no és lluny del dedicat a la interpretació del cartell de Joan Miró “Volem l’Estatut” del 1977: vaig descobrir i argumentar que Miró havia escrit “Volem l’Estat”! I això demostra la tradició secular de l’independentisme entre els creadors. Amb tot, el llibre també reflecteix un espai postnacional: el llibre ja parla de la postpolítica i del postnacionalisme. Els artistes sempre hem viscut un catalanisme desacomplexat i volem anar més lluny. Per això ens xoca, se’ns fa estrany que l’esforç d’assumir una visió global ara quedi arraconat i minimitzat.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any