04.04.2012 - 00:21
Monserrat Casas és doctora en Ciències físiques. Ha estat responsable de la Sindicatura de Greuges de la UIB i el 2007 va ser elegida rectora de la institució. El 2011 revalidà el càrrec. Amb l’esperança que en breu pugui respondre a qüestions més agraïdes, ara mateix la política lingüística i les retallades del Govern ocupen un lloc central en les seves preocupacions.
-Com a rectora i, per tant, responsable de la màxima institució consultiva en matèria lingüística, com valorau la política que està duent a terme el Govern envers la llengua?
-Amb preocupació i amb disconformitat. En aquest sentit, volem reiterar la necessitat que es compleixi l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística. La llengua pròpia de les Illes Balears és la catalana i són els poders públics els que han d’impulsar les mesures efectives per a la seva promoció i coneixement i els que han de garantir els seu ús normal a tots els àmbits. Per això donarem suport a totes les accions que, des del respecte, cerquin promoure i protegir la llengua.
-Trobau què les modificacions de la Llei de Funció pública que s’estan plantejat per part de l’Executiu contravenen la Llei de Normalització?
-Tothom té dret a ser atès en català i en aquest sentit és probable que el desenvolupament normatiu que s’impulsa entri en confrontació amb la Llei de Normalització, especialment pel que fa la toponímia, ja que els noms oficials han d’estar en llengua catalana. S’ha fet molta feina en la recuperació de la nostra llengua i de la nostra cultura i s’ha de continuar per aquí.
-Considerau que la Llei de Funció pública modificada garanteix que tothom que vulgui podrà ser atès en català?
-Crec que els catalanoparlants podrien tenir dificultats per ser atesos en el seu idioma. I més ara, que les administracions no tendran molta capacitat de convocar places i incrementar el seu personal.
Si els canvis normatius es fan de manera precipitada, correm el risc de fer una passa enrere en aquesta recuperació de la llengua i la cultura que comentava abans, i això el fons és una pèrdua de riquesa per tothom, es pensi com es pensi.
-Pel que fa a la llengua, caminam cap a una ‘valencianització’ de les Illes?
-Jo crec que en aquesta matèria s’havia arribat a un ample consens i les accions que trenquin aquest consens seran dolentes per la convivència. La llengua serveix per comunicar-se, no per confrontar.
-En aquest context, quin paper pot i vol jugar la Universitat?
-La UIB s’ha de mantenir en el seu paper institucional i d’òrgan consultiu, però sempre defensant la llengua i la cultura pròpies.
-Té sentit una Radiotelevisió autonòmica bilingüe?
-Perquè una televisió autonòmica estigui justificada ha d’estar molt arrelada al seu entorn, ja que de tota manera mai podrà competir amb un canal estatal.
-Proclama el Govern que intentarà que les retallades afectin el menys possible la sanitat i l’educació, en quina mesura estan condicionant a la UIB aquestes polítiques d’austeritat?
-Des del punt de vista econòmic estan travessam moments molt complicats perquè als darrers tres anys ha davallat un 17,3% la transferència del Govern. A això hem d’afegir el deute que té la Comunitat autònoma amb nosaltres.
Tot i que captam molts de recursos externs – dels 88 milions de pressupost que la UIB té enguany, 50 son per transferència de la CAIB i la resta per recursos externs – la situació és molt complicada, especialment pel que fa als compromisos amb els proveïdors. És indispensable, i així ho demanam al Govern, que es faci un calendari de pagaments, perquè està en perill el funcionament normal de la institució.
-En què consisteix aquest perill, a part que els proveïdors cobraran més tard?
-Hem hagut de retallar en recursos humans – tot i que hem intentat minimitzar l’impacte – i el serveis complementaris (transport, biblioteques…). Estam treballant perquè l’alumne no noti les dificultats econòmiques de la Universitat, però si les retallades continuen o no es fa front al deute haurem de modificar els numerus clausus, per exemple.
