12.12.2013 - 06:00
‘Juga cada dia una mica, viuràs més i millor.’ Aquest és el lema d’Oriol Comas, l’expert en jocs i comissari del DAU, el festival de jocs de Barcelona, que arriba per segona vegada aquest cap de setmana. L’any passat va tenir tant èxit que enguany han triplicat l’espai i han multiplicat les activitats. El DAU d’enguany posa èmfasi en tres eixos: els jocs de llengua, els jocs de simulació històrica i els jocs de rol. I fa un pas més per esdevenir el festival de la creativitat en el món dels jocs, amb la presència de desenes d’autors, sis dels quals són autèntiques estrelles mundials. A més, aquest mes es commemora el centenari dels primers mots encreuats de la història, cosa que evidentment no ha passat per alt als organitzadors del DAU, que han preparat un seguit d’activitats i concursos, amb premis sonats, amb els màxims dissenyadors de mots encreuats del nostre país. Comas ens en dóna tots els detalls.
—Aquest és el segon any del DAU. Podem dir que ja s’ha consolidat el festival?
—Espero que sí. El primer any vam tenir uns quatre mil visitants i enguany esperem doblar la xifra. L’espai l’hem triplicat i les activitats previstes també les hem multiplicades. Aquesta mena d’esdeveniments es consoliden entre el segon any i el tercer. Si aquest any va bé i el següent també, podrem dir que som del tot en la cursa de posar Barcelona en el mapa lúdic del món. Canes i Essen fa trenta anys que fan fires del joc, molt diferents entre elles, però, compte, amb cent cinquanta mil visitants cadascuna.
—Respecte de l’any passat, quines novetats hi trobaran els visitants?
—El cor serà el mateix. És a dir, totes les editorials del país ensenyaran els seus millors jocs. Hi haurà cent taules i a cada taula hi haurà una persona que explicarà un joc. I s’hi podrà anar a conèixer-los i a jugar-hi. Seran els millors jocs contemporanis del moment. Aquesta part, el nucli, serà igual que l’any passat, però ampliada. Enguany hem donat un paper especial als jocs de llengua, als de simulació històrica i als de rol. I hem posat èmfasi en la cartera d’autors, perquè DAU té la voluntat de ser el festival dels autors, posant el focus en la creativitat. N’hi haurà molts! Però n’hem convidat sis de molt especials, que són dels millors autors que hi ha actualment a Europa.
—Pel que fa als jocs de llengua, quines novetats hi ha?
—Doncs com l’any passat, ens hem associat amb el Consorci de Normalització Lingüística per afavorir el joc en català. Enguany es podrà jugar en català més que mai. A més, s’escau que fa cent anys que els senyor Arthur Wynne va inventar-se els mots encreuats. Va ser el 21 de desembre de 1913. Doncs tots els creadors de mots encreuats del país, els vuit que en publiquen habitualment als diaris del país, n’han fet una de grossa: han agafat la graella dels primers mots encreuats de la història i cadascun ha dissenyat una nova versió de mots encreuats amb el mateix model. Són vuit versions dels mateixos mots encreuats, tots en català, que se sotmetran a concurs. A DAU tothom qui vulgui podrà recollir un quadern, que també serà disponible a la xarxa des de VilaWeb, amb totes les versions per a resoldre’ls. I qui en resolgui unes parts determinades i n’enviï les solucions abans del 21 de desembre a mitjanit, entrarà en la fase final del concurs, que tindrà un sistema de desempat pervers perquè només hi hagi un guanyador. Però al DAU encara hi ha un joc de llengua igualment sonat!
—Dispareu!
—Doncs per exemple hi haurà una marató 24 hores de Scrabble, que ha organitzat en Miquel Sesè, el que fa els mots encreuats del Punt-Avui. Començarà dissabte a les 12.00 i s’acabarà diumenge a les 12.00. Els jugadors canviaran, però en Miquel, que és un perfeccionista, s’ha empescat un sistema de puntuació i d’organització perquè en cap moment no es deixi de jugar a Scrabble. Penseu que ell mateix va obrir una web per a les inscripions i en pocs dies es van omplir totes les places. Un cop acabada la marató de Scrabble, deixarem una hora als participants per estirar les cames i perquè es facin un massatge i a la una farem una contrarellotge de mots encreuats. Serà sonat perquè en una hora hauran de resoldre vuit mots encreuats dels vuit creadors del país! Serà molt exigent, perquè cadascun té maneres de fer diferents. Qui tingui més lletres encertades guanyarà.
—I el premi, en aquest cas?
—Poca broma: una foto amb els vuit creadors dels mots encreuats! Màrius Serra, Sesè, Fortuny, Vidal, Genís, Giralt, Soler… Per als malalts dels mots encreuats és també un premi únic. Però encara hi ha més coses!
—Endavant…
—En Màrius Serra farà un campionat de jocs de taula de l’Enigmàrius diumenge a les 16.00, per tothom qui vulgui, que serà apassionant.
—I pel que fa als jocs de simulació històrica?
—És el que en diuen ‘wargame’. És la simulació d’una batalla de qualsevol fet històric o fictici. Tots tenen la mateixa sintaxi, però cadascun sol tenir més d’una particularitat. Són jocs de moda i apassionants. Com més reprodueixen la batalla, més agraden. I tenen la particularitat de tenir una fidelitat de jugadors altíssima. Qui s’hi enganxa no ho deixa mai. Hi ha una associació de l’Hospitalet que es diu Rubicon, que hem fitxat i que tindrà 250 metres quadrats al DAU per a mostrar i explicar els jocs de simulació històrica i per a jugar-hi. Han mobilitzat vint persones perquè tothom qui vulgui pugui aprendre’n i també hi ha un campionat.
