04.05.2012 - 12:57
Rebran aquest títol: Domingo Solé Folch, per la seva dedicació a l’arqueologia; Lluís Figuerola Ortiga, a qui se li recorda la seva dedicació al món del teatre i als mitjans de comunicació; i a Josep M. Torné, per la seva dedicació al món de l’empresa. L’única entitat que rebrà aquest títol és la Coral Cors Alegres, a qui se li reconeix la seva dedicació al cant coral durant 40 anys.També es reconeixerà a títol pòstum a Josefina Ferré Cunillera, Josep Gatell Roda, Jaume Solé Magriñà i a Rogeli Montalà Magriñà.
L’Ajuntament de Valls homenatjarà set persones i una entitat vallenca per la contribució de la seva tasca en favor de la ciutat. Ho farà amb l’entrega, en un acte institucional, del títol de Reconeixement de la Ciutat, el dimarts 8 de maig a les 7 de la tarda i a la sala de plens.
El títol de Reconeixement de la Ciutat és un guardó que premia la tasca de persones i entitats de Valls envers la ciutat. En l’última edició, que va tenir lloc l’any 2010, aquest guardó ja va servir per homenatjar Ramon Amenós, Josefina Cardó, Joan Cartanyà, Manuel Fernández, Albert Girona, Pere Queralt, i l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela.
L’única entitat que rebrà aquest títol és la Coral Cors Alegres, a qui se li reconeix la seva dedicació al cant coral durant 40 anys. Aquesta coral infantil s’ha convertit, al llarg de la seva existència, en un espai on centenars de nens i nenes han aprés a cantar i estimar el cant.
A banda d’aquesta entitat, també rebran aquest títol: Domingo Solé Folch, per la seva dedicació a l’arqueologia; Lluís Figuerola Ortiga, a qui se li recorda la seva dedicació al món del teatre i als mitjans de comunicació; i a Josep M. Torné, per la seva dedicació al món de l’empresa, en especial com a directiu de la MAI.
A títol pòstum
Les propostes per rebre el títol de Reconeixement de la Ciutat també inclouen quatre noms a títol pòstum. Es recordarà la figura de Josefina Ferré Cunillera, a qui se li reconeix la seva tasca en el món de l’ensenyament amb la seva dedicació plena a l’escola Enxaneta. Josep Gatell Roda, per la seva dedicació a la gastronomia i en especial per la difusió de la calçotada; i Jaume Solé Magriñà, per la seva dedicació al món de l’art; i a Rogeli Montalà Magriñà, a qui se li reconeix la seva dedicació al col·leccionisme d’eines del camp i la creació del Museu dels Carros i Eines del Camp.
ELS GUARDONATS
Coral Cors Alegres
La seva dedicació al cant durant 40 anys és el principal mèrit d’aquesta coral, que va néixer l’any 1968 per iniciativa d’un grup de pares i amb l’impuls de Josep Moragues i Núria Freixes. L’any següent (1969) ja va participar en la trobada de societats corals infantils de Catalunya.
La Coral Infantil “Cors Alegres”, com a entitat vallenca, ha participat activament en alguns dels actes que s’organitzen a la nostra ciutat. Entre d’altres cal destacar la seva participació en els tallers del Parc Infantil de Nadal, en la Trobada de Corals Vallenques i des del 2007 en la despertada del Drac de Valls per Sant Jordi. També, ja fa alguns anys, havien anat a rebre als Reis d’Orient.
D’altra banda, en cinc ocasions -coincidint amb els aniversaris- han realitzat una Mostra de Nadales: en el primer any van convidar a tots els infants de Valls a assajar durant tres dies i cantar després per les places. La resta d’edicions han convidat a les escoles i instituts de Valls.
La Coral Infantil “Cors Alegres” és la coral vallenca que porta més anys cantant ininterrompudament. Al llarg de la seva història, a redós dels Cors Alegres i a partir de pares i excantaires, han sorgit tres de les cinc corals vallenques restants: la Coral Espinavessa, la Coral Terpsicore i el cor juvenil Divisi.
