Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  07.09.2012  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Quim Torra: 'La independència americana qui la va fer? Washington? Franklin? Jefferson? Tots!'

L'advocat i editor, que acaben de nomenar nou director del futur centre cultual del mercat del Born, respon les 'Tres qüestions clau sobre la independència', una sèrie d'entrevistes breus

Men?ame
 

La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'. Per conèixer quin és l'estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes l'advocat i editor Quim Torra, que ha escrit els llibres 'Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar' (Símbol Editors, 2008), 'Viatge involuntari a la Catalunya impossible' (Proa, 2010) i 'Honorables. Cartes a la pàtria perduda' (Acontravent, 2011).

−En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
De fet, la pregunta s’hauria de formular al revés: fins quan és raonable que Catalunya no sigui independent? Quan parlem de 'tenir pressa' és per aquest motiu: perquè sense un estat propi és impossible que la nostra nació pugui desenvolupar-se en plenitud des de tots els punts de vista: econòmic, lingüístic, cultural, creatiu, d’investigació, social, esportiu. Dit això, per evitar la residualitat i la decadència tenim pocs anys.

−Com s'aconseguirà la independència?
Des de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia, de  juliol de 2010, sobre Kosovo, sabem quins són els mecanismes jurídico-polítics que el món ens exigirà per aconseguir la independència. Com a criteris generals, seguint sempre un procés pacífic i democràtic, basat en una declaració unilateral d’independència. Com a criteris més particulars (però també basats en la “doctrina” Kosovo), el professor Boix, de la Universitat de Princeton, ha fixat un procediment molt plausible: a) declaració institucional del parlament favorable a obrir el procés d'independència; b) formació d’una comissió per a determinar les decisions jurídiques i econòmiques a fer per separar-se d’Espanya; c) convidar l’estat espanyol a formar una comissió de negociació bilateral; d) presentar públicament el dictamen de la comissió del punt b; e) convocar eleccions amb el compromís de declarar la independència, si hi hagués una majoria de diputats sobiranistes. Guanyades les eleccions, es declararia l’estat català. Un procés net, lògic, clar, jurídicament impecable i, em sembla, assumible per a qualsevol nacionalista català que aspiri a la normalitat de la pàtria.

−Qui ho farà?
Qui va fer la revolució d’independència americana? Washington? Franklin? Jefferson? Tots! Va ser una generació, amb el suport del poble americà, la que va tirar endavant la independència. A nosaltres ens passarà igual. La independència no és un objectiu de partit, sinó de país. Aquest és l'immens desafiament que té Catalunya: trobar líders que conformin equips compromesos amb el procés d'alliberament nacional i que siguin capaços de treballar junts. I no només en l’àmbit de la política, sinó també de l’economia, de la cultura, del dret, de la ciència, de l’art. La clau és compartir projecte i valors. Si ho aconseguim, si es posa Catalunya per damunt de tot, el nostre parlament tindrà l’honor més gran de la seva vida: proclamar al món, unilateralment, democràticament, pacíficament, la nostra llibertat.