La nit de dijous es va representar un any més al Teatre Principal el ja tradicional Betlem de la Pigà

La passada nit del 23 es va celebrar al Teatre Principal un dels actes més populars del Nadal castellonenc, la representació del Betlem de la Pigà. Aquesta obra, escrita pel poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, i musicada per la compositora també castellonenca Matilde Salvador, és una mescla feta amb humor, tendresa i ironia, d’una representació més o menys heterodoxa de Els Patorets amb una acció costumista, que es desenvolupa a Castelló i els seusv oltants quan Maria i Josep cerquen inútilment posada per tot arreu… i Maria acaba infantant Jesús al Desert de lesPalmes, que semblava patir un incendi fins el moment del naixement del Xiquet, quan “el foc ja s’apaga, comença a nevar” Enmig, el muntatge d’un betlem vivent tradicional, “comboiat” per la Pigà, “fadrina i manifassera, comboianta i rondallera, que serveix a un capellà”. I, apar tir d’ací, pastorets fent ofrenes, Reis Mags als quals els fan la competència “Tombatossals i la seua conlloga”, un Herodes particulament bròfec al qual la Pigà li impedirà dur a terme la Degolla, no sense que abans els nanons del Corpus li haegn “ballat els nanos a Herodes”.

I tot això farcit de delicades nadales interpretades per una coral –enguany la de Nules– , d’aparicions infantils, com a pastorets que contemplen al.lucinats l’arribada de l’Àngel Perot –l’aureola de santedat del qual és un rotllo de la Magdalena”–o que li fan a Nen ofrenes tan curioses com “un ramell de timonet, collit a la Magdalena”, o “jo li porte un tarronet, per fer més dolç el Xiquet” o fins i tot “lledons, lledons i un canut”. En aquest context, no resulta gent estrany que, en finalitzar l’obra, i enmig de l’apoteosi d’actors músi,cs, ofrenes i algun que altre conill corrent per l’escenari, “Sant Josep, tot satisfet, hui se sent castellonero. Al Xiquet li posa al coll, mocador magdalenero”, i que, en eixir , al vestíbul del teatre, “la sinyo Tomasa, us donarà carabassa”, a la qual cosa tothom ha de respondre “carabassa ben torrà, al Beltem de la Pigà”, culminat amb un sonor i arcaitzant “Vítol”, present al llarg de la representació.

Cada any, a més, s’introdueixen bromes referides a temes d’actualitat. Una de les més encertades que es recorden es van donar ja fa molts anys, durant el temps del servei militar obligatori, quan els soldats d’Herodes, en negar-se la Pigà a que dugueren a terme la Degolla, van llançar a terra les llances cridant “Insubmissió!”. Una altra, fa tres anys, quan el rei Herodes, en marxar amb l’estrany vehicle que el conduia, va mostrar en la part de darrere un cartell en favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Enguany, a l’inici de l’obra, el so de la Colla de Dolçainers de Castelló, sempre tan encetatsa, va desafinar completament per dues vegades; la megafonia del teatre va advertir llavors que el sindicat de controladors del Betlem, FAENA, havia començat una vaga, que va ser reprimida de seguida pels soldats d’Herodes; l’altra va ser la marxa d’aquest rei, amb una connexió sanguínea amb un cartell que deia “açò no és dopatge esportiu”