Actualment la Coral “Cors Alegres” està formada per infants i joves de 5 a 16 anys, sense cap selecció prèvia de veu ni de coneixements musicals. Per tal d’adaptar el repertori i les activitats a cada edat, els cantaires de la coral infantil assagen en diferents grups d’edat. L’assaig setmanal de cada dissabte no és només una hora i mitja de preparació del proper concert. És un retrobament amb una colla d’amics que no sempre es veuen durant la setmana, un compartir esforços per memoritzar aquella lletra o per coordinar una coreografia, la sorpresa agradable de les veus d’una cançó ajuntada per primera vegada, el sentir-se part d’un grup que treballa per un objectiu comú.
Josefina Ferré Cunillera
El mèrit principal que se li atribueix per ser guardonada, a títol pòstum, amb el Reconeixement de la Ciutat és el d’haver treballat durant 40 anys amb especial dedicació a l’escola Enxaneta, 30 dels quals exercint com a directora. Nascuda a Figuerola del Camp l’any 1949, Josefina Ferré Cunillera, va ser una de les impulsores de l’escola Enxaneta, que va néixer com una eina pedagògica diferent i amb la voluntat de ser una escola democràtica, catalana, laica, pluralista i amb metodologia activa.
Josefina Ferré va ser escollida per coordinar l’escola Enxaneta l’any 1983, ja situada a l’edifici del convent del Carme, i en uns moments importants pel centre, que estava treballant per incorporar-se al col·lectiu d’escoles públiques catalanes, una integració que va culminar l’any 1985.
Lluís Figuerola Ortiga
Nascut a Valls l’any 1930, té una llarga trajectòria vocacional i professional lligada al món de la interpretació i la comunicació. L’any 1940 va protagonitzar la seva primera obra teatral, i durant els anys 50 i 60 està vinculat al Grup de Teatre de la Congregació Mariana. La seva faceta de recitador de textos en vers no passa desapercebuda i Josep M. Tarrassa es fixa en ell i el contracte per treballar com a locutor de ràdio l’any 1962.
De l’etapa radiofònica de Figuerola, que finalitzarà amb la seva jubilació l’any 1992, en destaquen les seves retransmissions de les diades castelleres, primer en solitari i posteriorment amb la companyia d’Enric Pujol. Figuerola va retransmetre tots els concursos de castells des de l’any 1970 fins la seva jubilació i les diades de la Mercè, Santa Tecla, Sant Magí, Sant Joan i Santa Úrsula. Precisament, la retransmissió més recordada de Figuerola coincideix amb la històrica diada de Santa Úrsula de 1981, amb el primer 5 de 8 i castell de nou del segle.
Josep Gatell Roda
El nom de Josep Gatell Busquets i Josep Gatell Roda, pare i fill, estaran sempre associats a la calçotada. Van ser ells qui l’any 1944 començaran a popularitzar aquest plat típicament vallenc. Inicialment el donaren a conèixer als viatjans que venien a vendre a la zona de Valls i que s’hostatjaven a la seva fonda. Si la confiança era notable, els convidaven a la seva masia per degustar els calçots. D’aquesta manera, a poc a poc, i a través del boca orella es va anar fent la difusió de la calçotada.
Paral·lelament, Josep Gatell Roda, un home que s’interessava pel món de l’art, es va acostar al grup d’artistes que feien tertúlia en diversos bars de la ciutat. Provenien bàsicament de l’Escola del Treball i de la seva Associació d’alumnes i exalumnes. També hi havia alguns col·laboradors literaris de la revista Cultura. D’aquestes trobades amicals, en les quals hi participava en va néixer la iniciativa de fer una calçotada el mes de febrer de l’any 1946.
L’èxit fou tal que es van emplaçar a repetir-ho anualment i a constituir-se com a “Penya Artística de l’Olla” . Va durar fins l’any 1956, quan aquest any per primera es va encarregar la calçotada a la Masia Bou. La Penya va morir d’èxit, ja que cada any eren més a celebrar-la. S’aprofitava aquest dia per convidar a personalitats reconegudes de l’art provinents de Barcelona, els quals van ser uns bons ambaixadors d’aquesta festa gastronòmica.
