21.02.2012 - 17:35
La ja coneguda com a llei Sinde no canvia el fons de la legislació que fins ara s’encarregava de protegir la propietat intel·lectual, sinó que només modifica el procediment que se segueix per tal de defensar els drets d’autor.
La directora del Màster de Propietat Intel·lectual d’Esade, Carmenchu Buganza, qüestiona la necessitats d’aquests canvis.
“Cerrar páginas web hace mucho tiempo que se hace. A los abogados no les hace falta la ley Sinde para atacar a alguien que viola los derechos de propiedad intelectual. No sé para qué la hicieron. A mí, honestamente, me plantea muchas más dudas que certitudes. Ello sin dejar de contar libertad de expresión y de información, que también podrían quedar conculcados. Si querían un proceso fácil, lo han complicado. Me parece que se conculcan todas las libertades constitucionales de la legítima defensa”
Pirates de Catalunya desconfien també del paper de la Administració, que assumeix competències que abans estaven reservades als jutges. El seu portaveu, Kenneth Peiruza, ho exposa així:
Tampoc és partidària de la llei l’escriptora i periodista, Llúcia Ramis. La guanyadora del premi Josep Pla per la seva novel·la Egosurfing desconfia del control que es vol imposar i es mostra escèptica davant els possibles resultats de la llei Sinde.
El gran debat de la llei Sinde, més enllà de si serà eficaç o no, és el protagonisme que dóna a l’Administració. Per al professor de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra, Antoni Rubí ,“no té tant sentit que l’Administració actuï per defensar interessos privats”, però el procediment és legítim. L’advocada especialitzada en propietat intel·lectual, Maria Teixidor, creu que la llei Sinde serà més eficaç per protegir els drets d’autor.
“No és un procediment que ha de donar poder a l’administració per sobre qualsevol altre dret sinó que és un procediment que insta en els titulars dels drets. Qui inicia el procediment i qui anirà a denunciar serà el que considera que s’han vulnerat els seus drets. Aquest procediment intenta ser ràpid i intenta agilitzar el procediment del tancament de pàgines web”
En canvi, Víctor Domingo, president de l’Asociación de Internautas, considera que s’atribueixen a un òrgan administratiu competències assignades als jutges per la llei i que les infraccions que s’estableixen són difuses. “Crea una inseguretat jurídica que posa en perill drets fonamentals dels ciutadans com la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació”, afirma Domingo, que parla fins i tot de censura.
Un dels punts de més polèmica en els mitjans de comunicació i el debat públic ha estat el paper de l’SGAE, l’entitat de gestió que s’encarrega de controlar les vulneracions dels drets d’autor. El que més posat en dubte ha estat sobre aquesta entitat és la preeminència que ofereix a les productores de la indústria musical i cinematogràfica. Així ho expressa Kenneth Peiruza:
També s’ha referit al paper del copyright al món de la literatura.
En el mateix sentit es posiciona Maria Teixidor, advocada experta en drets d’autor, en un intent per tal que es doni un paper més rellevant als autors:
“Entitat de gestió és una associació d’autors. És la base. Són els autors que s’ajunten, s’associen i diuen: anem a defensar els interessos perquè l’autor és la part més dèbil d’aquesta cadena. L’autor sense un col·lectiu és molt difícil que arribi a algun lloc. Per tant, la SGAE està cridada a ser un paper important en el suport als autors. Espero que depurin estructura, depurin missatge, centrin les seves actuacions cap a la protecció de l’autor, i donin un pas valent cap a entrar en la gestió del món digital de forma sòlida però dialogant”.
Antoni Rubí, però, emfatitza la necessitat de pluralitat entre les entitats de gestió. Així doncs, segons el professor, no es tracta tant de la presència de productores en el sí de l’SGAE, sinó del monopoli del qual gaudeix aquesta entitat en concret. “El gran problema de les entitats de gestió a l’estat espanyol és que tenen un monopoli i que no hi ha competència entre les entitats i això fa, a vegades, que cobrin unes taxes excessives” explica el jurista.
El futur és incert. El que està clar, però, és que Internet avança molt ràpidament. L’escriptora Llúcia Ramis es mostra partidària d’adaptar-s’hi:
I aprofitar les oportunitats que la xarxa ofereix als artistes per donar-se a conèixer i també fer negoci.
“A Internet res és gratis, de fet aquí paguem l’ADSL més lent i car de tot Europa”. Són paraules del president d’Asociación Internautas. Víctor Domingo, que afegeix que és curiós que, en entreteniment, sigui més fàcil aconseguir coses gratis a Internet que comprar-les a un preu més baix que el del món físic.
De la mateixa manera, l’advocada Maria Teixidor considera que la indústria cultural arriba tard al mercat d’Internet.
“L’accés a la cultura en el mercat digital s’està complicant perquè les opcions d’explotació legal de continguts s’han fet tard i malament. Aleshores que ens denota el mercat que hi ha pirata? Una falla del mercat. Els titulars dels drets, els titulars del producte cultural no han sabut adaptar-se ni donar resposta a la petició de la gent”.
Enllaços
Array
Array