—I amb els jocs de rol, què fareu?
—Hem fet una cosa semblant. Hi ha un col·lectiu de les Corts que es diu Kritic que es dedica als jocs de rol que farà això mateix, amb presentacions, partides d’iniciació i partides d’aquelles llargues perquè qui vulgui pugui passar-hi hores i hores…
—Pel que fa als horaris també hi ha novetats, oi? Hi ha un espai ‘off’ obert tota la nit…
—Sí, molta gent que hi va participar l’any passat ens ho ha demanat. Ha estat una petició popular, perquè quan la gent comença a jugar, no vol parar. I per això obrim a la nit, cosa que és una complicació molt gran, però ens hem volgut complicar la vida. Un terç de l’espai del DAU, que és una sola sala però en la qual hi caben dues-centes o tres-centes persones, estarà oberta tota la nit amb taules per continuar jugant. Hi haurà una seixantena de taules. Per tant, podem dir que el DAU obrirà dissabte a les 10.00 i tancarà diumenge a les 20.00. Serà gratuït i a la recepció es podran agafar les entrades per continuar jugant a la nit. Heu de pensar que hi ha jocs que duren hores i pràcticament només s’hi pot jugar a la nit. Hi ha molta gent que ja ens ha dit que ho espera.
—Els catalans som una mica malalts dels jocs?
—Home, afortunadament som uns quants que no volem parar de jugar. En relació amb els altres països, jo diria que som una mica més malalts del joc que no els espanyols, si fa no fa com els italians, una mica menys que no els francesos i molt menys que no els alemanys.
—I la indústria del joc al nostre país, creix?
—Si no juguem més és perquè ens omplim la vida d’unes altres coses. Però tothom, quan proposes de jugar, s’hi apunta, tret que hagi de marxar corrent al metge. Si muntem una taula aquí davant de VilaWeb, al carrer de Ferlandina, ens posem a jugar i convidem la gent que passi a jugar una partida, d’un quart d’hora per exemple, quedaríeu parats de la quantitat de gent que s’hi quedaria. I jugar és molt saludable!
—És una manera d’esvair els problemes…
—Jugar és com un laboratori gratis de la vida. A la vida no et pots barallar contínuament amb tothom, perquè no és saludable. No pots matar gent, perquè acabaries a la presó. I tampoc no pots, llevat d’uns pocs, ser una princesa, per exemple. Jugant sí! Pots mentir, pots seduir, pots matar un rei gratis… Pots fer tot allò que vulguis! Canvies les regles del món per una estona. I, a més, ho fem entre nosaltres perquè volem estar junts. Què més es pot demanar? Jugar ens fa feliços i ens fa viure millor! És saludable.
—Però aquí, al nostre país, som creadors de jocs?
—Cada vegada hi ha més jocs en català, cosa que em fa molt feliç. Primer per raons òbvies, però també perquè vol dir que és un negoci. Enguany, per exemple, a part les editorials catalanes, es presenten dos jocs al DAU en català que són editats per editorials de Sevilla i de Madrid. Per què? Perquè en venen més. Si en venien deu en espanyol, ara potser en venen vuit en espanyol i sis en català, que ja són catorze en lloc de deu. Demostra que quan juguem fem un acte de cultura. La indústria al nostre país va creixent de mica en mica i va creixent bé.
—Un acte de cultura vol dir que té uns valors associats…
—Sí, però matisem. El joc no és una eina educativa ‘per se’. No es poden aprendre les matemàtiques només amb el joc. Però sí que t’ensenya coses importants. Els jocs actuals promouen la gestió, la interpretació, la memòria, etc. I desenvolupar aquestes habilitats no fa pas mal. Jo sempre penso que una cosa que hem de fer és fer jugar més la gent gran. Parlant clar, un sudoku el dia potser endarrereix l’Alhzeimer uns quants dies! No sóc científic, però, com dèiem, jugar és saludable. I d’això n’estic segur. A més, és una forma de socialització.
—I els videojocs no treuen temps als jocs de taula?
—Els videojocs són una altra lliga. No competeixen amb els jocs de taula. De fet, treuen temps a un seguit d’activitats, com al cinema, per exemple. Tot és joc, sí. Però hi ha una diferència: el joc de taula és una activitat social que fas amb els teus amics quan et ve de gust. En els videojocs, encara que juguis en xarxa amb més jugadors, no hi ha mirades, no hi ha matisos. Jugar és mirar als ulls i enganyar. Les màquines encara no han aconseguit arribar a donar-nos aquest valor. Jugar per exemple al Catan, que és un joc de negociació, a través d’algoritmes d’intel·ligència artificial, no té res a veure. Això sí, tot s’ha de dir, amb la Wii i amb les tauletes, alguna cosa en el món del joc sí que ha canviat. La Wii ha portat el videojoc al menjador de casa per a tota la família. I les tauletes, el dia que puguem jugar sobre una gran taula grossa digital tàctil en la qual abans hàgim dinat, per exemple, sí que podrem dir que han canviat moltes coses. Sigui com sigui, al DAU, s’hi podrà jugar a tot i molt. I, com dèiem, jugar és saludable i ens fa viure millor i més.