L’època dels “600”, amb la llibertat de moviments que va comportar la popularització del cotxe i la reducció dels temps dels desplaçaments, va fer que l’extensió de la calçotada fos notable. I, en coseqüència, els medis de comunicació catalans van començar a fer-se’n ressó del fenòmen. Així fou com els caps de setmana dels mesos de gener a març s’ompliren de cotxes de famílies deleroses de tastar aquesta menja tant particular a la masia Bou. Una masia que ha esdevingut , amb els anys i per la perícia de Josep Gatell, un lloc de referència ineludible en el món de la gastronomia vallenca.
Aquesta vinculació tant intensa que Josep Gatell ha tingut amb la calçotada, fins a la seva mort el 31 de gener de 2012, de la qual n’ha estat un dels grans precursos i difusors a través del seu restaurant, ha estat determinant perquè sigui reconeguda la seva tasca al llarg d’aquests seixanta anys de professionalitat.
Jaume Solé Magriñà
L’artista nascut a Valls l’any 1943 va participar l’any 1971 en la fundació del grup Un Nus amb Maria Teresa Sanromà, Pere Queralt, Joan Serafini i Joan Cunillera. Serà un grup molt especial amb un treball molt intens, a on tots els membres hi aportaran els seus coneixements i tots en sortiran reforçats. Especialment Jaume Solé aportarà el seu coneixement del món de les pintures i productes industrials, amb els quals experimentaran i incorporaran a les seves teles.
L’any 1984, una vegada dissolt el Grup Un Nus, va començar la seva carrera en solitari exposant a diverses ciutats de l’Estat espanyol i d’altres països (Alemanya, els EUA, Itàlia, França, Bèlgica…). En la seva trajectòria artística cal destacar, a més de les seves obres del període del grup Un Nus, les que va fer de temàtica castellera en diverses èpoques i les sèries Mediterrània (1984-85), Natura, Ignis (1992), les Estampes dels 90 (1993) amb l’Homenatge a Sarajevo, Contrasts (1995-96) inspirat en l’Àfrica Negra i els seus conflictes, Nucli (1997-98), Fecunditat (2000-01) i la seva darrera Abstraccions (2001-02).
L’any 2006 va ser escollit Vallenc de l’Any 2005 per la seva estreta vinculació al món artístic, cultural i polític de la ciutat de Valls. Va morir l’any 2011. La seva obra ha merescut l’atenció de nombrosos crítics d’art com Aranu Puig, Maria Lluïsa Borràs, Francesc Miralles, Daniel Ventura, Pilar Parcerisas, Isabel Saludes, Josep M. Cadena, Joan Lluís Montané, Conxita Oliver, Raquel Medina, Antonio Salcedo o d’escriptors com Gabriel Guasch, Olga Xirinacs, Margarida Aritzeta, entre molts d’altres.
Rogeli Montalà Magriñà
Nascut a Valls l’any 1934, i després de treballar en diversos llocs, és a partir de l’any 1994, coincidint amb la seva jubilació quan es dedica a treballar per a la ciutat. Ho fa, en primer lloc col·laborant amb la fundació Montserrat Cuadrada i implicant-se també amb la Societat de Sant Antoni.
El projecte al qual ha dedicat més esforços i temps ha estat a la creació del museu dels Carros i Eines del Camp. De fet inicialment no tenia la idea de crear un museu, la seva voluntat era restaurar algunes peces de casa seva, donades pel seu sogre, a més col·leccionar algunes peces més que podia adquirir, per ocupar el seu temps lliure. Però l’afició i l’interès que hi va posar va fer que al cap de poc temps tingués un bon nombre d’objectes. Així doncs l’any 1997 es va obrir, sense masses pretensions, la col·lecció al públic.
Actualment, després de passats més de deu anys, ja es pot fer un bon balanç de la feina feta. La col·lecció està formada per més de 3.000 peces, i el museu ha estat visitat per uns quants milers de persones. Paral·lelament s’han fet dues publicacions per deixar constància de la col·lecció i de les labors del camp, a més de l’edició d’alguns vídeos explicatius. Rogeli Montalà va morir el passat mes d’Abril i rebrà el guardó a títol pòstum.
Domingo Solé Folch
Domingo Solé Folch (Valls 1926) va néixer al centre històric de la ciutat, lloc on encara resideix. Professionalment és doctor en Enginyeria Industrial i ha desenvolupat la seva professió a Barcelona., tot i que sempre ha estat vinculat a la nostra ciutat.
Entrà a formar part de l’Institut d’Estudis Vallencs l’any 1982, però no és fins els anys 90 que s’integra d’una manera plenament activa a la Comissió d’Arqueologia conjunta de l’Institut d’Estudis Vallencs i del Museu de Valls, esdevenint ponent de la mateixa l’any 1993.
D’aleshores ençà, la seva activitat ha estat constant, desenvolupant una tasca inestimable pel que fa sobretot a la documentació de peces mitjançant el dibuix mil·limètric i ple de detall, en estreta col·laboració amb els altres membres de la comissió i especialment amb el Samuel Burguete, la M. Ester Fabra i el Francesc Cabré, esdevenint tots ells veritables ànimes i garants de la protecció però també de la difusió del riquíssim patrimoni arqueològic de Valls.
Ha escrit diversos articles sobre el món ibèric a la nostra ciutat. La seva última col·laboració ha estat en el volum segon de la Història de Valls impulsada per l’Institut d’Estudis Vallencs.
Josep Torné Badia
Josep Torné Badia (Valls 1935) ha desenvolupat la seva carrera professional a l’empresa MAI (Mecanismos Auxiliares Indsutriales, S.A.). Hi va entrar l’any 1951, en el moment de la seva constitució, fins a la seva jubilació, l’any 1999. Des d’aleshores va passar per diverses àrees: comptablilitat, compres, fiscal, tresoreria, organització, control de producció, personal, etc.
L’any 1963 va ser nomenat Director Financer, càrrec que ocuparà fins l’any 1978, moment en que és ascendit a Sots-Director General de l’empresa. Deu anys més tard va ser nomenat Director General i, posteriorment, Senior Vice President d’UT-Automotive. Paral·lelament, l’any 1966, entrarà a formar partdel Consell d’Administració de MAI i l’any 1997 ocuparà la seva Vicepresidència; així com també la Presidència del Consell d’UT Portugal S.A., a més de ser Conseller amb d’altres empreses del Grup a Espanya i Europa.
Un dels fets més rellevants, de la seva etapa de màxim directiu de la companyia, va ser el canvi d’estratègia industrial, l’aposta per l’alta tecnologia, a principis dels anys noranta, per garantir la supervivència de l’empresa. Aquest procès va culminar l’any 1998 amb la creació a Valls del Centre Tecnològic Europeu de la companyia, format per 150 enginyers, amb projectes d’abast mundial, en cooperació de 17 universitats, treballant amb els clients, creant nous productes i investigant en noves tecnologies.
La trajectòria professional de Josep Torné ha estat reconeguda amb els premi al “Directiu de l’Any 1996” atorgat per l’Associació Espanyola de Directius (AED) i el “Directiu de l’Any 1998 de l’Indústria de Components d’Automoció” atorgat per Tecnipublicaciones. També quan era Director General va aconseguir per l’empresa el premi a la “Internacionalització de l’Economia Catalana 1998” atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Arran de la seva jubilació, l’any 1999, Josep Torné entrarà a formar part de les directives de SERNAUTO (Madrid), SECARTYS (Barcelona), Fundació Gresol Empresarial (Reus), Associació Empresarial CEPTA (Tarragona), Fundació Mútua Universal (Barcelona) i Fundació Ciutat de Valls (Valls).
En aquesta última fundació, primer es va integrar com a vocal i a partir de l’any 2002 com a vice-president, moment en que la fundació agafarà una gran rellevància dins de la nostra ciutat, amb una ampliació de les seves activitats i una consolidació del seu capital fundacional.
