‘Llegir com viure’, un homenatge a Joan Triadú

  • S'inaugura una exposició-homenatge al pedagog, crític literari i activista cultural Joan Triadú, desaparegut el 2010

VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
17.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest vespre s’inaugura a les Cotxeres del Palau Robert una petita exposició dedicada a Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921- Barcelona, 2010), un intel·lectual de referència en la resistència cultural durant el franquisme, especialment com a pedagog i crític literari. L’exposició es titula ‘Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010‘, i té per comissaris Susanna Àlvarez, col·laboradora de Triadú durant la darrera etapa, i el crític literari Joan Josep Isern. També hi ha col·laborat la filla, Teresa Triadú.

Els comissaris han proposat un recorregut per la vida i l’obra de Joan Triadú mitjançant fragments de texts escrits per ell mateix. Han partit de tres volums memorialístics que va deixar: ‘Memòries d’un segle d’or’, ‘Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent’, i ‘Textos i pretextos de pedagogia, 1938-2008’. Tots els mots li pertanyen, fins i tot aquells que apareixen en la peça documental que complementa l’exposició, on col·labora l’actor Lluís Soler.

Àlvarez i Isern recorden que el títol de la mostra, ‘Llegir com viure’, és el nom d’un llibre seu del 1963, un recull d’articles. ‘Per nosaltres, també fa referència al fet que molts hem après a llegir amb Triadú, bé com a alumnes, bé com a lectors. I aquesta frase conté un concepte de civilitat, de país de cultura, de país endreçat, molt del Triadú.’ L’exposició mostra tot això i posa èmfasi en els aspectes humans, amb fotografies personals, del seu món, del seu despatx, un material poc conegut. En aquest punt, la complicitat de la família ha estat fonamental.

Isern indica que Triadú ‘tenia fama d’home distant i adust, però també un sentit de la ironia molt esmolat. Diria que va ser durant el temps que va passar a Liverpool quan es va empeltar d’aquest sentit de l’humor’.

L’exposició comença amb el text ‘Qui sóc i per què escric’, elaborat quan va ser ‘L’escriptor del mes’.  I a partir d’aquí en ressegueix la biografia i l’obra, amb un seguit d’epígrafs: ‘Vinc del que en dic de baix’, ‘Tot s’ha de fer com si fos l’última vegada’, ‘Exigent en poesia’ (deia que aquesta frase era l’epitafi que volia), ‘Al mig del camí de la vida’ (remet a la ‘Divina comèdia’, i a les memòries, que també emprèn a mig camí, quan coneix la seva dona i comença l’activitat clandestina), ‘Mestre és aquell que ens allibera’ (el vessant de pedagog), ‘Llegir com viure…’.

Isern assegura: ‘La gran peculiaritat de Triadú és que per edat no va haver d’exiliar-se. Però des de l’exili interior va fer una feina incessant, i molt rigorosa, apresa del seu mestre, Carles Riba.’

Demanem a Joan Josep Isern, Susanna Àlvarez i Teresa Triadú quina de les tres facetes de Joan Triadú acabarà imposant-se amb el temps. La filla de seguida aclareix que són tres facetes indestriables: ‘No es poden separar, van lligades: l’estimació pel país, l’educació bàsica dels infants, els futurs ciutadans, no veig que es puguin separar.’ Però Àlvarez ho matisa: ‘Home, jo vaig entrar en Triadú pel vessant literari. Per mi era el crític literari i no sabia que havia estat mestre.’ I afegeix: ‘Com a crític literari no era mai destraler, sinó que jugava a favor de l’escriptor, posant-lo a l’abast del lector. Per això escrivia en diaris i revistes, per arribar als lectors. En considero un deixeble seu en la manera de prendre posició davant de l’obra, i deixant de banda les seves creences ideològiques.’

Els comissaris recorden que el 1950 Triadú va moure un escàndol: ‘Va ser quan va publicar l’antologia de poetes catalans, perquè va posar al centre de l’antologia Carles Riba, un poeta que tot just havia tornat de l’exili i que no era gens fàcil de llegir. Va fer tant d’efecte que es deia: “En Triadú tria dur.” I temps després va publicar l’antologia de contistes, amb sorpreses també, com la incorporació d’un nom molt poc conegut aleshores, que vivia a l’exili, Pere Calders, i la reivindicació de la Rodoreda contista.’

L’exposició es passejarà durant l’any per Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers, l’Espluga de Francolí i, finalment, romandrà permanentment a Ribes de Freser.

A Barcelona, el 4 d’abril, es farà una jornada sobre Triadú amb la participació del biògraf, Agustí Pons; una primera taula rodona amb Ricard Torrents, Sara Blasi i Francesc Torralba de moderador; i una segona taula rodona, amb Jaume Subirana, i Carles Duarte, moderada per David Castillo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes