16.07.2013 - 06:00
Acord unànime de PP, PSOE, Compromís i EUPV. Tres dels noms de carrers franquistes que encara resten a la ciutat –deixant de banda l’anècdota de Santos Vivanco– seran substituïts pels de Vicent Andrés Estellés, Josep Sànchez Adell i Clara Campoamor. Estellés substitueix Serrano Suñer. Sànchez Adell, conegut popularment per ‘Don José’, tindrà un carrer al voltant de la Normal, la institució que durant tants any va dirigir. I l’assignació d’un carrer a la sufragista Clara Campoamor serà el primer pas per a feminitzar els noms de les vies urbanes, que continuen essent majoritàriament masculins.
Anys després de l’aprovació de la llei de la memòria històrica, els carrers i places de Castelló quedaran pràcticament nets de noms vinculats a la dictadura franquista. El 1979, amb el primer ajuntament democràtic, ja es va fer una neteja de la majoria d’aquests noms –‘Plaza del Caudillo’ per ‘Porta del Sol’, ‘José Antonio’ per ‘Gasset’, ‘Sanjurjo’ per ‘plaça del Real’, ‘Aranda’ per ‘Asensi’…–, però en van quedar uns quants, com ara Blasco Vichares o Martín Alonso.
També hi va haver el cas del carrer de Santos Vivanco. El comandant d’infanteria Joaquín de los Santos Vivanco es va allistar a la División Azul i es va morir el 1942 al front rus. L’any 1979, quan es van substituir els noms franquistes, el seu gendre, Joaquín Farnós, després diputat autonòmic i president de la Diputació, era regidor municipal per AP. El batlle Tirado va declarar: ‘Mentre jo siga alcalde, no es traurà cap nom de carrer d’un familiar d’un regidor d’aquest ajuntament.’ Ara, amb vista a aquesta segona operació, el PP també s’ha oposat a suprimir-lo, tot dient que la relació del militar amb Castelló és per la carrera militar que va fer i no pas pel seu passat franquista. L’origen del nom del carrer, situat entre Sant Vicent i Hort dels Corders, és molt ignorat pels ciutadans. Fins i tot corre la proposta humorística de catalanitzar-lo dient-ne ‘carrer de Sant Vivac’.
Evidentment, no desapareixen tampoc uns altres noms d’individus que van exercir càrrecs polítics sota la dictadura franquista, com fou el cas de Carlos Fabra Andrés –pare de l’actual Carlos Fabra–, designat per la dictadura com a batlle de la ciutat i president de la Diputació. Fins i tot, filant prim, Ángel Sánchez Gozalbo, il·lustre membre de la Castellonenca de Cultura i signant de les Normes de Castelló, que té una plaça al complex de Sant Agustí, va ser delegat d’Indústria durant el franquisme, i membre de les comissions depuradores de la postguerra. I, és clar, també podríem recordar que al passeig de Ribalta hi ha una plaça de Juan Carlos I, també designat per Franco…
Però el cas més curiós és el de Serrano Suñer. A Castelló hi ha una escola anomenada així, que tothom creu que va dedicada a Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i gran aliat dels nazis durant els primers anys de la dictadura. Però en realitat és el nom del seu germà Fernando, assassinat en el bàndol republicà durant els primers mesos de la revolta miliar, i que doncs no es troba dins les previsions de la llei de la Memòria Històrica. En canvi, Ramón Serrano Suñer sí que té dedicada una plaça, però això no ve del franquisme, sinó de quan era batlle José Luís Gimeno, que va cercar continuadament que aquell deixàs una part de la seua herència a la ciutat, com ara l’edifici del carrer de Cavallers, i fins i tot va assistir a Madrid al seu soterrar. Aquesta plaça sí que serà reanomenada, segons l’acord a què han arribat el PP i els grups de l’oposició.
